Els bitllets d’Euromed comprats per internet tenen un codi de barres al peu de la pàgina. Fins ara a les estacions retallaven aquesta part del paper i se la quedaven. Avui ja no ho han fet, només han llegit el codi de punts bidimensional que hi ha imprès al mateix full. La propera vegada imprimiré l’anada i la tornada al mateix full, un a cada cara.

Aquesta setmana hem sabut que el Banc Central Europeu ha deixat mig bilió d’euros a la banca europea perquè comprin deute sobirà. I, amb això, els estats podran liquidar deutes. Això sí, paguen aquest mig bilió a un 1% i compraran deute a més interès, posem un 3%, per exemple.

Era més fàcil el préstec directe del Banc Central cap als estats, estalviant-nos un pas… i fàcilment 10.000 milions d’interessos que aniran a engruixir els beneficis de la banca. Sense fer res.

La banca és necessària i ha de guanyar diners. Però no així.

He trobat un adaptador USB pel connector de l’encenedor del cotxe que s’hi integra realment bé, i que confio que sigui el definitiu:

Els que he tingut abans sobresortien força, i com que l’encenedor és a tocar de de la palanca de canvi, feien una mica de nosa. Amb el temps, a base de petits cops, els connectors perdien fiabilitat.

És de la marca Muvit, Mini-USB In-Car Charger. N’he vist algun que s’hi assembla amb dues connexions, però no sé de quina marca és.

A Hamburg hi ha la que diuen que és la maqueta de trens (Miniatur Wunderland) més llarga del món.

De fet és molt més que una maqueta de tren, vegeu-ne el vídeo:

Un dels regals que he fet (en doble sentit!) aquestes festes és un mòbil amb el sol i els planetes del sistema solar:

El procés va ser el següent:

• Cercar a la xarxa fotografies del sol i dels planetes.
• Canviar les mides de les imatges perquè tinguin una escala relativa inspirada en els diàmetres reals (com a mínim, que no canviïn la posició relativa per les dimensions). Cal prendre compromisos, perquè no es poden fer proporcionals (el sol quedaria massa gran). Vaig avaluar diverses fórmules, al final els vaig fer proporcionals a l’arrel quarta del diàmetre.
• Imprimir els planetes amb paper fotogràfic, girar les imatges i imprimir-ho de nou en un altre full. Les dues cares del planeta són iguals.
• Enganxar els dos fulls, assegurant-me que els planetes quedaven ben sobreposats.
• Retallar el contorn de cada planeta.
• Buscar llistons de fusta i, començant pels elements més al final, anar fent l’arbre dels objectes. Cal espaiar prou els planetes i els diferents braços perquè puguin girar sense tocar-se.
• Posar una gota de cola blanca per enganxar els cordills als llistons a cada braç que ja estigui acabat i equilibrat.

Vist el resultat, hauria quedat millor amb més pes a cada element. Els planetes petits han quedat massa lleugers, una mica més de gruix (potser una fusta entre les dues fotografies) hauria ajudat a donar-li més consistència, tot i que hauria hagut de fer servir una serra per tallar les peces.

Disculpeu la pèssima qualitat de la fotografia.

Començaré l’any amb una anomalia de l’atzar. Al sorteig de la lotería primitiva d’ahir:

Hi ha 2 fets curiosos:

• L’elevat nombre d’encertants de 6 números, que habitualment està per sota de tres. Ja s’havia donat altres vegades, però no és freqüent, més o menys 1 cop cada 2 anys.
• Hi ha més encertants de 6 números que de 5 + complementari. Però la probablitat d’encertar 5 i el complementari és 6 vegades la de tenir 6 encerts!

Això amb un nombre similar d’apostes que altres vegades.

Explicacions? Si és que n’hi ha cap, se me n’ocorren 3:

• Predilecció “general” per alguns dels números que han sortit, i mania generalitzada al 3 (que ha estat el complementari).
• Geomètrica: si hagués de triar una explicació em quedaria amb aquesta, mireu la figura de la combinació guanyadora a la butlleta:

• Que alguna de les sèries temporals (números que surten més sovint o números que fa més temps que no surten) hagi induït a posar aquesta combinació.