Raymond Chandler: Adéu, nena

Raymond Chandler: Adéu, nena (Farewell, My Lovely)
Traducció d’Albert Fuentes
RBA Llibres, 2013
ISBN 978-84-8264-607-7
Valoració: 4

Philip Marlowe presencia per casualitat una baralla i mort del propietari d’un local d’oci a mans d’un ex-presidiari que busca la noia amb qui sortia abans d’entrar a la presó. Mig d’acord amb la policia fa algunes investigacions pel seu compte, fins que apareix alguna mort més.

D’altra banda un home el contracta perquè el protegeixi durant una nit en què ha de fer un tracte bastant inusual. Marlowe accepta el cas, si bé no li fa massa el pes, gairebé per necessitat, perquè no té res entre mans.

S’ha escrit que és la millor noveŀla de la sèrie de Philip Marlowe. Em falta coneixement per dir-ho, però és una bona història, emmarcada en una societat corrupta i classista d’entreguerres a la costa oest dels Estats Units de Nord-Amèrica. D’altra banda, la traducció m’ha semblat prou bona.

Patrick Modiano: En el cafè de la joventut perduda

Patrick Modiano: En el cafè de la joventut perduda (Dans le café de la jeunesse perdue)
Traducció de Joan Casas
Edicions Proa, octubre 2014
ISBN 978-84-8437-416-9
Valoració: 2

En un París bohemi, dels anys seixanta o setanta, diverses persones es troben al cafè Condé . Es coneixen per sobrenoms, saben poc els uns dels altres (ni on viuen, ni on treballen, si és que ho fan). Els uneixen certes lectures i la beguda.

Una d’aquestes persones és la Louki, una noia jove, força tímida, que segons com sembla que no encaixi en el grup, però que s’hi sent especialment còmoda per l’anonimat que li proporciona.

Llibre curt (menys de 140 pàgines), que no m’ha acabat de fer el pes, m’ha costat acabar-lo.

Aigua en moviment

Davant d’un riu o, en general, aigua en moviment, hi ha dues estratègies de fotografia: temps d’exposició molt curts, per captar l’aigua en un instant, o bé temps d’exposició llargs, de manera que el riu esdevé una espècie de boirina. Us deixo una mostra d’aquesta segona tècnica.

 

Què bé senta menjar bé

A Pans & Company:

què bé senta
què bé senta

D’on han tret sentar? El menjar fa profites posa bé, tot i que el diccionari recull també assentar, usat reflexivament, en aquest sentit (per exemple, cap menjar no se li assenta bé). I les persones ens asseiem, és clar!

Davant d’això l’accent del Què, que sobra, passa gairebé desapercebut!

Tot per intentar calcar el lema castellà (¡Qué bien sienta comer bien!). Alternatives que se m’ocorren:

  • Menjar bé es posa bé!
  • El bon menjar et farà profít!
  • Menja bé i estaràs bé!

Préstec de llibres electrònics

Llegeixo a Núvol que s’ha creat eBiblio, una plataforma pública de préstec de llibres digitals. Tindrà dos modes de funcionament:

  • Gràcies a una app per a Android o iOS, pensada per a les tauletes.
  • Descarregables a través de DRM d’Adobe Digital Editions.

Surt amb gairebé 2.000 títols, i es podrà optar al préstec amb el carnet de les biblioteques públiques.

He fullejat el catàleg, va força lent. Bé, pitjor que lent, m’ha arribat a donar un error del servidor (nginx!).

blog personal de Gabriel Massip