Nic Pizzolatto: Galveston
Ediciones Salamandra, 1ª edició, novembre de 2014
Traducció de Carles Andreu Saburit
ISBN 978-84-16310-01-2
Valoració: 4

Roy Cady és un sicari de Nova Orleans, que fa la feina bruta d’un gàngster de baixa volada. Un dia li diagnostiquen un càncer i, arran d’una mala jugada del seu cap per una dona, es veu obligat a fugir de la ciutat.

En aquest viatge l’acompanya una jove prostituta que es veu mig obligat a protegir, i que li fa replantejar-se algunes situacions. Vol fer sortir la noia de la vida que porta, i alhora ha de lluitar amb la seva malaltia i l’abús de l’alcohol.

Bons personatges, densos, complexos.

Se n’ha fet una pel·lícula dirigida per Mélainie Laurent, que (encara) no consta a la Viquipèdia en català.

Llibre distret, el recomano.

Julià de Jòdar: La pastoral catalana
Raval Edicions, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-8256-620-7
Valoració: 3

L’Erina i en Pau decideixen en un tres i no res d’anar a Miami durant les vacances. A Miami hi viu l’Àurea, una amiga de joventut de l’Erina, que hi va anar darrera d’en Jack, un enigmàtic (o poc clar) membre d’una agència estatal americana.

Pels correus que s’intercanvien, l’Erina pensa que l’Àurea està en una situació d’embolic mental, vital i emocional, i que necessita el seu suport.

Aquest és l’argument per iniciar una reflexió de la societat catalana, i en part de l’americana, sempre des de la visió mordaç de l’escriptor, un veterà observador/activista des de posicions d’esquerra.

El llibre no ha envellit bé… o més ben dit a la política catalana han passat tantes coses els darrers 15 anys que ha quedat desfasat: els errors o inaccions de les esquerres durant la transició queden molt, molt lluny. Per diversos motius l’he deixat pendent i l’he llegit aquest any.

Com a anècdota, aquest llibre el vaig comprar dues vegades: el primer exemplar el vaig perdre, me’l vaig deixar al tren.

Oriol Canals: NO dormiràs
Rosa dels Vents, primera reimpressió, octubre del 2024
ISBN 978-84-19756-46-6
Valoració: 4

Enmig d’un concert al Palau de la Música Catalana un dels músics de l’orquestra (inexplicablement absent fins aquell moment) traspassa la lluerna del sostre de l’edifici penjat d’una soga.

Aquest és el primer de diversos fets que alteren la meteòrica carrera de direcció d’orquestra d’en Víctor Alemany, el titular de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona. A partir d’aquest moment altres esdeveniments alteren el que hom esperava que fos una gira mundial de la formació.

Per tot això es tensen les relacions entre en Víctor i els seu cercle de confiança, i amb la direcció administrativa de l’orquestra.

La sergent dels Mossos Martina Roca serà l’encarregada de treure’n l’entrellat.

Entretinguda.

Ferran Torrent: El jo que no mor
Columna, primera edició, febrer del 2025
ISBN 978-84-664-3288-7
Valoració: 4

Any 1966 a València. En Regino és un pintor-retratista ben connectat a la ciutat, un esperit una mica lliure. Els retrats són la tapadora d’altres activitats menys legals, com la falsificació de pintures i documents.

Ava Gardner arriba a la ciutat d’incògnit, on coneix Regino gràcies a Manuel Estornell, el director de l’hotel Metropol. Alhora conflueixen a la ciutat un català exiliat a la Unió Soviètica que hi busca un antic nazi protegit pel franquisme, i agents del Mossad que també el volen capturar.

Afegiu-hi una mica de tràfic de drogues, un sinistre ex-militar, una mica de corrupció i ja teniu tots els ingredients per passar una bona estona.

Fresc i amè com tots els llibres de Ferran Torrent. Diria que va una mica més enllà, amb una trama més elaborada que en altres novel·les.