John Steinbeck: El raïm de la ira

John Steinbeck: El raïm de la ira (The Grapes of Wrath)
Traducció de Mercè López Arnabat
Edicions 62, 1993 (dins de Les millors obres de la literatura universal segle XX)
ISBN 84-287-9704-9
Valoració: 5

La terra d’Oklahoma, castigada sovint per tempestes de sorra que malmeten les collites, no és prou rendible i els propietaris decideixen fer fora els parcers i treballar la terra amb jornalers i maquinària, de manera que els Joad es veuen obligats a deixar les terres que treballaven i anar cap a Califòrnia, on creuen que hi ha pler de feina i sous alts. Són un grup de tres generacions:

  • Una parella d’avis
  • Els dos adults que fan de caps de família, Ma Joad i Pa Joad
  • Sis fills i un gendre: tres homes joves, una noia en estat i el seu marit, i un nen i una nena petits
  • El germà de Pa Joad i un antic predicador que s’hi afegeix a darrera hora

Després de malvendre tot el que poden inicien la travessia amb un camió vell. Durant el viatge troben un munt de gent que fa el mateix que ells; sovint la solidaritat és l’únic que els permet, a uns i altres, trampejar les adversitats. Amb dificultats i algunes pèrdues la família arriba a Califòrnia, on la realitat és lluny del somni: molts jornalers per a poca feina, que sempre és temporal i a preu fet, en competència directa amb els altres treballadors.

En destaco l’habilitat per transmetre els estats d’ànim, i algunes descripcions intenses, gairebé rabiüdes, com la tempesta de sorra del principi i l’aiguat del final. Conté nombrosos exemples de la crueltat del mercat, el gran engranatge del sistema capitalista. Malgrat els 80 anys d’edat la història és vigent del tot. La noveŀla fou guardonada amb el premi Pulitzer.

La casualitat ha fet que el llegeixi poc després de Temps de segona mà, i la conclusió és depriment: la humanitat accelera el desenvolupament tecnològic a uns nivells inimaginables fa un segle, però és incapaç de proporcionar uns mitjans de subsistència i unes condicions de vida dignes per a tothom. Això és un fracàs com a civilització.

A rellegir d’aquí a uns anys.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada