Noah Gordon: El celler (The Bodega)
Traducció al català de Rosa Borràs
ISBN 978-84-96791-58-9
Valoració: 3 justet!
Des de fa una temporada miro de defugir els productors de best sellers, i Noah Gordon n’és un, perquè acostumen a repetir una i altra vegada una fórmula que més o menys els ha funcionat en alguna ocasió. I aquesta vegada no és pas diferent! Si he transigit és perquè l’obra està ambientada al Penedès, i m’ha fet certa gràcia per la raó de la proximitat.
El celler és la història d’un home jove català que a l’últim terç del segle XIX ha passat una temporada a França i torna a Catalunya per començar a fer vi segons el que ha après al Llenguadoc. S’hi afegeix una peripècia personal lligada amb la història real d’Espanya (l’autor ja explica que és ficció, però està prou ben trobat).
Estructuralment és fluixa, hi ha trossos una mica postissos o mal encaixats, i literàriament no li veig gaire virtuts. Això sí, passa com l’aigua (o el bon vi?), és perfecta per a tardes d’hivern!
He escoltat comentaris molt negatius sobre la qualitat de la traducció al català… que en penses?
Fluixa.
Com a mínim recordo (sense haver-ne fet una anàlisi crítica) un esgarrifós "chaqueta" (però 2 línies més avall estava ben escrit), un "gaires" en plural, algun ús discutible de ser/estar (però això sempre és discutible), i a tot el llibre fa servir "vinyar" en comptes de "vinya".
"Vinyar" és al diccionari, però jo no l’havia sentit ni vist mai abans; sempre he dit que el meu avi tenia una vinya.
Intueixo que la versió catalana ha estat feta a partir de la castellana, i amb presses.
M’estic llegint el Celler i buscant informació sobre el llibre he trobat aquest web. Quina gràcia, m’ha impresionat molt, molt currada, d’on treus el temps???
Bon Any!!!!
Txell
Ep, hola!
Bon any, igualment! M’alegro que m’hagis trobat.
Això té molt menys mèrit del que sembla: una mica de feina per configurar-ho al principi però després és força àgil. I si fas servir un servei ja preparat (com els de vilaweb o bloctum en català, o wordpress.com en anglès o castellà, només per dir alguns exemples) encara és més ràpid!
Hola,
Jo també he trobat la chaqueta, però, a part, molts errors d’accents diacrítics (dóna, vés, venen, etc). He sentit que es va arribar a oferir a la gent que va comprar la primera edició canviar-la de franc per la segona (corregida), però no sé si és veritat.
De totes maneres, estic força d’acord amb la teva opinió sobre el llibre: fluix, bastant fluix.
A reveure!
Hola i gràcies!
Ahir vaig comprar el llibre, atret de fa molt temps per conèixer l’escriptor, és el primer que llegeixo d’ell. Coincideixo en aquest sentiment anti-best seller i sobretot anti mega produccions, però m’havien parlat molt bé d’el Metge.
La traducció senzillament és insultant. Avui al migdia he topat amb "chaqueta"! ja en venia carregat jo d’anar tenint petits ensurts, tant amb la puntuació com la sintàxis, com algunes paraules dubtoses (però que la ignorància d’un l’encaminen més a pretendre un diccionàri que realment a dubtar-ne). Em sembla indignant i d’una frivolitat absoluta aquesta forma de menyspreu a la nostra llengua.
De moment, la història em va entrant però tampoc m’està apassionant…
Gràcies per deixar-me desfogar. Tant bon punt m’acabi el llibre, penso enviar un correu a l’editorial amb una bona col·lecció d’exemples.
"El metge" és absolutament recomanable. Ep, no és pas cap obra mestra de la literatura, però em sembla que tothom que l’ha llegit el recomana.
Encara m´estic llegint la novela, jo sóc del Penedès i filla d´un pagès, en aquest llibre hi ha algunes coses que no estan bé, no sé si és per la traducció en català o de l´original. Per exemple hi ha moments en que parla d´espurgar quan en realitat es refereix a podar un cep, aquesta errada per mi és garrafal, espurgar és treure el pàmpols a la primavera perquè toqui el sol i maduri bé el raïm, i podar es fa a l´hivern i és tallar les bergues (branques) del cep. Després molts dels cognoms que surten són d´origen castellà i a finals del segle 19 aquí al Penedès de gent imigrant castellana no n´hi havia tanta; el pagesos que treballaven la terra del Pebedès i que vivien en pobles com el de Sta. Eulàlia la majoria eren catalans. Són coses petites, però si realment es volia plasmar la realitat de la vinya del Penedès a finals des segle 19 no està bé, també se li dóna massa importància a Sitges (suposo perquè és el que la gent coneix) i no es parla ni de Vilanova ni de Vilafranca que ja eren capitals de comarca.
Vilafranca surt en algun moment, potser encara no hi has arribat!