General, Informàtica i comunicacions

100 anys EAJ-1

Feu un comentari

Avui fa 100 anys va començar a funcionar la primera emissora de ràdio a Catalunya, la EAJ-1 (Ràdio Barcelona).

Hi tingué una participació destacada el badaloní Joan Vidal i Prat, que més endavant va fundar Ràdio Badalona, que amb el temps esdevingué Ràdio Miramar. Hi ha un carrer amb el seu nom al barri de Montigalà.

Els meus avis van viure els primers anys de la seva vida sense ràdio. Ara no concebem el món sense els telèfons mòbils i totes les aplicacions que els acompanyen.

L’evolució tecnològica d’aquests 100 anys, accelerada sobretot a partir de la invenció del transistor, fa posar els pèls de punta.

Transistor popularment es va fer servir per designar el receptor de ràdio que funcionava amb aquests components en comptes de vàlvules, i que en va permetre reduir les mides i fer-los mòbils.

Informàtica i comunicacions

Cables de xarxa

Feu un comentari

Dues pèrdues de connexió amb el “servidor” que tinc a casa, ni un SSH amb IP respon (per tant no és del DNS).

Al log del router veig moltes connexions i desconnexions:

He aplicat aquella regla que diu que, abans que res, comprova els cables i he canviat el cable de xarxa que va de l’ordinador al router. D’ençà que l’he canviat no hi ha hagut desconnexions.

Uns dies enrere he tingut un altre incident d’aquest tipus, l’streamer també es desconnectava. En aquest cas el cable quedava molt forçat a la boca del router. Ho vaig canviar de boca i no m’ha tornat a donar problemes.

Música

Revox B77 MK III

Feu un comentari

Llegeixo que Revox ha anunciat que tornarà a fabricar el clàssic magnetòfon B77. Amb una producció limitada (20 unitats al mes) i un preu de 15.950 €.

Que el tornin a fabricar (junt amb altres propostes, com les de Ballfinger) és un nou senyal de la renaixença del “so analògic”.

En vaig parlar 10 anys enrere, aquest aparell sempre m’ha fascinat, el moviment coordinat de les dues bobines em sembla hipnòtic.

El preu de l’aparell no és l’únic fre a comprar-lo: em faria entrar una faŀlera coŀleccionista de gravacions (de segona mà) que esdevindria un (altre) forat negre pecuniari.

Això no treu que m’agradaria gaudir d’un B77 durant uns mesos, i comprovar definitivament si trobo alguna virtut en això del “so analògic”. Fins ara (amb els discos LP que tinc, tant antics com alguna gravació actual) no ho he sabut veure: em declaro partidari dels CD, SACD i Qobuz.

L’única virtut que li trobo als LP és la litúrgia prèvia, que et fa estar més preparat per escoltar música en comptes de sentir-la.

Informàtica i comunicacions

Mikrotik: netinstall

Feu un comentari

Una absurda seqüència d’actualitzacions del router i el punt d’accés de la xarxa sense fils em deixa el cAP ac inutilitzat.

Solució: un netinstall. M’ha donat força feina, sobretot perquè calia desconnectar el firewall del portàtil perquè el programa veiés el punt d’accés.

En fi, un parell d’hores de feina fins a deixar-ho tot més o menys com estava, i una bona empipada.

I per què m’ha passat? Actualització del RouterOS a 7.16.1. Començo amb el cAP ac, que va amb PoE; i mentre aquest s’actualitza, “per aprofitar el temps” actualitzo i reinicio el L009. Però el cAP ac va amb PoE (és a dir, rep corrent del L009), per tant he tallat el corrent del cAP a mitja actualització. D’allò més absurd.

