Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Maurizio di Giovanni: Los bastardos de Pizzofalcone

Maurizio di Giovanni: Los bastardos de Pizzofalcone (I Bastardi di Pizzofalcone)
Traducció de Celia Filipetto
Penguin Random House, 2016 – edició en digital
ISBN 978-84-16195-76-3
Valoració: 4

Després de la participació decisiva en el cas del cocodril l’inspector Giuseppe Lojacono segueix a Nàpols, en un ambient ben enrarit, de manera que no dubta ni un moment a acceptar el trasllat a la comissaria de Pizzofalcone, on s’han quedat pràcticament sense personal arran d’un cas de corrupció en què uns quants policies van vendre droga comissada.

El nou comissari Palma munta un equip amb persones repudiades d’altres unitats: un recomanat jove que entén l’ofici com a les pel·lícules, una noia obsessionada amb les armes, un veterà amb rampells de violència amb els detinguts, una dona de mitjana edat i un policia ja bastant gran que van sortir nets de la depuració de la mateixa comissaria, i en Lojacono.

Aviat inicien l’activitat amb el cas d’una dona de l’alta societat assassinada a casa seva mateix: ningú clarament sospitós, i algunes peces que no encaixen del tot. En paraŀlel hi ha dos casos menors més: una noia molt jove que sembla que viu confinada en un pis, i unes persones grans que moren en suïcidis poc clars.

Les intrigues policíaques avancen alhora que coneixem alguns detalls de la vida dels agents, cadascun amb les seves inquietuds, passions i problemes. Del cas principal, a més, tenim els pensaments de l’autor del crim, tal com ja passava a El mètodo del cocodrilo.

“Prometo” i “singladura”

Dos detalls lingüístics de l’acte de presa de possessió del 130è president de la Generalitat:

  • El “sí, prometo” de Carles Puigdemont, no hauria de ser un “sí, ho prometo”?
  • Una singladura és la navegació que fa una nau entre dos migdies consecutius, és a dir, 24 hores. Tan breu creu Artur Mas que serà aquest govern? No pot aŀlegar desconeixement, l’enyorat Joan Barril ja li ho va aclarir fa deu anys llargs, al primer “Cafè de la República”!

Víctor Català: Un film (3.000 metres)

Víctor Català: Un film (3.000 metres)
Club Editor, març del 2015
ISBN 978-84-7329-191-0
Valoració: 3

Nonat Ventura fou portat a l’hospici en néixer, la qual cosa li marca tot el caràcter i la vida. Quan arriba a la joventut es fa aprenent de ferrer, a Girona, on l’acull un mestre que li ensenya tots els secrets de l’ofici. Amb dedicació i habilitat aconsegueix esdevé un artesà exceŀlent.

Els èxits professionals, però, no aconsegueixen aclaparar el ròssec permanent de desconèixer els seus orígens, que ell creu que són de família noble i benestant. Malgrat un bon nombre d’indagacions no en treu l’aigua clara; frustat, va a Barcelona, on creu que trobarà el desllorigador del seus neguits.

A Barcelona aconsegueix treballar també com a ferrer, i alhora intenta entrar a l’alta societat, no sense dificultats. En paraŀlel comença a fer petits furts, que a mida que passa el temps van a més.

Interessant pel reflex de la societat de principis del segle XX, molt classista, i pel llenguatge. Una mica antiquada per l’argument.

Correcció metadades imatges

Ahir vaig trobar una desgràcia en les les metadades d’unes 460 imatges del bloc: al paràmetre file del registre _wp_attachment_metadata de la imatge principal hi havia la ruta completa (des del directori arrel), i només hauria de tenir el nom del fitxer. I era la ruta d’un servidor on hi va haver el blog fins fa gairebé 3 anys.

L’efecte era que no es mostraven les imatges petites en les entrades del blog, si bé les imatges en forma d’àlbum es veien bé. És bastant inexplicable que no m’hagi adonat abans, a no ser que WordPress hagi canviat fa poc la manera de muntar la URL de les imatges petites.

Només he trobat un plugin de wordpress que corregeix metadades d’imatges, i és massa agressiu pel meu gust. Així que m’he dedicat 3 horetes a fer i provar un programa per canviar-ho directament a la base de dades. Ha calgut una mica d’enginyeria inversa per entendre com anava aquest camp.

Ja es veuen totes les imatges.

El 2015 al blog

Acabo l’any amb les 10 entrades més llegides durant el 2015 (n’excloc la pàgina principal i els arxius per categoria i data):

La primera és, de llarg, l’entrada més consultada del blog. Sospito que en algun curs es demana als alumnes que n’esbrinin el significat, i, en cercar-la, tant google com bing posen la meva entrada entre les tres primeres.

Curiosament mai ningú no m’ha confirmat si l’origen de l’expressió que explico a l’entrada és correcte.

Que tingueu un molt bon 2016!

Albert Sánchez Piñol: Vae victus

Albert Sánchez Piñol: Vae victus (Vae Victus)
Traducció de Xavier Pàmies
Edicions La Campana, novembre 2015
ISBN 978-84-16457-08-3
Valoració: 3

El llibre comença tot just acabada la Guerra de Successió a la corona d’Espanya, el setembre del 1714. Se’ns relaten les aventures i desventures de Martí Zubiría, l’enginyer que ja hem conegut a Victus.

Acabada la contesa catalana se’n va a Amèrica, on pren part en guerres entre indis i colonitzadors francesos i anglesos. Més tard participa en la Guerra de la Quàdruple Aliança al costat de Berwick, contra Felip II. Al cap d’uns anys torna a Barcelona, on aconsegueix matar l’antipàtic Joris van Verboom. I finalment s’embarca amb el capità James Cook cap a Austràlia.

Es llegeix bé, però no té de cap manera l’interès ni la força narrativa de la primera obra. He dubtat en la valoració (entre 2 i 3), i al final he anat a la banda alta. Bé per passar l’estona.

(Acabo d’adonar-me que, en el seu moment, no vaig escriure la ressenya de Victus).

Anthony Burgess: La taronja mecànica

Anthony Burgess: La taronja mecànica (A clockwork orange)
Traducció de Jordi Arbonès
Edicions Proa, maig 2014 (edició en digital)
ISBN 978-84-9930-884-5
Valoració: 4

L’Àlex lidera una banda de 4 adolescents que practiquen la violència extrema i gratuïta als carrers de la ciutat: pallisses, assalts a cases, violacions són el pa de cada dia de la colla, ja sigui per atracar un comerç, enfrontar-se a altres bandes o humiliar qualsevol passavolant.

A l’Àlex, però, un dia les coses li surten un pèl diferents de com s’esperava, i la vida li canvia a fons: entra a formar part d’un programa de cura de la seva actitud respecte a la societat, basat en mètodes psicològics moderns.

Els joves parlen un llenguatge propi, el nadstat, un aŀlicent addicional de la noveŀla (hi ha un diccionari nadstat-català al final, que he fet servir ben poc).

És una obra sobre la violència però sobretot sobre la llibertat; fou portada al cinema per Stanley Kubrick, i és ja un clàssic de la literatura anglosaxona del segle XX. Abstingueu-vos-en si us neguitegen les situacions de violència.