Ja és difícil afegir res de nou sobre la històrica apagada de dilluns a Barcelona; de totes maneres, no m’estic de fer algunes consideracions.

• Casualitats horàries m’han portat a sentir pràcticament la totalitat de les 3 rodes de premsa que s’han fet a les 8 del vespre de cada dia. Tot i que em sembla que és habitual, m’ha sorprès la demanda de determinats periodistes perquè es repetissin les informacions en castellà. Des de determinats llocs o mitjans no s’assumeix que Catalunya té una llengua pròpia. Potser fins que -i és simplement un exemple- a León es vegi de forma habitual algú parlant en català i doblat (o sotstitulat) en castellà no començarem a ser normalment acceptats. De fet, un dels representants de les companyies elèctriques -presents només a la roda de premsa de dilluns, i segurament poc habituat a aquests actes- es va estranyar força de la petició.
• Les companyies s’han equivocat amb la política informativa. Explicar què fas per resoldre els problemes és necessari i fins i tot recomanable.
• Imma Maiol va carregar fort contra les companyies dimarts; però si hagués escoltat el que deien els representants de les companyies 24 hores abans no s’hauria d’haver estranyat que el retorn del fluïd elèctric trigués tant. Van dir clarament que no sabien com solucionar el problema de la subestació de Maragall.
• Hi ha hagut molta demagògia; desconec si es podia restablir el subministrament abans; però els mitjans per a solucionar un problema qualsevol no són mai iŀlimitats. Es poden portar centenars de grups electrògens… des d’on? Com més en necessitis més lluny hauràs d’anar-los a buscar, i més trigaràs a portar-los. I algú els ha de connectar, cal subjectar cables per evitar mals majors, triar i aïllar blocs d’abonats adequats a la potència de cada grup… Sovint hi ha qui pensa que res és impossible, sobretot si ho han de fer els altres, i que pel fet de demanar/exigir les coses des d’un càrrec important això fa que es facin més de pressa. Doncs no, en enginyeria hi ha camins crítics per als treballs, que no poden paraŀlelitzar-se ni amb tots els esforços del món. I per això dic que les companyies no han tingut una bona política de comunicació. Estic convençut que han mobilitzat molts treballadors, segurament gent que estava fins i tot fent vacances, que deuen haver treballat moltes hores seguides.
• Enllaçant amb el que ha publicat algun articulista, adonem-nos també del privilegiat món on vivim, si us plau! Aquesta avaria ha estat molt greu, però ens hauria de preocupar una mica aquesta impressionant dependència que tenim de l’electricitat. M’ha fet molta gràcia aquesta expressió de “passar la nit a les fosques” amb preocupació… Caram, per dormir no necessitem pas llum! Ho simplifico, ho sé, però en altres circumstàncies (per exemple, en ple hivern) hauria estat molt més dur.
• El que s’ha endut la palma quant a demagògia ha estat el Sr. Ángel Acebes: des del seu partit han dit per activa i per passiva que a la Línia 1 del metro de València hi havia totes les mesures de seguretat necessàries i que el tràgic accident de fa 1 any a València va ser això, un accident, i que l’administració no hi tenia cap responsabilitat. No em vingui ara a buscar tres peus al gat per un cable trencat. No, vostè no pot dir això!
• He trobat molt encertada la iniciativa d’interessar-se (per telèfon, em sembla) periòdicament per gent gran que des dels serveis socials sabien que podien estar necessitats. A mida que ens fem grans perdem capacitat de reacció per adaptar-nos a situacions d’aquest tipus.