Llibres

Patrick Radden Keefe: L’imperi del dolor

Feu un comentari

Patrick Radden Keefe: L’imperi del dolor (Empire of Pain. The Secret History of the Sakler Dynasty)
Traducció de Ricard Gil
Edicions del Periscopi
ISBN 978-84-17339-73-9
Valoració: 3

La família Sackler fou la propietària de Purdue Pharma, comercialitzadora de l’OxyContin, un opiaci per combatre el dolor que és considerat un (segons el llibre, sembla que el principal) dels causants de la crisi dels opiacis als Estats Units de Nord-Amèrica: més enllà de combatre el dolor aquests medicaments poden provocar addicció fins i tot seguint les prescripcions mèdiques, i són usats com a drogues directament en usos descontrolats.

El llibre es centra en com els tres germans Arthur, Mortimer i Raymond Sackler van ser educats, la seva formació com a metges, la incansable activitat de l’Arthur en incomptables iniciatives empresarials i filantròpiques (només com a exemple, van finançar la instaŀlació del temple de Dendur al MET) i la seva implicació i responsabilitat en la comercialització agressiva i enganyosa de l’OxyContin.

Durant decennis la família es va mantenir públicament al marge de Purdue Pharma, tot i que en controlava el dia a dia. Diverses accions judicials van treure a la llum el paper que hi tenien, i la família va acabar repudiada (vegeu, seguint amb el MET, aquesta nota de premsa del desembre del 2021).

És la història de la cobdícia extrema feta maldat.

El llibre és més un treball d’investigació (622 pàgines, ben explicat, sense diàlegs més enllà de breus cites), i amb una bona documentació de fonts al final.

Llibres

Paul Auster: Baumgartner

Feu un comentari

Paul Auster: Baumgartner
Traducció d’Ernest Riera
Edicions 62
ISBN 978-84-297-8176-2
Valoració: 4

Seymour Baumgartner és un professor universitari de filosofia, vidu de l’Anne, que va morir ofegada al mar uns anys enrere.

Arran d’un parell d’accidents domèstics (una cremada amb un pot oblidat al foc i una caiguda per l’escala del soterrani) en Sy comença a revisar tota la seva vida amb l’Anne, i pren decisions sobre què vol fer amb els anys que li queden. Aquesta anada i vinguda en el temps és constant a tota la noveŀla, sempre a cavall entre els records d’un temps passat feliç i potser idealitzat, i projectes que l’iŀlusionen per al futur.

Si faig cas d’aquest blog feia 10 anys ben bé que no obria un Auster. Aquest el recomano i no només perquè és el darrer llibre d’un dels escriptors nord-americans més rellevants de finals del segle XX i principis del XXI.

Música

La caja de música

Feu un comentari

Gabriel Quesada és un barceloní amb una coŀlecció de gravacions musicals en CD que fa feredat, i que de principis d’any ençà cada dissabte publica un vídeo amb recomanacions musicals a La caja de música. Comenta dos o tres CD principalment de jazz, clàssica i flamenc, amb gran diversitat d’estils i grups, i atenció a grups/artistes propers.

En general els discos estan disponibles a les plataformes d’streaming (Qobuz, etc.).

He incorporat a les meves rutines del cap de setmana mirar de què parla. Sovint iŀlustra les recomanacions amb alguna història interessant. Aquesta setmana mateix ha parlat de dues gravacions de Thomas Quasthoff, desconegut per a mi. Per ara només he escoltat la segona, Nice ‘N’ Easy, que m’ha agradat molt.

Val la pena que hi doneu un cop d’ull.

Informàtica i comunicacions

Client correu Vivaldi

Feu un comentari

El navegador Vivaldi incorpora també un client de correu (POP3, IMAP).

Tinc tot el correu personal en servidors accessibles amb IMAP. He configurat els comptes a Vivaldi, en un “espai de treball” propi per al correu, i m’agrada força.

Hi ha altres alternatives a Outlook, la més coneguda probablement és Thunderbird (que mai m’ha acabat de fer el pes, ara mateix la interfície es veu bastant antiquada) i també Opera Mail.

El correu gmail (que faig servir molt poc) també el consulto amb Vivaldi.

blog personal de Gabriel Massip