Per què tot ha de ser nacional? Per mi denota cert complex d’inferioritat: si has de posar-ho arreu potser és que no t’ho acabes de creure, oi?
Ara, confio que si li canvien el nom i li annexen Barcelona d’alguna manera no facin una absurditat com la de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, un nom senzillament ridícul.
Bé, Nacional és dóna a les institucions que han d’actuar com a centres de referència i, en el cas del MNAC, evidentment és la seva funció. El curiós del cas han estat alguns dels exemples que ha posat el director (per cert, amb un nom tant cosmopolita com “Pepe”) en les seves declaracions: la National Gallery de Londres o de Washington. Curiosament si es mira la web d’aquestes dues institucions cap de les dues incorpora el nom de la ciutat al seu nom oficial 🙂 Així que m’imagino que el voldrà anomenar MNAC de Barcelona.
La por que em fa és que facin el disbarat que poses com a exemple, Museu d’Art de Barcelona i Nacional de Catalunya (MABANACA) o, pitjor encara… que el cosmopolitisme faci crear la National Gallery of Barcelona (NaGaBAR).
En qualsevol cas, és un debat d’allò més estèril. El nom no farà que visiti més gent el Museu: si volem que tingui més afluència de visitants cal posar-hi una parada de metro a Montjuïc o un sistema de transport lleuger i gratuït des de la Plaça d’Espanya que t’estalviï la travessa del desert que és Maria Cristina i les escales. Curiosament aquestes dues mesures les proposava Pasqual Maragall quan era alcalde, però el govern de la Generalitat va dir que no eren accions prioritàries en la política del transport públic.
Jo trauria els “nacionals” i buscaria altres noms. A banda d’aquesta mania meva, MNAC no es no es pot ni pronunciar… qui se’n recorda, d’aquest nom, fora de Catalunya? En canvi hi ha altres grans museus al món que no porten el “nacional” (si més no al nom popular) i bé són referents! (MOMA, Louvre, El Prado).
Tens tota la raó amb el transport. Una persona ja una mica gran m’ha comentat que se li fa costa amunt anar-hi: tant la passejada des de la Pl. Espanya com les escales mecàniques estan bé una vegada (si funcionen), però es fa llarg. I algun tram fa certa basarda, perquè té poca visibilitat i és bastant aïllat.
Jo hi vaig molt sovint al MNAC, una vegada al mes com a mínim… i afortunadament sempre m’he trobat les escales mecàniques funcionant.