Durant uns anys hi havia tota una indústria del que s’anomenava “politons”, fragments musicals per a posar com a “timbre” dels telèfons mòbils.

Actualment els mòbils permeten fer servir qualsevol fitxer de música com a so per a avisar de les trucades. Potser hi ha alguna restricció en la durada o mida del fitxer.

Des de fa unes setmanes tinc un fragment de “So What”, de Miles Davis, per al telèfon particular:

I pel de la feina, el començament de la variació Goldberg número 3, de J. S. Bach, tocat per Glenn Gould:

Aquest darrer triat amb premeditació:

• Si en rebre la trucada haig d’aixecar-me ho faré com una mostra de respecte retardat a Bach i Gould, no pas per les presses que intenten traslladar-me els clients o els companys.
• I un pessic d’humilitat: res del que faig a la feina no té cap possibilitat de transcendir la meva existència tal com ho ha fet l’obra de Bach o les interpretacions de Gould.