Moisès Broggi: Memòries (1908-2005) Edicions 62, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-297-6373-7
Valoració: 3
Arran de la defunció de Moisès Broggi, a finals del 2012, i davant del fet que en coneixia ben poques coses, vaig pensar que en podria llegir les memòries. Ho he fet aquest estiu.
La part més interessant per mi ha estat l’evolució de la cirurgia, en general, disciplina que en els anys de vida de Broggi va experimentar una evolució espectacular. De manera més particular són interessants els detalls sobre els tractaments de ferides de guerra i la creació d’hospitals i quiròfans molt a prop dels fronts de guerra, per permetre l’atenció ràpida dels ferits.
He trobat també curiosa la seva participació a diversos organismes internacionals, sobretot l’Associació Internacional de Metges per la Prevenció de la Guerra Nuclear.
Si el Gobierno de España envia la carta de resposta al Govern de la Generalitat per mitjà de la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos ja veurem quant triga a arribar. L’última que he enviat, per un tràmit, ha trigat vuit dies a fer vuit quilòmetres.
Fa un any vaig indignar-me amb Televisión Española per la informació que va donar de la manifestació de l’11 de setembre.
Res a veure amb el tractament d’ahir de la Via Catalana: si bé només vaig veure el sumari del Telediario de les 9 del vespre, era clarament la notícia més destacada, i la informació em va semblar prou objectiva.
Vaig seguir gairebé per casualitat la primera votació per la designació de la ciutat que organitzarà els jocs olímpics del 2020.
Procediment desconcertant: hi ha 2 grups de boles, un amb números i l’altre amb les ciutats, i escullen alternativament una bola de cada per assignar un número a les ciutats. Queden així:
2 – Tokio
4 – Madrid
8 – Istambul
Aquest número és el que han de pitjar els electors en els dispositius de votació.
Per què no 1, 2 i 3 i un únic grup de boles per decidir a quina ciutat li correspon cada número? El procediment usat no dóna pas més aleatorietat. Teatre?
Però, encara més, per què no una pantalla tàctil amb els noms de les ciutats, simplement? Amb, si cal, un sistema alternatiu amb teclat físic per persones amb limitacions de visió.
En un hotel de França en què la recepció és un pis per sobre de l’entrada principal hi ha això a l’ascensor:
Tant costava posar el zero sobre l’u negatiu?
De fet ni botons hi calia: en haver-hi només dues parades, era suficient fer un ascensor llançadora automatitzat que es mogui si hi ha algú a dins.
Disculpeu la mala qualitat de la fotografia!
blog personal de Gabriel Massip
unxicdellum.cat fa servir "galetes" (en anglès, "cookies") per fer més fàcil l'ús de la web i per recollir dades estadístiques de les visites. Si continueu navegant s'entén que hi esteu d'acord. EntèsNo ho acceptoMés informació
Política de privacitat i cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
