Dono la benvinguda a la tardor amb un remenat de cama-grocs.

Aquesta setmana m’he empassat els sis capítols de “La ciudad secreta”, a Netflix. Conspiració política i intriga periodística.

1 única temporada. M’ha agradat.

Alguna cosa més que mantega hi deuen posar, no?

A primera hora del matí: “A veure si a la tarda canvio la cinta de la persiana, que està molt segada i qualsevol dia es trencarà”.

Aquesta tarda s’ha trencat. Canviada.

És una feina bastant antipàtica: cal assegurar-se de cargolar la cinta en el sentit correcte, dins de les caixes de persiana sempre hi ha molta pols i ferros amb què pots prendre mal, i la part final de muntar el recollidor té cert risc, si la molla tensada s’escapa pots prendre mal.

Divendres em vaig fixar en la bústia de la Casa de l’Ardiaca:

Pel que he llegit a altres les orenetes simbolitzen l’alçada que ha de tenir la justícia, l’heura com n’és d’enravessada i la tortuga la lentitud.

Aquest ós del Molló Parc es grata l’esquena amb un tronc.

(Octubre 2017)