OneDrive: 1 TB amb Office 365

Amb el Microsoft Office 365 per a ús personal (o familiar) Microsoft ofereig 1 TB d’emmagatzematge al OneDrive, per un preu bastant més baix que el de Google Drive o Dropbox.

Si bé no m’entusiasma la idea del lloguer del programari, l’oferta per mi és molt bona. Feia temps que buscava un emmagatzematge on-line per enviar-hi tots els fitxers RAW de fotografies, uns 275 GB. Els faig servir ben poc, ja en tinc una altra còpia a casa, i volia treure’ls del disc de l’ordinador. I em pensaré si hi envio també els JPG, 127 GB més.

Quant a l’Office: a la feina l’haig de fer servir tant sí com no; per tant a casa vull el mateix, per comoditat.

Sóc conscient que aquesta entrada desagradarà als partidaris del programari lliure!3131

Joaquim Carbó: Cadàvers ben triats

Joaquim Carbó: Cadàvers ben triats
Pagès Editors, 2010
ISBN 978-84-9779-914-0
Valoració: 3

Dotze narracions breus amb la mort com a nexe d’unió.

Desconeixia el Carbó per a adults.  El primer dels contes és una mica repulsiu, molt més dur i cruel que les narracions juvenils de l’autor. Més endavant, per sort, el to es diversifica, i hi trobes de tot; això sí, amb un rerefons d’ironia o humor prou saludable per un tema que, no ens enganyem, continua essent tabú a la nostra societat.

Armand Obiols – Josep Carner: Cartes 1947-1953

Armand Obiols – Josep Carner: Cartes 1947-1953
Fundació La Mirada, desembre del 2013
ISBN 978-84-938547-1-3
Valoració: 4

Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat) i Josep Carner van mantenir una rica correspondència entre el 1947 i el 1953. Obiols era a París, amb Mercè Rodoreda, i Josep Carner s’havia establert a Bèlgica després de passar uns quants anys a Mèxic.

Al principi la correspondència es centra molt en el rellançament, des de París, de la Revista de Catalunya, de la qual Obiols ja havia estat redactor en cap abans de marxar a l’exili: cerca de col·laboracions i de subscripcions. Més endavant la correspondència és una mica més personal: encàrrecs de llibres diversos que Émile Noulet, la segona dona de Carner, feia a Obiols, curts -i no tan curts- poemes que s’intercanvien, perquè siguin corregits, criticats o simplement per gust.

Lectura interessant per conèixer una mica més com van viure l’exili alguns personatges. Molt ben escrites.

FreeBSD

Fa 4 anys que tinc un Dell Zino (ja no el fabriquen) que faig servir com a miniservidor a casa, amb un OpenSUSE bastant antic.

Aquest cap de setmana li he canviat el disc, que se’m feia petit (he passat de 0,4 TB a gairebé 2 TB) i he decidit prosar-hi FreeBSD. Tret d’alguns detalls de configuració ja és totalment operatiu; hi he instal·lat:

  • Samba
  • Genshi, SQLAlchemy, CherryPy (tot sota Python 2.7)
  • ImageMagick-nox11 (versió que no requereix l’entorn gràfic)

M’ha sorprès positivament:

  • La qualitat de la documentació de FreeBSD dipsonible a la web.
  • La poquíssima memòria que necessita.
  • Els pocs mòduls que s’instal·len d’entrada: a diferència de la majoria de distribucions Linux el sistema bàsic és molt bàsic, sense mòduls que no saps per què serveixen.

De moment he evitat fer servir els paquets en codi font (ports), i ho he instal·lat tot amb pkg install.

Com a punt negatiu, alguns programes i versions hi arriben amb força retard respecte al Linux.

Adobe DRM

Canvi d’ordinador, problemes amb mitja dotzena de llibres electrònics en format epub protegits amb Adobe Digital Rights Management: instaŀlo Adobe Digital Editions a l’ordinador nou, i registro el meu usuari amb el mateix correu electrònic que a l’antic, però m’hi posa un identificador d’usuari (AdobeID, una tirallonga d’uns 32 caràcters hexadecimals, és a dir, un identificador de 128 bit) diferent.

Resultat: amb Adobe Digital Editions no puc obrir els llibres que ja tenia.

He buscat opcions i a fòrums d’Adobe, no n’he tret pas l’aigua clara, però tampoc hi he esmerçat massa temps: tinc els llibres ficats al Calibre (imprescindible!), que els obre sense problemes. A més els tenia convertits a mobi.

Andreu Martín: Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua

Andreu Martín: Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua
Bromera, febrer del 2014
ISBN 978-84-9026-192-7
Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira
Valoració: 3

Per descomptat aquesta és l’entrada amb el títol més llarg del blog. Fa uns mesos vaig sentir que l’autor mateix es va referir irònicament al llibre com a Les escopinades del Martín.

En un escenari de corrupció política (essencialment el català) sorgeix una figura, un empresari de moda, Germán Rojo, amb elevada projecció als mitjans de comunicació que abandera una política de tancament dels paradisos fiscals a tot Europa. Alhora apareixen salvatgement assassinats un parell d’empresaris a Barcelona.

En Sergi Delfín, un periodista a l’atur, descobreix que la seva amiga Melba té informacions compromeses de Germán Rojo. Ambdós intenten fer-ho públic, per desacreditar-lo i fer uns quants quartos, però el Germán viu en una bombolla de poder, i actua sense escrúpols i força impunitat per evitar que la història sigui publicada, atès que tracta qualsevol persona que li fa nosa com un escarabat.

Novel·la negra entretiguda, on Andreu Martín ens endinsa en una trama de corrupció i poder. Lectura entretinguda i amena.

blog personal de Gabriel Massip