Des del centre de Maó hi ha magnífiques vistes sobre el port (segons Andrea Doria, el millor port de la Mediterrània, juntament amb juny, juliol i agost).
Us deixo la maniobra de gir del vaixell Zurbarán, un dia de la setmana passada.
El que no té cabuda en altres categories!
Des del centre de Maó hi ha magnífiques vistes sobre el port (segons Andrea Doria, el millor port de la Mediterrània, juntament amb juny, juliol i agost).
Us deixo la maniobra de gir del vaixell Zurbarán, un dia de la setmana passada.
He estat uns dies a Menorca. Adjunto un vídeo d’ocells en vol, una tarda de la setmana passada. Enregistrat des de la Naveta des Tudons.
M’afegeixo, tard, a l’homenatge que des de la xarxa s’ha fet a Montserrat Roig, en el vintè aniversari de la seva mort. Copio un fragment de Digues que m’estimes, encara que sigui mentida.
Qui primer em va parlar de les regles va ser Salvador Espriu. Jo tenia quinze anys, era ignorant i una mica pedant. Estudiava art dramàtic a l’Escola Adrià Gual. En Ricard Salvat dirigia La primera història d’Esther i els savis em deien que, l’obra, era un gran monument a la llengua literària, però jo no n’entenia ni un borrall. Hi feia el paper d’«una altra dona» de Sinera. La meva actuació durava un minut. Havia de sortir a l’escenari tot cridant:
«- Glorificat toqueu maitines, si som a Corpus! Aparella el confetti, les auques, serpentines i ginesta.»
I prou. Aleshores seia en una butaca i esperava que l’assaig tornés a començar. Crec que el poeta estava iŀlusionat en veure que li representaven una obra. Venia moltes nits, a l’hora de l’assaig, i també seia en una butaca. Ens avorríem junts. Una nit, s’adonà que jo existia, i em va preguntar:
– I vostè, senyoreta, també vol fer teatre?
– No ho sé… M’agradaria escriure… potser.
Em va mirar amb gravetat d’hipocondríac i, després d’un silenci, fa ver:
– Doncs miri, senyoreta, si vol escriure ha de tenir en compte dues coses. La primera, procuri sempre ser sincera davant el full en blanc. La segona, no m’usi, si us plau, els «llur», «àdhuc», «d’antuvi», «quelcom» i procuri estalviar-me els adverbis acabats en «ment»!
Arran de les sínies, un terrissaire em va explicar fa uns anys d’on ve l’expressió fer catúfols.
Fer catúfols s’aplica a les persones grans quan els comencen a minvar les facultats mentals. Els catúfols de les sínies són tradicionalment cilíndrics, fets per tant amb torn, i no cal pas que siguin perfectament simètrics ni ben fets. Per això els donaven a fer als terrissaires grans, que havien perdut l’agilitat a les mans.
El Monasterio de Rueda, d’origen cistercenc (el mateix orde que Poblet), és al municipi de Sástago, a la comarca de la Ribera Baixa de l’Ebre, a uns 25 Km de Casp. Per fer arribar l’aigua de l’Ebre al monestir hi van fer un assut (una petita desviació del riu per facilitar prendre’n aigua), una sínia i un aqueducte.
Des de l’estiu del 2008 hi ha una reproducció de la sínia que havia estat en funcionament fins a principis de segle XX. És una de les més grans d’Europa: més de 16 metres de diàmetre, i un centenar llarg (112, llegeixo en algun lloc) de catúfols.
Aquest cap de setmana hi he fet una escapada, i us en deixo un vídeo. Se sent remor de l’aigua i d’una estació de bombeig que hi ha a tocar.
31/10: He retocat una mica el vídeo, he esborrat l’anterior i he incorporat el nou al youtube.
M’ha arribat per correu electrònic una proposta de vot en blanc al senat, com a via per demanar la supressió d’aquesta càmera.
Però per informar-me una mica més sobre la institució (quants senadors hi ha?) he entrat a la web del Senado de España, i m’ha caigut l’ànima als peus, té un disseny del segle passat:
Hi ha alguna part en català.
La del Congreso de los Diputados és una mica més moderna, però res de l’altre món, tampoc. Ja de pas he anat a la del Parlament de Catalunya, és molt millor (massa espessa pel meu gust).
La del Senado no cal que l’arreglin, el poden dissoldre definitivament. Hi votaré en blanc.
15:35: Rectifico, hi ha canal RSS per a les notícies.
L’expressió anchas Castilla l’he sentida per a remarcar que algú va a la seva, sense seguir les normes o acords establerts. Per exemple, tots érem a taula a les dues i tu, “anchas Castilla”, arribes a quarts de quatre. Sort que no t’hem esperat per començar a dinar! L’he sentida així, informalment, incrustada en frases en català.
És clar que deriva d’ancha es Castilla, i sembla que té origen en la reconquesta, quan Castella era molt poc poblada i, per tant, era fàcil anar al propi aire sense que ningú se n’assabentés; d’altra banda, les grans extensions planes donen força a aquesta expressió.
Deixo quatre fotografies d’aquests paisatges amplis, fetes aquest setembre al la zona de Carrión de los Condes – Villada – Sahagún, a Castilla y León.