A Verkami s’ha endagat una campanya per finançar un documental sobre Lluís Maria Xirinacs, referent de l’independentisme més primerenc.
Aportacions des de 5€.
“Apps” per autobusos de Barcelona
En unes quantes setmanes he provat diverses aplicacions per consultar els temps d’espera d’autobusos de Barcelona, per Android:
- L’aplicació de TMB: Era bastant còmoda fins que li han posat una pantalla inicial que et convida a registrar-te. No he trobat la manera de marcar ràpidament les parades predilectes. No registra línies que no siguin de TMB. D’altra banda, com a punt fort: també té el metro.
- Urban Step: De la parada que faig servir més (una que tinc davant de la feina) hi ha línies que em serveixen i surten a la llista, però mai no em mostra el temps d’espera.
- M’he quedat amb Proper bus Barcelona. Pel que jo necessito (consultar 3 o 4 parades que faig servir de tant en tant) és molt pràctica. Dóna informació de les línies L94 i L95 (busos que connecten Barcelona i el Garraf, que en el trajecte urbà de Barcelona puc fer servir).
Cedirl.le
Carrefour ja havia sortit altres vegades en aquestes pàgines per deixadesa en la retolació.
Una de nova, vista fa uns dies, que m’ha deixat garratibat. És inconcebible que a algú se li ocorri escriure això, perquè no s’assembla a res que digui ningú. I més increïble que no tinguin el costum de fer revisar tots els rètols per persones amb un mínim de competència lingüística.
CatalansWantToVote a Badalona
Els Castellers de Badalona és una de les colles que aquest migdia han aixecat castells a diverses ciutats d’Europa per dir al món que els catalans volem decidir la nostra organització política. Aquest acte ha estat organitzat per Òmnium Cultural, i les xarxes socials se n’han fet ressò amb el hashtag #catalanswanttovote.
Vídeo dels dos pilars de quatre que hem vist al Passeig Marítim:
Alice Munro: Estimada vida
Alice Munro: Estimada vida (Dear Life)
Traducció de Dolors Udina
Club Editor, març del 2013
ISBN 978-84-7329-174-3
Valoració: 4
Una quinzena d’històries sobre petits fets que conformen la vida i els canvis, esperats o imprevistos, que sovint s’esdevenen. És una obra de petits detalls que canvien vides, fets que tenen conseqüències anys després de tenir lloc, o amors impossibles que esperen una eternitat per materialitzar-se. Segons la mateixa autora els quatre darrers contes tenen cert caràcter autobiogràfic.
Aquest recull m’ha permès conèixer la premi Nobel del Literatura d’enguany. Si bé els contes no estan exempts de certa dificultat, el fet de ser històries curtes en facilita la lectura. Possiblement buscaré algun altre recull de l’autora, per mirar si la trobo en un registre un pèl diferent.
Fa unes setmanes a Núvol van publicar informació complementària sobre Estimada vida a l’article Qui té por d’Alice Munro?
El mal gust dels souvenirs
Torno d’una escapada a London i, entre altres coses, he tafanejat per les botigues de souvenirs. N’hi ha per arrencar a córrer.
Atès que la Gran Bretanya és un dels paradisos de l’economia liberal suposo que aquesta indústria es mou per les lleis del mercat. I com que n’hi ha de semblants (o iguals) a moltes botigues, dedueixo que realment hi ha gent que els compra.
Caldria un estudi sobre la psicologia que regeix el mal gust d’aquestes andròmines.
Mala adaptació multiidioma
A la feina sempre dic que els “multi” (multiempresa, multiidioma, etc.) són perillosos, perquè sovint tenen requeriments ocults que costen de veure d’entrada.
Un exemple, aquesta mala traducció de la llista de països:
Surten desordenats perquè (molt probablement) tenen la lògica que munta la llista en funció de l’ordre en anglès.
Pressió fiscal
Massa sovint sento parlar els opinadors-professionals-que-tot-ho-saben sobre la pressió fiscal a Catalunya i Espanya, prenent com a gran argument que el tipus marginal de l’IRPF és del 56% i 52% respectivament.
Doncs explicat així no sé si és alt o baix:
- A quants contribuents afecta? Si ho he vist bé, afecta qui té rendes de més de 300.000 €/any. Doncs no és gens representatiu, oi? No podem titular alegrement tenim la pressió fiscal més alta d’Europa fixant-nos en un tipus marginal que afecta menys de la mil·lèsima part dels contribuents. 1
- A partir de quins imports s’aplica? Segur que no és igual a Suècia que a Espanya.
O els opinadors-professionals-que-tot-ho-saben parlen per experiència pròpia sobre això del 56% (i, per tant, tenen unes rendes obscenes), o són opinadors-que-no-en-saben-gaire.
Si volem només una dada per fer un titular hauríem de mirar els tipus efectius, és a dir, impostos pagats/renda, i amb paràmetres més o menys homogenis (rendes equivalents a diferents països i territoris segons el cost de la vida). I, idealment, caldria comparar trams, per exemple:
- Calculem un “cost de la vida” per cada lloc.
- Busquem quant paga en impostos una família amb diversos factors (entre 0,5 i 8 vegades, per exemple) aquesta renda.
Segur que aquest estudi existeix, però deu ser difícil posar-lo en un titular (o en un powerpoint, que pel fet és el mateix).
1És una estimació pròpia.