Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Virtualització

Un dels avantatges de la virtualització de maquinari és la flexibilitat per a fer proves i canvis: només cal fer una còpia de la màquina abans d’aplicar el canvi, amb la seguretat que, si alguna cosa falla, es pot tornar enrere d’una manera fàcil.

Aquesta tarda ho he fet per canviar aquest servidor a FreeBSD 10.2, que es va publicar ahir:

  • snapshot inicial (és a dir, fer una còpia de tota la màquina). Uns 5 minuts d’aturada.
  • Així que s’arrenca el servidor inicio el procés d’actualització del sistema operatiu (freebsd-update -r nom-de-la-versió upgrade). Això analitza l’ordinador, recull el programari de la xarxa i informa de quins canvis es faran.
  • Cal invocar freebsd-update install per actualitzar el kernel, i tot seguit s’ha de reiniciar el servidor. Un minut més d’aturada.
  • Cal tornar a invocar freebsd-update install per aplicar tots els altres canvis.

Total, uns vint minuts de feina. A ximple vista tot funciona,

Iniciador Hola i Meteo Catalunya

La setmana passada he fet dos canvis al telèfon mòbil:

  • El més significatiu, he instal·lat i configurat l’iniciador d’aplicacions Hola. Cansat del Touchwiz de Samsung, buscava una mica de renovació de l’aspecte, i Hola té icones molt modernes (estil semblant a l’iPhone).
  • He incorporat el programa per al temps Meteo Catalunya. Té una presentació molt acurada i previsions hora a hora, amb un widget que fa el resum dels propers dies.

Fa unes setmanes que he optat per un fons de pantalla totalment negre. Em distreu menys i m’ajuda a anar per feina.

Pierre Lemaitre: Irène

Pierre Lemaitre: Irène (Travail Soigné)
Traducció d’Albert Pejó Orellana
Bromera, 2015
ISBN 978-84-9026-493-5
Valoració: 4

Camile Verhœven és el comandant de la brigada criminal de París. Amb el caràcter marcat per una alçada reduïda (un metre i mig mal comptat) gaudeix del reconeixement dels seus coŀlegues i superiors. Feliçment casat amb Irène, que està embarassada.

L’assassinat brutal de dues noies a un loft bastant aïllat presenta un repte important als investigadors. S’adonen que aquestes morts reprodueixen l’escena d’una noveŀla; i malauradament relacionen altres crims no resolts d’anys anteriors també amb històries del gènere negre.

La investigació avança molt a poc a poc, i el poc que coneixen arriba aviat a la premsa. La pressió per part dels superiors i de la jutgessa augmenta. Al final… bé, no explicaré pas el final, oi?

Suposo que sense l’èxit d’Ens veurem allà dalt ens hauria costat més llegir aquesta traducció a català. Val a dir que les dues noveŀles no tenen res a veure, aquesta s’emmarca dins del gènere negre més pur.

Molt recomanable, però abstingueu-vos-en si sou sensibles a escenes macabres.

22/10/2015: Anna Maria Villalonga en va publicar una ressenya a Núvol, Irène, un títol indispensable.

Jordi Sierra i Fabra: A l’altre costat de l’infern

Jordi Sierra i Fabra: A l’altre costat de l’infern
Ara Llibres, 2015
ISBN 978-84-15645-42-9
Valoració: 3

Més investigacions de l’inspector Hilari Soler, acompanyat del sots-inspector Ernest Quesada. A la comissaria encara hi ha un ambient tens per l’afer del Peláez (vegeu La mort del censor), i Soler té la impressió que li assignen els casos més tèrbols perquè fiqui la pota i finalment se’n puguin desempallegar.

En aquest cas hi ha una víctima, una monja que ha caigut per l’escala del pis on vivia enmig d’una discussió; els testimonis han vist una dona que s’allunyava corrent del lloc dels fets. Sor Maria donava suport a les mares en un parell de clíniques de Barcelona, i era tinguda per tothom per una persona admirable. Poc a poc els dos policies treuen l’entrellat del cas, si bé els costa prou de trobar-ne el desllorigador: alguns testimonis són prou esquius, i alguna mort més els convenç que darrera la mort de la germana hi ha alguna cosa tèrbola.

Escrita amb l’estil directe i llaminer a què ens té acostumats Jordi Sierra.

Marcello Fois: Memòria del buit

Marcello Fois: Memòria del buit (Memoria del vuoto)
Traducció de l’italià d’Anna Casassas Figueras
Edicions del Periscopi, 2015
ISBN 978-84-941737-7-6
Valoració: 4

Història inspirada en el bandit Samuele Stochino, que a l’obra és Stocchino.

Samuele se’n va a la guerra europea, d’on torna com a heroi. Això no obstant, al poble la situació de la seva família és molt desafavorida, i han estat víctimes de diverses humiliacions i abusos de poder. Irracionalment encegat, ajudat per un caràcter que li ve de naixença, Samuele inicia una venjança sense treva, fins a portar a la misèria i ruïna els que considera culpables de les desgràcies familiars.

Ben escrita, amb un ritme pausat però no exempt de subtileses ni intrigues. Albert Sánchez Piñol, al pròleg, escriu: Quan l’acabem de llegir arribem a la conclusió, irrefutable, que Fois ha construït la gran noveŀla sarda. I tenim la certesa que Samuele Stocchino ja no és un personatge històric, sinó un mite.

Raymond Chandler: Adéu, nena

Raymond Chandler: Adéu, nena (Farewell, My Lovely)
Traducció d’Albert Fuentes
RBA Llibres, 2013
ISBN 978-84-8264-607-7
Valoració: 4

Philip Marlowe presencia per casualitat una baralla i mort del propietari d’un local d’oci a mans d’un ex-presidiari que busca la noia amb qui sortia abans d’entrar a la presó. Mig d’acord amb la policia fa algunes investigacions pel seu compte, fins que apareix alguna mort més.

D’altra banda un home el contracta perquè el protegeixi durant una nit en què ha de fer un tracte bastant inusual. Marlowe accepta el cas, si bé no li fa massa el pes, gairebé per necessitat, perquè no té res entre mans.

S’ha escrit que és la millor noveŀla de la sèrie de Philip Marlowe. Em falta coneixement per dir-ho, però és una bona història, emmarcada en una societat corrupta i classista d’entreguerres a la costa oest dels Estats Units de Nord-Amèrica. D’altra banda, la traducció m’ha semblat prou bona.