Tom Sharpe: Wilt
Traducció de Lluís Comes i Arderiu
ISBN: 84-664-0430-9
Valoració: 4
Henry Wilt és un professor d’humanitats en una escola d’arts i oficis britànica, casat amb Eva, una dona hiperactiva i dominant, instaŀlat en una rutina invariable al llarg de les setmanes.
En els passeigs diaris amb el gos imagina maneres de matar la seva dona, essencialment com a distracció. Fins que, arran d’un incident vergonyant (per ell) que s’esdevé en una festa a la que assisteix a contracor, decideix començar a assajar aquest assassinat. Una sèrie de coincidències fa que la policia pensi que veritablement ha mort l’Eva.
Tom Sharpe no necessita massa presentacions, i aquest és un dels seus llibres més coneguts. Amb alguns passatges senzillament hilarants, alhora és una crítica corrosiva a diversos aspectes de la societat britànica.
Quina coincidència… avui he publicat els resultats d’una enquesta sobre els millors llibres d’humor anglesos i Wilt és un d’ells, el número 5 de 10.
Sí, ho he vist! I em passa el mateix que a tu, només he llegit un d’aquests llibres; fa molts anys em sembla que vaig començar els “Tres homes dalt de la barca (sense comptar-hi el gos)” de Jerome K. Jerome, però no el vaig acabar. Però era molt jove aleshores, pot ser que no captés la subtilesa de l’humor anglès.
A Wilt hi ha un parell o tres de trossos que em van agafar en bon moment i em tronxava de riure. Té seqüeles del mateix autor, 3 segons la wiquipèdia anglesa.
Hola, feia molt de temps que no sentia a parlar d’aquest llibre.
La saga dels Wilts, si mal no recordo hi han 3, els vaig deborar a la adolescencia,
i el record que tinc, és de riure sola al metro, especialment amb un incident amb unes plantes.
Per desgracia com acostuma a pasar la peli no va estar a l’alçada.
Ostres, també els vaig devorar fa uns anys i sí, la pinícula va ser moooooolt fluixeta….