El calaix de sastre ha esdevingut un calaix desastre:
És perquè li falta espai?
Calaix de sastre
Arxiu de la categoria: General
El que no té cabuda en altres categories!
Ja saben llegir els codis bidi
Els bitllets d’Euromed comprats per internet tenen un codi de barres al peu de la pàgina. Fins ara a les estacions retallaven aquesta part del paper i se la quedaven. Avui ja no ho han fet, només han llegit el codi de punts bidimensional que hi ha imprès al mateix full. La propera vegada imprimiré l’anada i la tornada al mateix full, un a cada cara.
Ser o estar
Qui no ha tingut, sobretot en català, dubtes sobre si fer servir ser o estar? A Microsoft tampoc no ho tenen clar del tot: les bústies d’exchange són gairebé plenes, però estan plenes:
Diaris de tot el món
He estat uns dies a Madeira. A l’hotel de Funchal em van oferir de fer-me arribar el diari, i em van treure una llista força àmplia de diaris de tot el món. En català només hi havia La Vanguardia, i el vaig triar sense pensar gaire en les diferències horàries ni en el temps de transport que hi ha des de la península fins l’arxipèlag.
Tal com podria haver suposat em van donar una còpia impresa localment del diari que s’edita a Barcelona. El servei l’ofereix NewspaperDirect; imprimeixen el diari sencer en blanc i negre, en fulls de mida A3, que grapen per la part esquerra.
Tot i estar prou avesat a llegir notícies i qualsevol tipus de document en una pantalla, la lectura del diari sobre el paper després d’esmorzar ha estat un dels petits plaers d’aquests dies. Per què la sensació de llegir el diari en paper és diferent a fer-ho per mitjans electrònics? Hi veig dos motius: el primer és el de costum o familiaritat amb l’ordre de la informació (l’editorial, el columnista A, les pàgines de catàstrofes financeres o el temps són sempre al mateix lloc), i t’ho trobes on ha de ser sense haver d’anar-ho a buscar. El segon pel fet que, amb paper, llegeixes el diari i res més, t’hi centres més.
El mig bilió
Aquesta setmana hem sabut que el Banc Central Europeu ha deixat mig bilió d’euros a la banca europea perquè comprin deute sobirà. I, amb això, els estats podran liquidar deutes. Això sí, paguen aquest mig bilió a un 1% i compraran deute a més interès, posem un 3%, per exemple.
Era més fàcil el préstec directe del Banc Central cap als estats, estalviant-nos un pas… i fàcilment 10.000 milions d’interessos que aniran a engruixir els beneficis de la banca. Sense fer res.
La banca és necessària i ha de guanyar diners. Però no així.
Adaptador USB pel cotxe
He trobat un adaptador USB pel connector de l’encenedor del cotxe que s’hi integra realment bé, i que confio que sigui el definitiu:
Adaptador USB per a cotxe 
Adaptador USB per a cotxe
Els que he tingut abans sobresortien força, i com que l’encenedor és a tocar de de la palanca de canvi, feien una mica de nosa. Amb el temps, a base de petits cops, els connectors perdien fiabilitat.
És de la marca Muvit, Mini-USB In-Car Charger. N’he vist algun que s’hi assembla amb dues connexions, però no sé de quina marca és.
Miniatur Wunderland, a Hamburg
A Hamburg hi ha la que diuen que és la maqueta de trens (Miniatur Wunderland) més llarga del món.
De fet és molt més que una maqueta de tren, vegeu-ne el vídeo:
Mòbil de planetes
Un dels regals que he fet (en doble sentit!) aquestes festes és un mòbil amb el sol i els planetes del sistema solar:
El procés va ser el següent:
- Cercar a la xarxa fotografies del sol i dels planetes.
- Canviar les mides de les imatges perquè tinguin una escala relativa inspirada en els diàmetres reals (com a mínim, que no canviïn la posició relativa per les dimensions). Cal prendre compromisos, perquè no es poden fer proporcionals (el sol quedaria massa gran). Vaig avaluar diverses fórmules, al final els vaig fer proporcionals a l’arrel quarta del diàmetre.
- Imprimir els planetes amb paper fotogràfic, girar les imatges i imprimir-ho de nou en un altre full. Les dues cares del planeta són iguals.
- Enganxar els dos fulls, assegurant-me que els planetes quedaven ben sobreposats.
- Retallar el contorn de cada planeta.
- Buscar llistons de fusta i, començant pels elements més al final, anar fent l’arbre dels objectes. Cal espaiar prou els planetes i els diferents braços perquè puguin girar sense tocar-se.
- Posar una gota de cola blanca per enganxar els cordills als llistons a cada braç que ja estigui acabat i equilibrat.
Vist el resultat, hauria quedat millor amb més pes a cada element. Els planetes petits han quedat massa lleugers, una mica més de gruix (potser una fusta entre les dues fotografies) hauria ajudat a donar-li més consistència, tot i que hauria hagut de fer servir una serra per tallar les peces.
Disculpeu la pèssima qualitat de la fotografia.