Robin Sloan: La llibreria del senyor Penombra, oberta les 24 hores
Traducció d’Alexandre Gombau i Arnau
Ara Llibres, primera edició, març del 2013
ISBN 978-84-92941-93-3
Valoració: 3

En Clay Jannon comença a treballar en una llibreria oberta les 24 hores, on juntament amb el propietari (Alex Penombra), un altre dependent i ell mateix encavalquen torns de 8 hores. En Clay té el torn de nit.

La llibreria té una secció estàndard (venda de llibres) i una altra de ben enigmàtica, que funciona com una mena de biblioteca de préstec de volums antics. En Penombra li mana que registri detalladament tots els moviments d’aquests volums, i que no els obri mai.

La curiositat i les llargues hores nocturnes sense activitat fan forat al cervell inquiet de dissenyador d’en Clay, que poc a poc s’endinsa en un misteri que remunta a diversos segles enrere.

Barreja de tradició (llibres antics, beceroles de la imprempta) i modernitat (eines de Google, Hadoop, visualitzacions 3D) és una entretinguda noveŀla d’investigació i acció reposada. Sense sang ni fetge.

Carles Rebassa: Prometeu de mil maneres
Univers, primera edició, març del 2026
ISBN 978-84-19721-56-3
Valoració: 4

Prometeu Dolors és fill d’un advocat de prestigi que fa de cambrer al Cafè, un dels establiments de la família Antich, propietària de diversos bars i hotels a Mallorca.

Tot just arribar a Palma s’embolica i s’enamora del jove Carles, sense saber que és net de don Lluís Salvador Antich i fill de la senyora Kiss, qui talla el bacallà en els negocis de la família.

Tant en Prometeu com el seu bon amic i company de feina Pau Danús estan mig atrapats al cafè, amb una dinàmica de qui dia passa, any empeny, que queda pertorbada amb la incorporació d’un nou cambrer, en Llorenç Camacurta. I al cap d’unes setmanes els conflictes latents (Kiss que desaprova la relació entre en Carles i en Prometeu, les obsessions d’en Llorenç, la indecisió d’en Pau) fan un pet com una gla.

Amb bons tocs d’humor (personatges gairebé còmics com en Rafael Sales, l’encarregat del Cafè, i n’Hermínia, una amiga d’en Prometeu), un lèxic ben ric, les disputes de classe s’encavalquen amb les personals, en una noveŀla coral que combina narracions seqüencials, extractes del diari d’en Prometeu, retalls de premsa i somnis, entre altres fonts d’informació.

He dubtat una bona estona entre deixar-li un 3 o posar-li un 4 perquè per mi li sobren 50 pàgines del principi..

L’obra ha rebut el premi Sant Jordi d’enguany.

Don Carpenter: No parava de ploure
Traducció de Yannick Garcia
Trotalibros Editorial, primera edició, setembre del 2024
ISBN 978-99920-76-77-4
Valoració: 4

Jack Levitt ha passat la infantesa en orfanats, amb disciplina i gens d’amor. De fet l’obra comença amb una pinzellada sobre els pares, que en Jack no arriba a conèixer ni a saber qui són.

A l’adolescència a Portland sovinteja locals de billar, tot i que no hi té especial traça, on acompanyat d’altres pinxos intenta fer petits furts o engalipar passa-volants per prendre’ls els quartos amb apostes de billar.

En aquest ambient coneix en Billy Lancing, un noi negre que sí que sap jugar al billar. Després d’anys sense veure’s es tornaran a trobar a la presó, on els posen a la mateixa ceŀla.

En el postfaci Clifford Lee Sargent diu que és una una obra desesperançada, melangiosa, violenta i preciosa. Dura, com un os, d’una duresa mesurada, ni fanfarrona ni posturera. Hi coincideixo.

Vaig comprar aquesta noveŀla arran d’una ressenya o comentari sentit a algun mitjà. Com explica el mateix editor no hi havia versió catalana, i aconseguir-ne els drets li va costar Déu i ajuda.

Recomanable.

Antoni Munné-Jordà: Entre Sant Peters i Sant Pau
Ed. Males Herbes, 2023
ISBN 978-84-126624-1-2
Valoració: 3

Un nen viu al carrer Sant Pau de Barcelona, amb el pare, un venedor catalanista de productes d’adrogueria que, paradoxalment, va ser a la División Azul. La mare va morir quan el nen era petit.

A mida que el noi creix pren consciència política, es distancia del pare (que mai li arriba a explicar per què va anar a la guerra), forma part de diversos grups polítics durant el franquisme tardà i la transició, pren diverses drogues sense caure en addiccions fortes, alhora que ens descriu els canvis del Raval fins el final dels anys 80.

L’he llegit de pressa, però sense gaire entusiasme.