Fastiguejat d’una planxa de roba que no funcionava gaire bé m’he comprat una Philips GC4860.

Philips es vanagloria de ser el primer fabricant de planxes, i realment després de provar aquesta no m’estranya: és excel·lent.

El millor és la sola, que llisca molt bé sobre la roba. És un mica grossa i pesada, i tampoc no és barata, però em sembla un electrodomèstic bo. M’ha sorprès que diu que no la facis servir amb aigua destil·lada; com a molt, si l’aigua corrent té molta calç, has de barrejar l’aigua de l’aixeta amb la destil·lada.

A mitja hora escassa a peu de l’estany de Sant Maurici hi ha la cascada de Ratera. Dissabte passat baixava especialment plena.

El museu-molí paperer de Capellades ha obert un projecte a Verkami per a la renovació de la roda hidràulica. Les col·laboracions van dels 10 als 800 €.

Hi ha 40 dies per fer-hi una aportació, és important que aquesta roda segueixi girant!

PS 20/06: M’acabo d’adonar que l’entrada no tenia títol. Diria que n’hi vaig posar.

Estic impressionat, i alhora content de formar-ne part, de l’evolució de SomEnergia al llarg del parell d’anys que porten funcionant.

SomEnergia es una cooperativa de generació i comercialització d’energia elèctrica a partir de fonts renovables. Això requereix una breu explicació: el mercat de l’energia elèctrica s’organitza en 3 actors:

• Els qui generen electricitat a partir de qualsevol altra font d’energia (solar, carbó, eòlica, gas, fuel, cicle combinat, hidroelèctrica, biogàs, geotèrmica, mareomotriu, etc.), i venen l’energia al mercat elèctric.
• Els distribuïdors d’electricitat, propietaris de les xarxes. Porten l’energia als consumidors i fan les lectures dels comptadors.
• Els comercialitzadors: compren l’electricitat al mercat elèctric i ens la venen i facturen als consumidors segons les lectures dels comptadors que els proporcionen els distribuïdors.

Per l’activitat de generació gestiona 5 cobertes fotovoltaiques i hi ha una planta de biogàs en construcció, que ha d’entrar en funcionament aquest mateix 2013. Pel que fa a la comercialització, subministra electricitat a més de 6.400 socis. El nombre de socis creix actualment a un ritme de 100 cada setmana. A finals d’any la previsió és tenir al voltant de 10.000 contractes d’electricitat.

La cooperativa té ara mateix dos reptes importants:

• Pair el creixement. En aquest sentit estic tranquil, l’equip rector ha demostrat, fins ara, que actua amb prudència, sentit pràctic i absolut respecte pel projecte. Però el servei al client/soci, de qualitat excel·lent, pot fer-se més difícil, per exemple.
• Buscar i trobar nous projectes de generació, cada cop més complicat pel marc regulatori, que el Gobierno de España canvia sovint i mai en sentit favorable per a les energies renovables.

Si teniu més  interès a conèixer la iniciativa consulteu la web de la cooperativa; us respondran qualsevol dubte que els plantegeu. Jo vaig fer el canvi del contracte d’electricitat fa un any i mig, i mai he tingut cap problema, al contrari, com ja he comentat l’atenció al soci/client és excel·lent.

A ningú no li hauria d’estranyar que la delegada del gobierno a Catalunya participi en un homenatge a ex-combatents de la División Azul, i dins del Partido Popular això es trobi natural.
Recordeu que el Partido Popular ha dit sempre que “no tocava” condemnar el franquisme.

I quina llàstima, trist, ben trist.
Pobre Jesús Moncada!

PS 10/05/2013: Sóc incapaç d’imaginar-me el rebombori que hi hauria si a tot Sud-Amèrica apliquessin els mateixos paràmetres, i decretessin que no parlen espanyol, sinó argentí, xilè, colombià, peruà, etc.

Ja hi havia pensat fa dies, i essent ahir 25 d’abril el Grândola, Vila Morena m’hi va fer pensar una altra vegada: per al procés que ha inicial Catalunya ens cal un cant popular, sentit, lluny de l’oficialitat de l’himne.

Proposo:

• L’estaca: molt coneguda, i ja té tradició d’himne reividicatiu, i amb poques dificultats musicals. És la que m’agrada més, malgrat que ja no hi hagi carros.
• El cant del poble: significatiu i contundent, però poc coneguda.
• Camins, de Sopa de Cabra: més moderna, molt tranquil·la i també molt coneguda.
• I si en voleu una en castellà, el Canto a la libertad, de Labordeta.

Se us n’ocorre alguna altra? Descarto el Cant de la Senyera perquè, fora de la tornada, és reservada a veus ben educades.