Guillem Frontera: Sicília sense morts

Guillem Frontera: Sicília sense morts
Club Editor, 2015
ISBN 978-84-7329-189-7
Valoració: 3

José Antonio Bergas és el president de la Comunitat Autònoma Balear. Ha arribat al càrrec amb promeses de regeneració després de diversos casos de corrupció dels deus predecessors.

Però també té algun cadàver amagat; bé, un cadàver no, perquè les a les Illes no hi ha morts, però sí algun episodi fosc del passat, i algun deute pendent.

La noveŀla arrenca amb l’arribada d’una rata morta dins d’una caixa a casa del president. Qui l’ha enviat?

A partir d’aquì es comencen a conèixer els tripijocs i traïcions que hi ha al voltant del poder. Una jove i astuta periodista s’encarrega d’investigar els fets, influïda per un company a punt de la jubilació.

Bona narració, lectura molt entretinguda!

Canvi a Alma 9.1

Després d’uns dies de proves i preparació aquest matí he dedicat un parell d’hores a canviar el servidor a Alma Linux 9.1. Tot rutlla, tot i que falta algun detall.

A banda de la configuració bàsica del servidor la majoria del temps l’he dedicat a retocar les configuracions dels diferents contenidors docker: actualització de versions, sobretot.

Fer servir Docker en un servidor tan modest com aquest només té 2 finalitats: entendre com funciona aquest sistema i la facilitat per crear (i recrear quan calgui) les configuracions amb els “Dockerfile” i els “YML”.

I sempre hi ha un punt de pujada d’adrenalina en canviar el DNS: funcionarà?

Stefan Zweig: Clarissa

Stefan Zweig: Clarissa
Traducció de Joan Fontcuberta
Quaderns Crema, 2017
ISBN 978-84-7727-576-3
Valoració: 4

Clarissa és una noia austíaca nascuda a finals del segle XIX, amb la infantesa i primera joventut marcades pel rigor d’un pare militar.

Estudia diverses matèries i comença a treballar d’ajudant del neuròleg Silverstein. En un viatge professional coneix en Léonard, francès, de qui s’enamora. Però l’esclat de la Guerra Europea els separa.

La noveŀla mostra fets ben quotidians i decisions diàries i vitals d’una persona ben normal, enmig d’un entorn ben convuls.

Ha estat el meu primer Zweig.

Commodore Amiga

Remenant per casa he trobat el fullet comercial del Commodore Amiga, i dues ressenyes de revistes.

Era un ordinador bastant trencador, amb capacitats gràfiques i de so molt per sobre del que hi havia en aquells moments, en línia amb els primers “macs” de Apple, que són més o menys de la mateixa època.

He escannejat aquesta documentació:

Fullet comercial

Ressenya a “Tu Micro Commodore”

Ressenya a “Input”

Arròs amb calamars i trompetes

Ingredients per a 2 persones:

  • 2 calamars petits
  • 100 g d’arròs bomba
  • Unes quantes trompetes de la mort (fresques o seques)
  • 0,5 l de brou de verdures
  • 1 tomàquet madur no gaire gros
  • 1/2 ceba grossa, o 1 de petita
  • Sal i pebre
  • 2 dits de vi blanc

Talleu la ceba i enrossiu-la; afegiu-hi el tomàquet per fer un sofregit, a foc lent, ben confitat. Compte amb el tomàquet, el plat queda desgraciat si n’hi poseu massa: les trompetes i el calamars són de gust suau, i si el tomàquet domina malament rai.

Netegeu les trompetes (o hidrateu-les si són seques). Si són molt grosses, talleu-les una mica.

Poseu el brou a escalfar.

Talleu els calamars i coeu-los una mica a la paella on fareu l’arròs, amb un bon raig d’oli, una mica de sal i pebre.

Afegiu-hi progressivament el sofregit, les trompetes, l’arròs i el vi; barregeu bé després de cada ingredient, i espereu un minut i mig o dos abans de posar-hi el següent.

Poseu-hi brou ja calent fins que tota la massa quedi coberta, que l’arròs no es vegi. Si es beu tot el brou afegiu-n’hi una mica.

Tasteu-lo al cap de 10 o 12 minuts; afegiu-hi una mica de sal si cal. Quan sigui cuit traieu-lo del foc, deixeu-lo reposar un parell de minuts i ja us el podeu menjar.

Jo el coc uns 15 minuts, però depèn de l’arròs i del gust de cadascú.

Arròs amb calamars i trompetes de la mort

Pierre Lemaitre: Miroir de nos peines

Pierre Lemaître: Miroir de nos peines
Albin Michel, 2020
ISBN 978-2-226-44975-7
Valoració: 4

Darrer llibre de la trilogia Els fills del desastre, precedit per Au revoir là-haut (ambientat a la Primera Guerra Mundial) i Couleurs de l’incendie (entre-guerres).

Una mestra que també fa de cambrera de restaurant a París, i que és objecte d’una agosarada proposta per part d’un dels clients habituals, dos soldats confinats a un dels búnquers de la Línia Maginot i un enigmàtic advocat defensor constitueixen el nucli dur del personatges inicials, als que s’afegeix més endavant (segona part) un gendarme de París.

Junt amb alguns personatges extres es configura una noveŀla gairebé coral, que comença els mesos previs a la invasió de França per part de l’exèrcit alemany.

L’obra està dividida en tres parts, i a cada una hi ha un fil narratiu per cadascun dels personatges (amb una petita variació a la segona part, en què una part de la història es coneix a partir d’unes cartes)

Tot i formar part d’una trilogia, es pot llegir sense conèixer les dues altres obres. En recomano la lectura.

L’he llegit en format electrònic. En català ha estat publicat per Bromera amb el titol “El mirall de les nostres penes”.

blog personal de Gabriel Massip