Rellotges de sol campanar Santa Margarida, Westminster, London

He estat uns dies a London. És la primera vegada que hi he anat, no coneixia la ciutat, així que he fet més o menys tots els recorreguts turístics habituals; atesa la “classicitat” del viatge m’estic resistint a publicar-ne les fotografies de forma indiscriminada. Oi que 2 fotos més del rellotge del Parlament no són de massa interès?

De moment explico aquesta curiositat, que m’ha entretingut bastant buscant informació en tornar. Al costat de l’abadia de Westminster hi ha l’església de Santa Margarida, amb un rellotge de sol a cada cara del campanar. Normalment els rellotges de sol es coŀloquen només a les cares sud.


El rellotge de la cara sud té les marques horàries segons estem acostumats a veure. Els de la cara est i oest tenen el gnòmon (també anomenat estil, és a dir, el pal l’ombra del qual marca l’hora) inclinat i paraŀlel a la superfície del rellotge. El del nord és més estrany encara, “funciona” a la nit (de 6 de la tarda a 6 del matí) i només és útil, per tant, una estona al dia durant l’estiu. Les marques horàries són ben curioses, també. No havia vist mai rellotges de sol d’aquest tipus.

Al peu del campanar hi ha la gràfica de la denominada equació del temps, que dóna els desajustos entre les hores solars i reals (diferència màxima de 16 minuts, a sumar o restar segons l’època de l’any). Aquest problema ha estat solucionat sovint fent més complexa la superfície del rellotge, per exemple en aquest rellotge explicat a les pàgines del departament de matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Aquests rellotges són moderns (finals del segle XX), i han estat dissenyats per Christopher St. J. H. Daniel, que pel que he vist és tota una autoritat en la matèria, autor de diversos llibres i president de la British Sundial Society. Hi ha molta informació a internet sobre rellotges de sol, també en català; m’ha cridat l’atenció aquest taller pensat per a alumnes de secundària.

He corregit digitalment la perspectiva de les fotografies; lamentablement no portava cap teleobjectiu que em permetés allunyar-me una mica del campanar i fer les fotos en condicions.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada