Diria que em vaig passar uns 10 segons davant dels botons fins que vaig trobar el 3. No segueix cap ordre esperat.

El Monasterio de Rueda, d’origen cistercenc (el mateix orde que Poblet), és al municipi de Sástago, a la comarca de la Ribera Baixa de l’Ebre, a uns 25 Km de Casp. Per fer arribar l’aigua de l’Ebre al monestir hi van fer un assut (una petita desviació del riu per facilitar prendre’n aigua), una sínia i un aqueducte.

Des de l’estiu del 2008 hi ha una reproducció de la sínia que havia estat en funcionament fins a principis de segle XX. És una de les més grans d’Europa: més de 16 metres de diàmetre, i un centenar llarg (112, llegeixo en algun lloc) de catúfols.

Aquest cap de setmana hi he fet una escapada, i us en deixo un vídeo. Se sent remor de l’aigua i d’una estació de bombeig que hi ha a tocar.

31/10: He retocat una mica el vídeo, he esborrat l’anterior i he incorporat el nou al youtube.

M’ha arribat per correu electrònic una proposta de vot en blanc al senat, com a via per demanar la supressió d’aquesta càmera.

Però per informar-me una mica més sobre la institució (quants senadors hi ha?) he entrat a la web del Senado de España, i m’ha caigut l’ànima als peus, té un disseny del segle passat:

• La pàgina principal és un menú amb fotografies, mal posades
• Títols amb ombres, que es llegeixen molt malament
• Ús abusiu de majúscules i negretes per als títols
• Els colors de fons de les pàgines canvien segons la secció visitada
• Sense cap opció (que jo hagi vist) de sindicació de continguts (rss)

Hi ha alguna part en català.

La del Congreso de los Diputados és una mica més moderna, però res de l’altre món, tampoc. Ja de pas he anat a la del Parlament de Catalunya, és molt millor (massa espessa pel meu gust).

La del Senado no cal que l’arreglin, el poden dissoldre definitivament. Hi votaré en blanc.

15:35: Rectifico, hi ha canal RSS per a les notícies.

Gràcies a Diari d’un llibre vell vaig saber de l’exposició de part de la coŀlecció Sirvent de màquines d’escriure a Santiago de Compostela.

Com que aquest setembre he estat per allí, m’he arribat a la Cidade da Cultura de Galicia (lloc on possiblement no hauria anat) i l’he visitada.

Hi ha moltes curiositats, les que més m’han cridat l’atenció són:

• La considerada primera màquina d’escriure, la Sholes & Glidden del 1873, integrada en un moble similar als de les màquines de cosir antigues.
• La Hermes pocket, una màquina molt compacta i que semblava molt ben acabada.
• Les màquines per escriure música (em sembla que n’hi ha 3)
• Una màquina d’escriure Toshiba amb 1.172 caràcters ideogràfics japonesos.
• Les màquines de tipus índex: en comptes de tenir una tecla per cada lletra tenen un mecanisme mòbil (l’índex) per assenyalar la lletra que vols escriure. Això les fa molt compactes, però segurament molt més lentes.
• Una Royal daurada (de veritat), igual a la que va fer servir l’escriptor Ian Fleming.

Si aneu a Santiago i us fa una mica de gràcia el tema, us aconsello que hi aneu.

Per cert, a la mateixa Cidade da Cutura podeu veure una breu exposició que explica aquest macrocomplex cultural (encara en construcció). Depenent des d’on arribeu a Santiago veureu una construcció molt nova i gran en una muntanya, és això… (És a l’est de la ciutat).

16/09: Podeu descarregar-vos el fullet de l’exposició.

M’he assabentat de la defunció de l’artista Josep Grau Garriga, autor de la reixa-portalada de l’ermita dels Sants Metges Cosme i Damià, de Sarral, a la Conca de Barberà.

L’ermita fou obra de l’arquitecte Josep Puig i Torné, i es va construir amb l’esforç de tot el poble a finals dels anys seixanta / principis dels setanta del segle XX.

I he consultat l’arxiu fotogràfic, ja vaig publicar tot el que en tinc.

La setmana passada vaig rebre un correu electrònic de caràcter comercial i a la signatura diu:

Cualquier opinion expresada en este correo electronico es propia del autor y no constituye de modo necesario las de la Empresa. Nada de lo contenido en este correo electronico puede comprometer a la Empresa en cualquier contrato u obligacion.

A banda dels accents que falten, és fort! El correu és a nom d’un empleat de l’empresa i és del domini de l’empresa. Res del que m’escriguin els pot comprometre? Per què se’n renten les mans? L’empresa no es responsabilitza de les accions dels seus treballadors?

Avui fa 75 anys que diversos grups militars espanyols van rebeŀlar-se contra l’ordre constitucional vigent.

Reprodueixo un fragment d’un article aparegut a La Veu de Catalunya, òrgan de la Lliga Catalana aquell mateix 18 de juliol, just abans que el diari fos incautat per la Generalitat, en el que fou l’inici d’una persecució a Catalunya contra aquest partit:

Molt més innocents, molt més ingenus que els qui creguin encara en la possibilitat d’establir a les terres d’Espanya un mínimum de convivència civil entre els ciutadans i un mínimum d’eficàcia en el funcionament de les institucions representatives, serien els qui creguessin que una hipòtesi totalitària, una solució dictatorial, fos la que fos, no significaria a Espanya la negació absoluta i immediata de tot el que constitueix la nostra única raó d’existència com a força politica en la vida pública espanyola i en la vida pública catalana. Una dictadura a Espanya, en qualsevol de les seves formes, seria radicalment, irreductiblement anticatalana.

Del fragment se’n dedueix que l’ambient abans del cop d’estat era especialment difícil (impossibilitat de convivència i eficàcia de les insititucions), i la darrera frase és absolutament profètica.

Malgrat que han passat tres quarts de segle des de l’inici de la Guerra i 35 anys llargs des del final del franquisme, els fets no estan superats:

• A molts pobles i ciutats de la península hi ha encara els monuments als caídos del bàndol rebel; sobre si cal mantenir-los, jo hi sóc contrari; però en cas de fer-ho caldria afegir-hi explicacions sobre què és el monument, quan es va erigir, i deixar clar que el que representa és contrari a l’ordenament constitucional actual.
• Hi ha un Valle de los Caídos que ningú s’atreveix a proposar seriosament què se n’ha de fer, sembla que ara no toca.
• Pel que fa a la política, com a mínim el Partido Popular es nega a condemnar de forma inequívoca el cop d’estat i la dictadura.
• Caldria un bon museu de la Guerra Civil i de la posterior dictadura. A Madrid, Barcelona, València, Badajoz (on aquest agost commemoraran l’aniversari d’una de les represàlies més sagnants de la Guerra) o… on vulguin! I tinc la impressió que, si no l’han fet, és perquè és impossible consensuar-ne els continguts.