Pere Estupinyà: El lladre de cervells (El ladrón de cerebros)
Traducció d’Albert Fuentes
La Magrana, 2011
ISBN 978-84-8264-965-8
Valoració: 4

Pere Estupinyà ens fa un recorregut divulgatiu per la ciència contemporània: la física teòrica més abstracta (teories de la unificació de forces, les supercordes), aspectes ben quotidians de la psicologia humana, una aferrissada defensa de la teoria de l’evolució (contraposada als corrents creacionistes), diversos aspectes de la medicina (cèŀlules mare, neurociències)

És un bon llibre per entendre les línies d’actuació de les ciències bàsiques actualment (no hi tracta les enginyeries). L’estil és molt planer, com correspon a un bon divulgador científic. Al final hi ha unes quantes prediccions sobre la ciència l’any 2030.

La part que més m’ha fascinat és la referent a l’origen i evolució de l’univers: big bang, la matèria fosca, les supercordes, les dimensions ocultes… Quan vaig llegir La història del temps em vaig perdre en arribar a aquest punt.

Elizabeth Strout: Olive Kitteridge (Olive Kitteridge)
Traducció d’Ester Tallada
Edicions de 1984, 2010
ISBN 978-84-92440-44-3
Valoració: 4

Olive Kitteridge és una mestra de matemàtiques d’una escola d’un poble costaner dels Estats Units. El llibre ens desgrana tot el seu univers, la soledat, els anhels mai assolits, i l’evolució del mateix al llarg dels anys: el matrimoni amb el Henry, el farmacèutic del poble, la complicada relació amb el fill únic de la parella (i encara més amb la jove), condicionada pel fort caràcter de l’Olive, i els prejudicis respecte a diverses persones del poble.

El dibuix s’aconsegueix amb la visió des de diferents angles: cada capítol és un relat independent; alguns expliquen fets directament protagonitzats per la mateixa Olive o el seu marit, altres són petites intervencions de l’Olive (potser només una frase!) en la vida d’una persona del poble.

La noveŀla va obtenir el premi Pulitzer 2009. N’aconsello la lectura.