Unes quantes fotografies del volcà Eyjafjälla: More on Eyjafjallajokull, del Boston Globe, i Volcanic Ash Blankets Europe i Icelandic volcano part two, a The Sacarmento Bee.
(M’acabo d’adonar que aquest apunt m’ha quedat en esborrany uns quants dies. I veig també com n’és, de volàtil, l’actualitat: avui ja ningú parla del ditxós volcà.)
Aquest maig (és clar!) torna El joc de Badalona. La inscripció ja és oberta!
Als afores d’Oviedo hi ha dues construccions preromàniques, San Miguel de Lillo i Santa María del Naranco. San Miguel de Lillo és una església construïda en dues fases, perquè la meitat de l’original es va esfondrar. A l’interior hi ha restes de pintures, en un estat bastant delicat.
La funció original de Santa María del Naranco és incerta, sembla més una sala d’audiències o estança privada reials.
Des de fa uns dies el firefox 3.6.3 es queda sovint congelat durant 3 o 4 segons. He provat d’inhabilitar tots els plugins i complements, arrencar en mode segur, i també falla.
I ja me n’he fartat, estic fent sevir el chrome.
Fujo de copiar continguts d’altres blogs, però no em puc estar d’afegir aquest vídeo que he vist a Tens un racó dalt del món.
Després de l’expectació aixecada per la sentència (finalment fallida) respecte a la constitucionalitat de l’Estatut, potser ens ho hauríem d’agafar d’una altra manera.
Els diaris en el seu moment van consensuar un editorial. Jo els agrairia un nou esforç d’unanimitat: no parlar-ne més fins que hi hagi sentència. M’és ben bé igual qui sigui el nou ponent, si els magistrats dormen o mengen, quin dia i a quina hora es reuniran. I em sembla que no sóc l’únic, que a molts se’ns en refot.
Empar Moliner: No hi ha terceres persones
Quaderns Crema, març de 2010
ISBN 978-84-7727-478-0
Valoració: 4
Una desena de narracions breus d’Empar Moliner, escriptora i periodista. Fins ara la coneixia només per les seves intervencions en alguns programes de ràdio, i per algun article de diaris.
Recomanable. Estil fresc, força situacions divertides, algunes més dramàtics, personatges extrems i, sobretot, coherents i, per què no, creïbles. Igual que deia ahir, es pot prendre i deixar, però a mi m’ha durat literalment dues tardes.
Quim Monzó: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates
Quaderns Crema, febrer de 2010
ISBN 978-84-7727-476-6
Valoració: 3
Esplendor i glòria de la Internacional Papanates és un recull d’articles que Quim Monzó ha publicat a la premsa entre l’any 2001 i el 2004. El títol ja és tota una declaració d’intencions: són articles mordaços, que posen el dit a la llaga en diversos aspectes de la societat contemporània, especialment certs esnobismes i modes.
El recull té l’encert de ser bastant atemporal, en el sentit que els sis o nou anys que han passat des que els articles foren escrits no els ha fet menys interessants. Ideal com a lectura fresca, de prendre i deixar si cal, però per mi ha estat addictiva, amb un a veure de què va el següent al final de cada article!