John Williams: Stoner (Stoner)
Traducció d’Albert Torrescasana
Edicions 62, 2012
ISBN 978-84-297-6931-9
Valoració: 3

William Stoner és el fill únic d’una família humil de camperols del Missouri. Els pares l’envien a estudiar agricultura a la universitat, perquè pugui tirar endavant l’explotació familiar amb una nova perspectiva.

A la universitat segueix el primer curs amb un expedient notable, i durant el segon curs queda commocionat per l’assignatura de llengua i literatura, i decideix reorientar els seus estudis cap aquest camp, fins que es gradua i, més tard, esdevé professor universitari de la matèria. En aquesta mateixa època coneix l’Edith, amb qui es casa i té una filla, la Grace.

A partir d’aquí els anys s’escolen entre estudis i classes per un costat, i unes relacions turmentoses amb la dona i, de retop, amb la filla per l’altre. El seu caràcter rígid li comporta també problemes a la universitat, on alguns companys i superiors li fan la vida impossible.

Bon retrat de la vida d’una persona corrent.

Richard P. Feynman: ¿Está usted de broma, Sr. Feynman? (Surely You’re Joking, Mr. Feynman – Adventures of a Curious Character)
Traducció de Luis Bou
Alianza Editorial, 2010
ISBN 978-84-206-8490-1
Valoració: 4

El subtítol del llibre és Aventuras de un curioso personaje tal como le fueron referidas a Ralph Leighton. Recopilación de Edward Hutchins.

Richard Phillips Feynman fou un important físic teòric, premi Noblel el 1965 pels seus treballs en electrodinàmica quàntica.

El llibre és un recull d’anècdotes que ajuden a comprendre’n la personalitat: a més de les seves activitats com a físic i professor, explica les seves incursions en el món de l’art (dibuix i pintura, música) i l’interès per cultures no nord-americanes com la japonesa. Com a científic es mostra apassionat i molt intuïtiu, possiblement arran d’una habilitat innata, una insaciable curiositat, una bona formació i l’hàbit de buscar exemples “reals” per qualsevol fenomen,

Poc després d’acabar els seus estudis al MIT va formar part del projecte Manhattan (construcció de les primeres bombes atòmiques), en què va fer-se càrrec de la divisió de càlculs teòrics. Malgrat ser un època complicada per ell (la seva primera dona va morir durant el projecte) n’explica força anècdotes, tot i que no entra en consideracions ètiques respecte a les bombes.

També explica amb força detall el procés que va seguir per reformular algunes teories quàntiques, que li van valdre finalment el premi Nobel: va posar en dubte algun dels principis generalment assumits, i va comprovar que amb la nova formulació tot encaixava, en un procés d’entusiasme inteŀlectual.

En recomano la lectura, encara que no se sàpiga física; no hi fa res no entendre algunes coses de les que explica.

Ray Bradbury: Fahrenheit 451
Traducció de Jaume Subirana Ortín
La Butxaca, octubre del 2010
ISBN 978-84-993′-186-0
Valoració: 4

Guy Montag és un bomber, en una època indeterminada del futur. Sembla que només hi ha bombers a les ciutats, de fet ningú no es preocupa de què hi ha fora de les ciutats, i les cases estan revestides de materials ignífugs. Els bombers tenen reservada una altra missió que apagar focs: cremar els llibres. Fan guàrdia jugant a cartes a la caserna, i quan reben una denúncia van al domicili que se’ls diu i cremen els llibres que hi hagi.

És un món regit per la superficialitat: a les cases hi ha grans pantalles, amb personatges que esdevenen la família, que tot el dia es barallen però no se sap per què. Amb cotxes voladors que es mouen a velocitats de vertigen. Ciutats on ningú no passeja, on ningú no parla si no és de banalitats, diversions i entreteniments. I tens, políticament tens, amb una guerra a punt d’esclatar.

El nostre personatge, com podeu suposar, per motius diversos es rebeŀla contra aquesta situació, la qual cosa l’acaba enfrontant a la seva dona i als companys de feina. Passa de perseguidor a perseguit.

És un clàssic de la ciència ficció. Vaig comprar-lo arran de la mort, fa un parell de mesos, de l’autor. Bradbury va escriure la primera versió el 1953, i va revisar-lo el 1981. Em sap greu no haver vist la versió original, m’hauria agradat saber quants dels ginys que explica van ser ja inclosos a la primera: el 1981 això de les pantalles gegants que ocupen tota la paret de casa es podia preveure, però trenta anys abans era més meritori.

Ah, 458 Fahrenheit és la temperatura a la qual el paper d’impremta s’encén.