Terenci Moix: Terenci del Nil

Terenci Moix: Terenci del Nil
RBA llibres, 2012
ISBN 978-84-8264-558-2
Valoració: 3

Quan Terenci Moix va guanyar el premi Planeta vaig començar a llegir No digas que fue un sueño. El vaig trobar tan recarregat que ho vaig deixar córrer de seguida.

Arran del desè aniversari de la seva defunció, esdevingut aquesta primavera, vaig decidir donar-li una segona oportunitat, i he començat per aquest llibre. La fascinació de Terenci Moix per Egipte era ben coneguda, i en aquest llibre hi recull les experiències d’un jove escriptor, enfant terrible de les lletres catalanes, ben precàries a finals dels anys seixanta del segle xx.

El llibre fou escrit després de dos viatges a Egipte, en una temporada de poc turisme arran de la guerra dels sis dies. Com a fil conductor hi ha la figura de Semenkhare i la ciutat de Tell-El-Amarna, des d’on Akenaton va regnar i va organitzar el culte a Aton. Sembla que el va succeir breument Semenkhare, que n’era el germà o el fill. En morir va pujar al tron Tutankhamon.

Terenci aprofita per carregar contra els turistes típics, deixa a l’alçada del betum el famós espectacle de llum i so de Gizeh, i se li escapa algun moc cap a la societat catalana, que ha quedat una mica desfasat.

Recomanable, més com a curiositat que res. També tinc a punt L’any que va morir Marilyn, escrit una mica abans que aquest.

Richard Ford: Canadà

Richard Ford: Canadà (Canada)
Traducció de Josefina Caball
Empúries | Anagrama, setembre 2013 (edició digital)
ISBN 978-84-9787-907-1
Valoració: 4

Un matrimoni (una professora d’institut i un exmilitar) amb dos fills bessons d’uns quinze anys viuen en un poble tranquil dels Estats Units, prop d’una base militar on l’home havia estat destinat. Per raons diverses estan poc integrats a la comunitat. Les aspiracions del noi són estudiar, i la noia es deleix per sortir de l’entorn opressiu en què viu.

En un moment de necessitat de diners els pares atraquen un banc. Cinquanta anys després dels fets, el fill escriu el llibre explicant-ne els fets, amb tres blocs clars: una primera part on descriu l’ambient de la seva adolescència amb els pares, les motivacions que els porten a fer l’atracament i la relació amb la germana. La segona part es centra en els mesos posteriors als fets, en què va a Canadà. I la tercera, ja gran quan escriu el llibre, explica per què ho fa.

M’agrada més ara que n’estic la ressenya que mentre el llegia. M’ha deixat bon regust, però mentre el llegia se m’ha fet un pèl llarg. S’ha parlat força d’aquest llibre, em sembla que sobrevalorant-lo una mica.

Ferran Sáez Mateu: Les ombres errants

Ferran Sáez Mateu: Les ombres errants
La Magrana, 2012
ISBN 978-84-8264-575-9
Valoració: 2

Unes setmanes abans del hecho biológico inevitable un militar falangista retirat és assassinat Barcelona. La novel·la en desvetlla amb petites pistes les motivacions, circumstàncies i autoria d’aquest fet.  Per això es remunta, fins i tot, a alguns fets del principi de la guerra civil espanyola, a través de diversos personatges que, d’una manera o altra, acaben involucrats en els fets.

Conté algunes filípiques sobre la lluita de classes, adequades per l’època en què està ambientada l’obra, però bastant indigestes, si més no per mi. Bé, sempre hi ha el recurs de saltar-se-les…
És el primer llibre que he llegit de l’autor, i no m’ha convençut.

Qualitat comunicació Aigües de Barcelona

Fa uns mesos vaig comentar unes quantes pífies en un missatge a la web d’Aigües de Barcelona.

Aquells missatges continuen igual. Avui els he fet un parell de suggeriments: que ho corregeixin i també que revisin els textos dels blocs informatius de les factures:

Textos factura aigua
Textos factura aigua

 

  • Avís missatge com a títol de l’explicació de la seguretat dels controls a què és sotmesa l’aigua potable. Per què no hi posen un títol descriptiu?
  • Quan arriba a la seva casa… Com a mínim casa seva o simplement casa, les cases, els habitatges, és a dir, sense el possessiu.
  • Entri en www.aiguesdebarcelona.cat. Entrem als llocs, oi?
  • Al segon bloc d’informació el títol és la seva despesa però el text diu la vostra despesa. Una altra vegada tractaments incoherents.
  • Podrien deixar dels quals 0,26 corresponen. No cal repetir les unitats.

És vergonyós que una empresa de la mida d’Aigües de Barcelona no tingui ningú als departaments de comunicació amb un mínim de competència lingüística per detectar i corregir aquestes incorreccions.

Avui tampoc

Ves per on, avui tampoc el Partido Popular no ha condemnat el franquisme en una votació que hi havia al Parlament. S’han absentat de l’hemicicle, junt amb C’s, abans de la votació arran d’una picabaralla forta i oportuna amb David Fernández, diputat de la CUP, i la presidenta del Parlament.

Ja ho he dit en algun altre lloc, em començaré a creure que la democràcia és un valor fonamental pel Partido Popular quan condemnin el franquisme de forma clara i inequívoca.

blog personal de Gabriel Massip