Mercè Rodoreda i Joan Sales: Cartes completes (1960-1983).
A cura de Montserrat Casals
Club Editor
ISBN: 978-84-7329-131-6
Valoració: 3

La relació entre Joan Sales i Mercè Rodoreda s’inicià precisament per carta, el desembre del 1960: Rodoreda havia presentat la noveŀla Colometa al premi Sant Jordi, i no el va guanyar. Joan Fuster, membre del jurat, va recomanar-la a Joan Sales, que la va demanar a l’escriptora per avaluar-ne la publicació a la coŀlecció del Club dels noveŀlistes.

Durant molts mesos escriptora i editor només es van conèixer per carta, atès que ella residia a cavall de París i Ginebra. És a distància que Mercè Rodoreda revisa les primeres proves d’edició de la noveŀla (ja amb el títol definitiu La plaça del Diamant). És una de les cartes més llargues de Mercè Rodoreda, gairebé enrabiada per petits canvis (sobretot de lèxic) que Joan Sales ha introduït a l’obra.

Amb el temps la correspondència pren un caràcter més personal, tot i que molt centrat en el seguiment de les edicions i traduccions de les obres de l’autora, i també menys minuciós: entre cartes hi havia telefonades o bé trobades del matrimoni Joan Sales – Núria Folch amb l’escriptora.

L’epistolari deixa veure l’evolució de la societat catalana des del 1960: al principi Sales explica que el mercat de lectors en català és de 10.000 famílies, però vint anys més tard només en 12 mesos venen gairebé 30.000 Places. Hi trobareu també tot de preses de posició respecte a altres escriptors catalans (cap dels dos no es mossega la llengua en aquest sentit), situació política, lingüística i social de Catalunya.

És un recull extens (1.000 pàgines llargues), amb més de 70 pàgines de notes finals. La lectura és amena, però en determinats moments (a partir de la meitat del llibre, per mi) perd interès, perquè els temes que tracten més extensament (edicions estrangeres, liquidació de drets d’autor) esdevenen repetitius.