aPARAULA’m: badar

Per commemorar, avui, els cent anys de la primera reunió de la secció filològica de l’Insitut d’Estudis Catalans, m’afegeixo a la iniciativa aPARAULA’m que ha llançat Víctor Pàmies i apadrino badar, en el sentit de distreure’s o encantar-se:

tr. [LC] Guaitar. Tu, què bades? 
1 intr. [LC] Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Davant l’aparador hi havia tot de gent badant. 
2 intr. [LC] Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa. Aquest camí passa arran d’un cingle: no badem. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat menys jo.

És entretingut badar per les pàgines dels diccionaris, i avui badarem tots una mica a la xarxa per veure quins apadrinaments hi ha hagut!

4 thoughts on “aPARAULA’m: badar”

  1. En efecte, badar unes vegades fa perdre pistonada, però en altres moments és un plaer, o fins i tot una necessitat, perquè té una connotació d’observar despreocupadament, amb uns ulls diferents, i això ens enriqueix.

Deixa un comentari