Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Tom Sharpe: Blott a la vista

Tom Sharpe: Blott a la vista (Blott on the Landscape)
Traducció de Núria Càceres i Pratsavall
Columna, 1988
ISBN: 84-7809-001-0
Valoració: 2

Un polític amb importants problemes de relació amb la seva dona intenta aprofitar-se d’un projecte de carreteres per venjar-se’n. Afegiu-hi una amant amb qui l’home pot satisfer les seves extravagants fantasies masoquistes, un jardiner enamorat de la dona i de la finca, i uns quants buròcrates encarregats de decidir per on passa la nova carretera.

És un llibre una mica antic, en la línia de l’autor. Però l’he trobat molt menys fresc que els més moderns i, sobretot, molt més fluix que el primer Wilt.

Ferran Torrent: Només socis

Ferran Torrent: Només socis
Columna Edicions, 2008
ISBN: 978-84-664-0904-9
Valoració: 3

Després d’extorquir un polític local, Butxana i el jubilat inspector Tordera viuen mig amagats a un poble de València. Però de sobte tot l’afer es reactiva: el polític que vol recuperar els calés i el prestigi perduts, en Butxana intenta aprofitar-se’n amb l’ajut d’un corredor d’apostes, i tot s’embolica encara més quan hi intervé una agència d’espionatge.

Un bon llibre per passar l’estona, amb acció i intriga; deixa algun fil no massa resolt, però potser ens el portarà en un nou llibre!

Siri Hustvedt: Allò que vaig estimar

Siri Hustvedt: Allò que vaig estimar (What I Loved)
Traducció de Jordi Martín Lloret
Angle Editorial, gener del 2009
ISBN: 978-84-96970-58-8
Valoració: 4

Leo Hertzberg és un professor universitari d’història de l’art. Un dia queda fascinat per un quadre de Bill Wechsler, que acaba comprant i arran del qual els dos homes estableixen una intensa i duradora amistat, que aviat s’amplia amb les respectives dones. Les dues famílies acaben vivint al mateix edifici i tenint fills amb poques setmanes de diferència, creant-se un cert paraŀlelisme en les seves vides.

L’obra descriu la vida del grup, tant a nivell personal (el creixement dels nens, les relacions dels adults, amb diversos girs inesperats) com l’evolució de l’obra artística de Bill, que esdevé un autor reconegut i prestigiós, i també d’algun controvertit artista jove.

M’ha agradat molt més que Elegia per un americà.

18 rellotges

M’he fet una llista de tots els rellotges del meu voltant, incloent els dels ginys electrònics. Me’n surten 18, comptant el del cotxe. D’aquests n’hi ha que s’ajustaran automàticament (ordinador), d’altres no (el de polsera, el de la cuina), i alguns no me’n recordo (telèfon mòbil, televisor, sintonitzador de TDT).

Demà comprovaré quins s’han ajustat automàticament. M’he fet la llista, que reaprofitaré d’aquí a cinc mesos, perquè sempre me’n deixo algun o altre, especialment els que estan amagats. Diverses vegades he fet fotografies amb el rellotge de la càmera desajustat, la qual cosa fa que les dades EXIF de la fotografia quedin malament.

Python: de 2.6 a 3.1

Avui he fet un canvi que tenia pendent des de fa uns quants mesos: desinstaŀlar Python 2.6 i passar a la 3.1.

Guido van Rossum va decidir fer alguns canvis rellevants a la versió 3, trencant la compatibilitat amb les versions anteriors; una nova versió del llenguatge. De la versió 2 sembla que només es publiquen versions de correcció d’errors.

Tinc mitja dotzena d’utilitats molt curtes escrites en Python. Els dos canvis que hi he hagut de fer són:

  • print(), que passa a ser una funció.
  • map(), que ara retorna un iterador en comptes d’una llista. Només la feia servir en un punt, precisament iterant la llista que em generava, o sigui que encara he escurçat una mica el programa.

Hi ha una utilitat (2to3.py) que converteix codi de la versió 2.6x a 3, tot i que jo m’he fet la conversió manual.