Diaris de tot el món

He estat uns dies a Madeira. A l’hotel de Funchal em van oferir de fer-me arribar el diari, i em van treure una llista força àmplia de diaris de tot el món. En català només hi havia La Vanguardia, i el vaig triar sense pensar gaire en les diferències horàries ni en el temps de transport que hi ha des de la península fins l’arxipèlag.

Tal com podria haver suposat em van donar una còpia impresa localment del diari que s’edita a Barcelona. El servei l’ofereix NewspaperDirect; imprimeixen el diari sencer en blanc i negre, en fulls de mida A3, que grapen per la part esquerra.

Tot i estar prou avesat a llegir notícies i qualsevol tipus de document en una pantalla, la lectura del diari sobre el paper després d’esmorzar ha estat un dels petits plaers d’aquests dies. Per què la sensació de llegir el diari en paper és diferent a fer-ho per mitjans electrònics? Hi veig dos motius: el primer és el de costum o familiaritat amb l’ordre de la informació (l’editorial, el columnista A, les pàgines de catàstrofes financeres o el temps són sempre al mateix lloc), i t’ho trobes on ha de ser sense haver d’anar-ho a buscar. El segon pel fet que, amb paper, llegeixes el diari i res més, t’hi centres més.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.