M’he fet una llista de tots els rellotges del meu voltant, incloent els dels ginys electrònics. Me’n surten 18, comptant el del cotxe. D’aquests n’hi ha que s’ajustaran automàticament (ordinador), d’altres no (el de polsera, el de la cuina), i alguns no me’n recordo (telèfon mòbil, televisor, sintonitzador de TDT).
Demà comprovaré quins s’han ajustat automàticament. M’he fet la llista, que reaprofitaré d’aquí a cinc mesos, perquè sempre me’n deixo algun o altre, especialment els que estan amagats. Diverses vegades he fet fotografies amb el rellotge de la càmera desajustat, la qual cosa fa que les dades EXIF de la fotografia quedin malament.
Avui he fet un canvi que tenia pendent des de fa uns quants mesos: desinstaŀlar Python 2.6 i passar a la 3.1.
Guido van Rossum va decidir fer alguns canvis rellevants a la versió 3, trencant la compatibilitat amb les versions anteriors; una nova versió del llenguatge. De la versió 2 sembla que només es publiquen versions de correcció d’errors.
Tinc mitja dotzena d’utilitats molt curtes escrites en Python. Els dos canvis que hi he hagut de fer són:
print(), que passa a ser una funció.
map(), que ara retorna un iterador en comptes d’una llista. Només la feia servir en un punt, precisament iterant la llista que em generava, o sigui que encara he escurçat una mica el programa.
Hi ha una utilitat (2to3.py) que converteix codi de la versió 2.6x a 3, tot i que jo m’he fet la conversió manual.
Des que vaig començar el blog li havia de posar un títol, i finalment m’he decidit.
Primer li he dit Un poc de tot, un bri de res, però n’he trobat un que es diu gairebé igual (canvia bri per xic). Així que he canviat d’idea i he deixat Un xic de llum.
Pels voltants de Sant Joan vaig fer una sortida a la comarca de las Cinco Villas, al nord de la província de Saragossa, a tocar de Navarra.
Una de les construccions més impressionants que hi ha (ja dins de Navarra) és la cripta romànica del monestir benedictí de Sant Salvador de Leire, a Navarra, dins de la vila de Yesa. És una cripta construïda per anivellar el terreny sobre el que van construir la basílica. Un lloc amb un ambient molt especial.
Tom Sharpe: Els Grope (The Gropes) Traducció de Josefina Caball
Editorial Columna, octubre 2009
ISBN: 978-84-664-1039-7
Valoració: 3
La família Grope és dominada des de fa generacions per les dones, a través de les quals des de fa segles es transfereix tota la tradició. Els homes són només el mitjà per obtenir descendència (femenina), i encara gràcies. En un racó de l’Anglaterra rural aquesta manera de fer ha perdurat fins al segle XXI.
L’Esmond Wiley, de 17 anys, és el fill d’un avorridot director de banc i una mare sobreprotectora. Diverses circumstàncies el fan anar a parar a la finca de la família Grope.
De nou amb el seu estil mordaç, Tom Sharpe ha escrit una noveŀla amb personatges excèntrics, inútils policies ambiciosos i absurdes situacions.
Recomanable per divertir-se una estona, però no hi busqueu gran cosa més!
Us recomano que baixeu a El Refugi, a la plaça de la Vila de Badalona, a mirar les 50 fotografies de Kim Manresa que conformen l’exposició Escoles d’altres mons. Afanyeu-vos-hi, el 4 d’octubre és l’últim dia.
Kim Manresa ha recorregut els cinc continents per apropar-nos aules improvisades, precàries, a l’aire lliure, emmig de la selva o a tocar dels temples d’Angkor (a Cambotja). Amb preeminència dels nens, els autèntics protagonistes!
I ajuda també a reflexionar on som al nostre país en el nostre camp, i l’enorme privilegi que és el sistema educatiu que tenim. Hauríem de valorar-lo més, tant els adults com la nostra mainada.
Sitieg Larsson: Millenium (Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire)
Columna
Valoració: 3
Dec ser dels últims a llegir la trilogia, per tant en diré ben poques coses, gairebé tot està escrit.
Altament addictives, he estat llegint a la nit fins a hores que feia temps que no aguantava. I sé que li ha passat a força més gent. Les trames estan molt ben travades i treballades, amb una combinació brillant d’acció amb pinzellades de passió.
En algun moment es troba a faltar un dramatis personae, perdó, vull dir un resum de personatges.
blog personal de Gabriel Massip
unxicdellum.cat fa servir "galetes" (en anglès, "cookies") per fer més fàcil l'ús de la web i per recollir dades estadístiques de les visites. Si continueu navegant s'entén que hi esteu d'acord. EntèsNo ho acceptoMés informació
Política de privacitat i cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
