Leica, el mític fabricant de productes de fotografia de Sölms, està preparant una versió digital de les càmeres M, l’anunci de la qual segurament serà fet al darrer quadrimestre d’aquest any.
Ara ha preparat el terreny incloent una codificació binària al cos dels objectius que permetrà a la càmera conèixer quin objectiu hi ha acoblat. El sistema sembla primitiu, però no ho és tant si tenim en compte que podrà ser aplicat fàcilment als objectius comprats amb anterioritat; qualsevol afegit electrònic hauria fet inviable incorporar-lo als objectius antics.
Quedarà per veure, no obstant, quin ús en farà la càmera. El sistema M és obert, i hi ha altres fabricants que tenen objectius compatibles amb els de Leica. Si tanquen el sistema (és a dir, la càmera perdi prestacions significatives amb un objectiu no identificat, possiblement d’una altra marca) no beneficiarà ningú. Pel que he pogut llegir a altres llocs (dpreview) no sembla que el vulguin tancar.
Finalment: no veig gens clara la viabilitat comercial d’una càmera d’aquest tipus, sobretot per una firma tradicional com Leica, de preus elevats, i en un context de productes de molt curta durada: ara mateix les càmeres réflex digitals de gamma alta tenen 2 anys de vida comercial. Leica ha tingut la M6 14 anys en el catàleg. És clar que segons alguns no podia evolucionar més, atès que havia arribat a la perfecció.
Interessant reflexió: en un món on qualsevol aparell està destinat a quedar obsolet en dos anys (és trist però és així), té sentit fabricar un producte de qualitat fet i pensat per durar?
Gabriel, 30/07/2010: Elimino el link cap a la teva web, ja no és vàlid.
Personalment aquest ritme d’obsolescència forçada em posa especialment neguitós.
El mercat dirà si hi ha lloc per a productes d’aquest tipus en el mercat de les càmeres digitals.
En aquest cas crec que els pot salvar els milers d’objectius M, productes de bona qualitat, "esperant" un suport digital.
Antes, a las cosas que uno tenía se les ponía cariño: coches, pluma estilográficas, máquinas de afeitar, radios, máquinas fotográficas, etc. etc. Eran las cosas personales de uno y uno las cuidaba, las engrasaba, las limpiaba para que siguieran funcionando tal como siempre lo habían hecho. Y se sustituían, principalmente, cuando se deterioraban irremisiblemente y su arreglo ya no era aconsejable.Y,entonces uno sufría un cierto disgusto, porque uno amaba aquel objeto.Pero esta vorágine actual de sustituir algo que funciona bien, por algo que funciona de forma parecida, ha provocado un fenómeno curioso y triste: la falta de amor por las cosas. Los ingleses en general, son muy amantes de conservar -y utilizar- buenas cosas antiguas; por eso, allí pueden encontrarse tantos repuestos de automóviles antiguos, cámaras fotográficas, y, en general, objetos antiguos de GRAN calidad.
Pero en el caso de "estas" Leica M, yo -feliz poseedor de una M-3- las dejaría en paz. Sólo pediría que se siguieran fabricando algunos tipos diferentes de carretes, para que cuatro chalados podamos, de vez en cuando divertirnos un poco.