Maurizio di Giovanni: Los bastardos de Pizzofalcone (I Bastardi di Pizzofalcone)
Traducció de Celia Filipetto
Penguin Random House, 2016 – edició en digital
ISBN 978-84-16195-76-3
Valoració: 4

Després de la participació decisiva en el cas del cocodril l’inspector Giuseppe Lojacono segueix a Nàpols, en un ambient ben enrarit, de manera que no dubta ni un moment a acceptar el trasllat a la comissaria de Pizzofalcone, on s’han quedat pràcticament sense personal arran d’un cas de corrupció en què uns quants policies van vendre droga comissada.

El nou comissari Palma munta un equip amb persones repudiades d’altres unitats: un recomanat jove que entén l’ofici com a les pel·lícules, una noia obsessionada amb les armes, un veterà amb rampells de violència amb els detinguts, una dona de mitjana edat i un policia ja bastant gran que van sortir nets de la depuració de la mateixa comissaria, i en Lojacono.

Aviat inicien l’activitat amb el cas d’una dona de l’alta societat assassinada a casa seva mateix: ningú clarament sospitós, i algunes peces que no encaixen del tot. En paraŀlel hi ha dos casos menors més: una noia molt jove que sembla que viu confinada en un pis, i unes persones grans que moren en suïcidis poc clars.

Les intrigues policíaques avancen alhora que coneixem alguns detalls de la vida dels agents, cadascun amb les seves inquietuds, passions i problemes. Del cas principal, a més, tenim els pensaments de l’autor del crim, tal com ja passava a El mètodo del cocodrilo.