Els bitllets d’Euromed comprats per internet tenen un codi de barres al peu de la pàgina. Fins ara a les estacions retallaven aquesta part del paper i se la quedaven. Avui ja no ho han fet, només han llegit el codi de punts bidimensional que hi ha imprès al mateix full. La propera vegada imprimiré l’anada i la tornada al mateix full, un a cada cara.
Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons
E. L. Doctorow: Billy Bathgate
E. L. Doctorow: Billy Bathgate (Billy Bathgate)
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions de 1894, gener del 2011
ISBN 978-84-82440-55-9
Valoració: 3
Un noi d’uns 15 anys molt viu i amb alta capacitat d’observació entra a formar part de la banda del mafiós Dutch Schultz (personatge real) just a l’inici de la seva decadència: assetjat pel fisc, amb diversos enemics que estan literalment a matar amb ell, però encara fort en el negoci manipulat del joc i amb clients captius des de l’època de la llei seca, tot i que aquesta ja ha estat abolida.
En els mesos que dura la coŀlaboració el noi viu l’assassinat d’un coŀlaborador i antic soci, la manipulació descarada d’un jurat i, finalment, la caiguda de la totalitat de la banda per mètodes expeditius; ell salva la pell gràcies a una mica de sort i habilitat.
Escrita com relat del noi, molts anys més tard dels fets, quan ha esdevingut un ciutadà respectable. Combina, com totes les altres obres que he llegit de Doctorow, fets reals amb personatges no famosos (en aquest cas, el protagonista). Molt detallista, transporta el lector a l’ambient del primer terç del segle XX.
Ser o estar
Qui no ha tingut, sobretot en català, dubtes sobre si fer servir ser o estar? A Microsoft tampoc no ho tenen clar del tot: les bústies d’exchange són gairebé plenes, però estan plenes:
Diaris de tot el món
He estat uns dies a Madeira. A l’hotel de Funchal em van oferir de fer-me arribar el diari, i em van treure una llista força àmplia de diaris de tot el món. En català només hi havia La Vanguardia, i el vaig triar sense pensar gaire en les diferències horàries ni en el temps de transport que hi ha des de la península fins l’arxipèlag.
Tal com podria haver suposat em van donar una còpia impresa localment del diari que s’edita a Barcelona. El servei l’ofereix NewspaperDirect; imprimeixen el diari sencer en blanc i negre, en fulls de mida A3, que grapen per la part esquerra.
Tot i estar prou avesat a llegir notícies i qualsevol tipus de document en una pantalla, la lectura del diari sobre el paper després d’esmorzar ha estat un dels petits plaers d’aquests dies. Per què la sensació de llegir el diari en paper és diferent a fer-ho per mitjans electrònics? Hi veig dos motius: el primer és el de costum o familiaritat amb l’ordre de la informació (l’editorial, el columnista A, les pàgines de catàstrofes financeres o el temps són sempre al mateix lloc), i t’ho trobes on ha de ser sense haver d’anar-ho a buscar. El segon pel fet que, amb paper, llegeixes el diari i res més, t’hi centres més.
3 tractaments diferents
Probablement per deformació professional em sorprenen i gairebé m’indignen missatges tan poc acurats com aquests:
L’usuari amb el qual està intentant accedir és incorrecte. Si us plau, especifiqui el seu identificador d’usuari i contrasenya.
Si sou un usuari nou, pot registrar-se per utilitzar aquesta pàgina fent clic a l’enllaç T’ajudem a donar-te d’alta.
Si no recordes les teves credencials, pots recuperar-les fent clic a l’enllaç Has oblidat o bloquejat la teva contrasenya?
Tres tractaments (vostè, vós i tu) en 3 frases. Ah, i és d’una empresa suposadament catalana, Aigües de Barcelona.
20/10/2013: M’ha tornat a sortir el missatge, està igual. Avui, però, els he suggerit que ho revisin.
Estaments SQL
Aquesta setmana he vist en un document tècnic en català l’expressió estaments SQL. És una traducció estremidora de SQL statements.
En recordo un parell més en aquesta línia, de fa uns anys: sensible al caso per case sensitive i gerencia contenta per content manager.
El mig bilió
Aquesta setmana hem sabut que el Banc Central Europeu ha deixat mig bilió d’euros a la banca europea perquè comprin deute sobirà. I, amb això, els estats podran liquidar deutes. Això sí, paguen aquest mig bilió a un 1% i compraran deute a més interès, posem un 3%, per exemple.
Era més fàcil el préstec directe del Banc Central cap als estats, estalviant-nos un pas… i fàcilment 10.000 milions d’interessos que aniran a engruixir els beneficis de la banca. Sense fer res.
La banca és necessària i ha de guanyar diners. Però no així.
API producteev i Python
Entre altres coses faig servir Producteev (sincronitzat amb Astrid per a Android) per a la llista de la compra. I per fer més ràpida la creació de la llista he estat provant-ne l’API.
És potent, i amb Python (i el fantàstic urllib.parse.urlencode()) la invocació dels serveis https esdevé senzilla. L’única feina una mica engorrosa ha estat crear la signatura de la crida (un MD5 dels paràmetres, els seus valors i la clau privada de desenvolupador).