Llegeixo a l’Agència Catalana de Notícies: L’IMAX Port Vell de Barcelona i el de Madrid tancaran les seves portes.
A veure:
Vaja, és molt més clar titular L’IMAX Port Vell de Barcelona i el de Madrid tancaran. Cada dia tinc més mania als possessius prescindibles!
Philip Kerr: Violetas de marzo (Berlin Noir: March Violets)
Traducció d’Isabel Merino
RBA Libros, 2007
ISBN 978-84-9867-728-7
Valoració: 3
Berlín, any 1936. Les autoritats alemanyes s’esmercen a dissimular una mica la pressió sobre els jueus i altres grups arrel de l’atenció mundial que generen els Jocs Olímpics. Bernard Gunther ha deixat de ser el detectiu de l’hotel Adlon i s’ha instaŀlat pel seu compte.
La filla i el gendre d’un industrial milionari de l’acer, Hermann Six, han mort en un robatori-incendi que hi ha hagut a casa seva, mentre dormien. Dins de la caixa forta hi havia un valuós collaret de brillants, la recuperació del qual Herr Six encarrega al nostre amic Gunther, en nom de la companyia d’assegurances (que també és seva). La investigació el porta a descobrir que els fets no són tan senzills com sembla: un lladre professional mai no deixaria la porta de la caixa forta oberta ni calaria foc a la casa. Més endavant sap que a la caixa hi havia papers comprometedors per algunes persones… Tot són vuits i nous i cartes que no lliguen, amb interessos polítics d’alt nivell, i la lluita pel poder entre Himmler i Heydrich.
Ben ambientada (em sembla) a la capital alemanya, deixa entreveure els problemes que començaven a tenir sobretot els jueus i la creixent acció policial de la Gestapo, si bé això no deixa de ser-ne el rerefons. Li sobren algunes casualitats exagerades, i algun cinisme fora de to, pel meu gust, però passa prou bé.
Aquesta és la primera noveŀla de la trilogia Berlin Noir, també coneguda com Trilogia berlinesa.
Malgrat que no han tingut en compte les cooperatives de crèdit (algunes de les quals tenen una salut envejable) avui “Cinco días” ha publicat una infografia molt clara i reveladora respecte a l‘evolució de les entitats bancàries a Espanya.
Aquesta setmana s’acaben les representacions de Porgy & Bess al Liceu. Heus ací Summertime cantat per Ella Fitzgerald l’any 1968.
A Verkami s’ha endagat una campanya per finançar un documental sobre Lluís Maria Xirinacs, referent de l’independentisme més primerenc.
Aportacions des de 5€.
En unes quantes setmanes he provat diverses aplicacions per consultar els temps d’espera d’autobusos de Barcelona, per Android:
Carrefour ja havia sortit altres vegades en aquestes pàgines per deixadesa en la retolació.
Una de nova, vista fa uns dies, que m’ha deixat garratibat. És inconcebible que a algú se li ocorri escriure això, perquè no s’assembla a res que digui ningú. I més increïble que no tinguin el costum de fer revisar tots els rètols per persones amb un mínim de competència lingüística.
Els Castellers de Badalona és una de les colles que aquest migdia han aixecat castells a diverses ciutats d’Europa per dir al món que els catalans volem decidir la nostra organització política. Aquest acte ha estat organitzat per Òmnium Cultural, i les xarxes socials se n’han fet ressò amb el hashtag #catalanswanttovote.
Vídeo dels dos pilars de quatre que hem vist al Passeig Marítim: