Mercat elèctric

Arran del rebombori d’aquests dies sobre els preus de la subhasta diària d’electricitat intento explicar com funciona i com ho veig jo.

L’electricitat té una característica molt singular: s’ha de generar en el moment que es consumeix, perquè en quantitats grans no es pot emmagatzemar. Per tant cal tenir una certa sobrecapacitat de producció per poder afrontar imprevistos: puntes de consum alt (com aquests dies), indisponibilitat de fonts estables (com aturada de diverses centrals nuclears alhora) o de fonts renovables (falta de vent, baixa insolació, sequera).

Deixo fora de l’explicació alguns elements:

  • Distribució d’electricitat.
  • Contractes particulars de compra-venda entre productors i comercialitzadors.
  • Producció d’electricitat per part de particulars (“autoproducció”).

Actors

Pel que explicarem en endavant ens fixarem en 3 actors:

  • Productor o generador: empresa que genera electricitat a partir d’una font d’energia, amb una central nuclear, planta fotovoltaica, molí de vent, hidroelèctrica, central de cicle combinat de gas, etc. Genera electricitat i l’aboca a la xarxa de distribució perquè els consumidors la fem servir.
  • Consumidor: tots els particulars que fem servir electricitat a casa.
  • Comercialitzadora: empresa que compra l’electricitat als productors i ens la ven als consumidors; cada mes ens factura i cobra el que hem consumit.

Subhasta diària

Les comercialitzadores d’electricitat fan una previsió de l’electricitat que consumiran els seus clients, cada dia, hora a hora.

Les empreses generadores comuniquen quanta electricitat poden generar a cada hora, i a quin preu.

L’organisme encarregat de fixar els preus “agafa” aquests compromisos de generació començant pels preus més baixos fins a cobrir tota la (previsió de) consum. El preu del darrer bloc que completa la demanda és el preu final d’aquell tram horari. És a dir, el preu de l’electricitat a cada tram horari queda fixat per l’oferta de generació més cara que permet cobrir la demanda.

És clar que en moments d’alta demanda entraran en funcionament sistemes de generació d’electricitat més costosos.

Tarifes d’electricitat

En termes generals hi ha 2 tipus de contractes d’electricitat:

  • Tarificació per hores: el consumidor paga l’electricitat segons els preus de les subhastes diàries.
  • Tarificació fixa: el consumidor paga sempre el mateix, independentment dels preus de les subhastes.

Quan es va liberalitzar el mercat elèctric es va crear la TUR (tarifa d’últim recurs), que va ser assignada per defecte a tots els consumidors particulars. Després aquesta tarifa va esdevenir PVPC (preu voluntari per al petit consumidor), que és regulada (tarifa màxima fixada pel Gobierno de España) i que és de tarificació horària. Només pot ser contractada a les grans comercialitzadores, i per accedir al bo social cal tenir la PVPC.

D’altra banda crec que totes les tarifes d’electricitat que les comercialitzadores ofereixen als particulars (el denominat mercat lliure) són de tarificació fixa.

Les comercialitzadores compren l’electricitat al mercat majorista, i paguen la quantitat d’electricitat que han consumit els seus clients al preu que s’ha fixat per cada tram horari (amb penalitzacions sobre la desviació respecte a la previsió feta); i la cobren als consumidors a la tarifa que han pactat amb cada un.

En principi la PVPC és, en el conjunt de l’any, més econòmica que una tarificació fixa, perquè a les tarifes fixes ja ens cobren el risc per l’oscil·lació dels preus.

Beneficiats i perjudicats

Amb els preus elevats els grans beneficiats són les empreses generadores de fonts barates, perquè cobraran l’electricitat a un preu molt per sobre del seu cost.

D’altra banda perjudica els marges (beneficis) dels contractes de comercialització amb tarifes fixes, atès que les comercialitzadores cobraran aquest consum a una tarifa fixa, però paguen l’electricitat cara.

Els consumidors que tenen tarifa fixa no es veuen afectats per aquest increment puntual de cost. Si els preus alts són sostinguts és possible que la comercialitzadora apugi els preus a mitjà termini (les comercialitzadores revisen periòdicament els preus).

Els consumidors amb PVPC tindran unes franges horàries de preus molt alts, en aquest sentit la pujada els afecta directament. Però al llarg de l’any la tarifa és suposadament beneficiosa pel consumidor.

Disfuncions

Veig tres disfuncions en el mercat:

  • Que el preu de cada tram horari quedi fixat pel subministre més car. Crec que tothom hauria de cobrar segons els seus costos reals + marge de benefici, probablement el preu final global podria ser més baix per una certa reducció de beneficis dels productors d’electricitat.
  • Que calgui PVPC (i tarificació horària) per poder-se beneficiar del bo social: precisament les persones amb una situació econòmica més feble són les que estan sotmeses a les oscil·lacions dels preus; però aquestes persones són les que menys capacitat tenen per atendre imprevistos. Crec que caldria una tarifa fixa bonificada per aquests casos.
  • Informació clara i senzilla respecte a tarifes: hi ha persones que no disposen dels coneixements per triar amb bon criteri la tarifa que els convé o ajustar la potència contractada a les necessitats reals.

Què em falta

M’agradaria completar aquesta entrada amb dues dades de què ara no disposo:

  • Impacte real en una factura de l’oscil·lació de preus: afecta només al consum (no afecta als termes de potència contractada).
  • Quin percentatge de consumidors té tarificació horària, i PVPC en particular.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.