Avui ha obert un nou negoci al bell mig del carrer de Mar de Badalona, als números 47-53.

Repasso la història d’aquest local fins on sé; és un fidel reflex de la transformació de les nostres ciutats i societat.

• A finals dels anys 1960 / principis dels 1970 es construeix l’edifici actual, sobre el que ja era la botiga Deulofeu (popularment coneguda com “Ca la Quima Llaunera”), que s’havia incendiat. Aquests magatzems, propietat de la família Deulofeu-Arquer, eren un referent a Badalona en objectes de regal, decoració, electrodomèstics i llistes de noces (els pares se l’hi van fer). Els baixos del nou edifici foren ocupats pel mateix negoci, que va plegar definitivament arran d’un segon incendi que va esdevenir-se el migdia del dissabte 29 de setembre de 1979. (Vegeu La Vanguardia del 30/09/1979, pàgina 44, que no enllaço perquè no és https).
• Al cap d’un temps s’hi van instal·lar els magatzems Europrix, que venien una mica de tot; recordo haver-hi comprat sobretot articles de papereria. He trobat aquesta notícia, que comenta la sol·licitud de fallida voluntària de la societat, l’any 1984.
• Els següents a ocupar el local van ser Inditex, amb Zara. Trobo de nou a El País la notícia del tancament, l’any 2013. A mi aquest tancament em va saber greu, pel que simbolitzà de menysteniment d’una de les artèries comercials naturals de la ciutat en contraposició al centre comercial artificial, el Màgic. Amb els anys Inditex va tancar tots els establiments del carrer de Mar.
• El local ha estat buit del 2013 ençà. Avui hi han obert un “Elim Home”. No és pas una botiga de moda masculina, sinó un lloc on venen qualsevol cosa per a la llar que els càpiga als prestatges. I 100 metres més amunt, on hi havia hagut el cinema Verbena, hi ha una botiga on hom diria que tenen el mateix.

Si veieu alguna imprecisió o podeu aportar dades addicionals deixeu-me un comentari!

Ampliat el 13/8/2022 amb el que m’ha explicat la mare del primer incendi i algun retoc d’estil.

He seguit la campanya que s’ha muntat a les xarxes per deixar Netflix.

I m’he donat d’alta a Filmin.

Però miro enrere: quan vaig marxar de casa els pares vaig estar ben bé mig any sense televisor. Diria que no en conservo cap trauma, d’aquella temporada. Certament hauria de poder passar sense cap d’aquests serveis.

Fa uns mesos vaig donar-me d’alta a la T-Mobilitat. D’aleshores ençà he portat a sobre una T-Casual per si fallava el sistema nou (quan vaig apuntar-m’hi estava tot una mica verd, encara):

Aquesta setmana he gastat el viatge que em quedava, i ja no en compraré cap més.

I llenço la pila de targetes usades que guardava:

Ahir vaig anar a l’oficina de TMB de Pl. Univesitat, on em van rectificar la data de naixement i ja tinc usuari web. La propera càrrega serà al mòbil.

Al sistema encara li falta molt per estar enllestit: ara només admet títols d’1 zona; i quan el van plantejar es parlava de post-pagament, descomptes per volum de viatges, coses que ara mateix no es veuen enlloc.

El concurs Eufòria no m’interessa gens.

Això no em fa ni mala persona ni mal català, oi?

Dues sèries de Netflix que m’han atrapat bastant els darrers dies: la tercera quarta (de fet apareix segregada de les 3 primeres) temporada de Borgen (intriga política a Dinamarca) i “El abogado del Lincoln”, basada en el personatge Mickey Haller i les novel·les de Michael Connelly.

Ahir vaig sentir una notícia que deia més o menys:

Des de l’alliberament dels peatges els accidents a les autopistes s’han incrementat un 30%, i a la resta de vies han disminuït un 40%.

El percentatge sol dóna poca informació, si no sabem quants n’hi havia a cada tipus de via.

Poc se’n parla, de l’abuús dels percentatges (sobretot del 100% de… que hom podria ometre o canviar-lo per “del tot”, “tots”, etc.)

Ahir vaig sentir que si t’ingresen a un hospital públic ja no caldrà anar al CAP a buscar la baixa, perquè la tramitaran al mateix hospital.

Ja era hora!

I encara falta un pas: si el pacient ho autoritza, comunicació automàtica a l’empresa, amb algun tipus de confirmació de recepció per al pacient.

Ho demanava fa uns anys, a l’entrada Baixes IT: Farragós.

I a “La Meva Salut” hi trobo a faltar la possibilitat d’autoritzar algú a fer determinats tràmits en nom teu.

Avui, 14 de març, és el dia pi, atès que als Estats Units les dates s’escriuen en format mes/dia, per tant és dia 3/14.

Aquest número forma part d’una equació gairebé màgica i fonamental en matemàtiques, la identitat d’Euler:

on e és la base dels logaritmes neperians i i és l’arrel quadrada de -1.

Al segon capítol de Picard (Amazon Prime Video) una de les protagonistes, que de cop apareix en un lloc i temps incoherent amb els seus records, escriu aquesta equació amb un pintallavis a un mirall com a prova de consciència.