En el transcurs d’un mes a la feina he sentit com a mínim 2 vegades un ús transitiu del verb pelear, en frases similars a: por favor, pelea este asunto i él ha peleado los técnicos (amb això volien dir él se ha peleado para conseguir los técnicos).
En una paraula, esgarrifós. En cap cas (ho acabo de comprovar al diccionari) pelear és transitiu!
“Ciutadans – Partit de la Ciutadania” ha repartit cartells amb la foto del candidat a President, Albert Rivera, amb uns quants lemes. A la versió catalana podem llegir clarament Ens importes tú, així, amb un accent sobre la u.
Leica ha presentat en societat a la Photokina la M8, que s’afegeix a la família de les venerables M3 i M6 (entre altres). Aquesta vegada totalment digital (10 milions de pixels, sensor més petit que el negatiu de 35 mm, amb un coeficient d’equivalència de 1,33). Digital Photography Review en resumeix de les característiques i en fa una avaluació preliminar.
Com a punt interessant: les imatges RAW es graven en format Adobe DNG. Senyors de Canon, Nikon, apreneu-ne. Estem farts de formats propietaris. Si us plau, penseu d’una vegada per totes en els usuaris i doneu-nos formats oberts i estàndards!
La resta: és una màquina obscenament cara (es preveu un preu inicial de 4.200 €). Tot i que encara no se’n coneix massa la qualitat de les imatges (els models revisats no tenen la versió definitiva del programari), per mi només es justifica racionalment si es vol aprofitar una gamma més o menys valuosa d’objectius M. És clar que sempre queden motius emocionals!
26/7/2015: He canviat l’enllaç a DPReview.
Ildefonso Falcones: L’església del mar (traducció de Carles Urritz)
Rosa dels vents
ISBN 84-01-38692-6
Valoració: 3
A hores d’ara aquesta noveŀla ja no necessita presentació; per tant, em limitaré a constatar que m’ha decebut! Potser l’expectativa era massa elevada.
Què no m’ha agradat? En primer lloc la manera com insereix la descripció dels detalls de la societat en el transcurs de la noveŀla: alguns personatges donen explicacions, per mi forçades en el context, per tal de fer conèixer aquests detalls. Sembla que l’autor s’obligui a explicar-ho tot, i això el fa poc àgil, i en ocasions poc clar; per exemple, els embolics polítics tenen tants detalls que fàcilment t’hi perds, sobretot si, com és el meu cas, conec molt poc la història de l’època.
Tampoc he notat diferència entre el llenguatge suposadament educat d’eclesiàstics en comparació amb el de les persones amb menys instrucció. Això donava per a molt, però parla igual un bisbe que una prostituta!
No puc pas qüestionar la fidelitat del retrat de l’època, evidentment la intenció principal de l’autor. Però com a noveŀla la trobo bastant fluixa.
He llegit la traducció catalana. Vaig dubtar molt en comprar el llibre, atès que normalment prefereixo les versions originals.
Avui he anat a Castelló amb tren. He agafat l’Euromed que ha sortit a les 9 de Sants.
Quan portàvem un quart d’hora de camí el tren s’ha aturat, i també s’han apagat els llums. Transcorreguda una mitja hora un home passa pels vagons i ens informa que el tren ha quedat inútil (literalment). Al cap d’una estona ens avisen que vindrà una màquina des de Sant Andreu per a remolcar-nos, però no ens poden donar una previsió de temps. Primer sembla que tornarem a Sants, però quan arriba la màquina s’atura a El Prat de Llobregat. Finalment canviarem de tren a aquesta estació, i pugem a l’Euromed que ha sortit de Barcelona a les 11 del matí, i al que segurament han ampliat les places. En total, dues hores i mitja de retard.
En general els passatgers ens ho hem pres amb molta tranquiŀlitat, amb admirable resignació. Els empleats del tren han fet el possible per informar-nos sobre les alternatives (com tornar a Barcelona, per exemple), però tant la primera informació com la previsió de resolució ens l’haurien d’haver explicat una mica abans.
Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, tot i que a hores d’ara ja no és notícia que hi hagi problemes al “corredor del mediterrani”.
Aquest dissabte m’he arribat al festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà. No hi havia estat mai, i aquest cap de setmana llarg convidava a fer aquesta sortida.
Aquesta és la divuitena edició del festival, la majoria d’edat, segons expliquen a l’editorial del llibret d’informació. Consta de diverses exposicions de fotografia (agrupades a 9 locals, la majoria edificis antics -convents, esglésies, etc.- que no sembla que tinguin altres usos). Recomano començar pel Couvent des Minimes, que és precisament on hi ha més exposicions, inclosa la World Press Photo: si ens falta temps podem sempre deixar córrer alguna de les exposicions més allunyades.
Hi ha unes quantes exposicions monogràfiques. I hi ha guerra, molta guerra. Però també imatges molt espectaculars del vermellós terra del Sahara (Jean-Luc Manaud), i una selecció de les millors obres d’Elliot Erwitt (es pot fer humor amb la fotografia!). Una de les fotografies que m’ha xocat més és una d’un grup de nens afectats per diverses malalties arran de l’accident de la central nuclear de Txernòbil: les cares de les criatures són absolutament impactants.
Calen unes quatre hores per veure les exposicions sense entretenir-s’hi massa. L’entrada a tots els locals és gratuïta. Una alternativa per no empatxar-se és estar-s’hi un parell de dies, i combinar exposicions amb altres activitats. Tota la ciutat canvia una mica de ritme i horaris arran de l’exposició (restaurants oberts més hores, per exemple).
Els llibrets d’informació estan editats en català, anglès, francès i espanyol. Conté un mapa molt clar per moure’s per la zona de l’exposició. Només dos inconvenients: en alguns locals he passat molta calor, i altres no semblen totalment adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, ni els ascensors prou ben indicats.
Per poc que pugui el 2007 hi tornaré a anar. Absolutament recomanable!
Avui he patit els problemes de la denunciada deficient senyalització de les carreteres. Havia d’anar fins a Capellades, a l’Anoia. Cal deixar l’autovia a la sortida 559, retolada com a Igualada Sud / Vilafranca del Penedès. No em pregunteu per què m’esperava trobar un rètol que digués Capellades, i com que no hi és m’he passat la sortida de llarg.
A partir d’aquí em pregunto quin criteri fa servir la Dirección General de Tráfico per a retolar les sortides de les carreteres. És que creuen que tothom va amb GPS? Que tothom té els mapes al cap? Que ningú es despista? Massa sovint no hi ha referències clares de les poblacions properes a les sortides. Per què no ho pensen com “cap a quines poblacions (fins a 20 o 30 quilómetres a banda i banda més les poblacions importants una mica més llunyanes) té sentit anar des d’aquesta sortida”?
No crec pas que les administracions ens hagin de resoldre tots els problemes, ja assumeixo que m’havia d’haver mirat bé l’itinerari abans de sortir de casa. Però les carreteres costen un dineral, i la qualitat percebuda pel ciutadà creixeria moltíssim si la senyalització fos millor.
El salvapantalles de SuSE 10.1 (amb KDE) té algun problema, i no s’activa (sembla un problema força generalitzat, segons he pogut llegir). La solució que donen a diversos llocs és actualitzar a KDE 3.5.4, i no m’hi he amoïnat massa atès que la desconnexió del monitor sí que funcionava.
Finalment ha sortit un pegat disponible des de l’actualitzador de software que ho soluciona.