El que no té cabuda en altres categories!
Arran de les sínies, un terrissaire em va explicar fa uns anys d’on ve l’expressió fer catúfols.
Fer catúfols s’aplica a les persones grans quan els comencen a minvar les facultats mentals. Els catúfols de les sínies són tradicionalment cilíndrics, fets per tant amb torn, i no cal pas que siguin perfectament simètrics ni ben fets. Per això els donaven a fer als terrissaires grans, que havien perdut l’agilitat a les mans.
Diria que em vaig passar uns 10 segons davant dels botons fins que vaig trobar el 3. No segueix cap ordre esperat.
El Monasterio de Rueda, d’origen cistercenc (el mateix orde que Poblet), és al municipi de Sástago, a la comarca de la Ribera Baixa de l’Ebre, a uns 25 Km de Casp. Per fer arribar l’aigua de l’Ebre al monestir hi van fer un assut (una petita desviació del riu per facilitar prendre’n aigua), una sínia i un aqueducte.
Des de l’estiu del 2008 hi ha una reproducció de la sínia que havia estat en funcionament fins a principis de segle XX. És una de les més grans d’Europa: més de 16 metres de diàmetre, i un centenar llarg (112, llegeixo en algun lloc) de catúfols.
Aquest cap de setmana hi he fet una escapada, i us en deixo un vídeo. Se sent remor de l’aigua i d’una estació de bombeig que hi ha a tocar.
31/10: He retocat una mica el vídeo, he esborrat l’anterior i he incorporat el nou al youtube.
M’ha arribat per correu electrònic una proposta de vot en blanc al senat, com a via per demanar la supressió d’aquesta càmera.
Però per informar-me una mica més sobre la institució (quants senadors hi ha?) he entrat a la web del Senado de España, i m’ha caigut l’ànima als peus, té un disseny del segle passat:
Hi ha alguna part en català.
La del Congreso de los Diputados és una mica més moderna, però res de l’altre món, tampoc. Ja de pas he anat a la del Parlament de Catalunya, és molt millor (massa espessa pel meu gust).
La del Senado no cal que l’arreglin, el poden dissoldre definitivament. Hi votaré en blanc.
15:35: Rectifico, hi ha canal RSS per a les notícies.
L’expressió anchas Castilla l’he sentida per a remarcar que algú va a la seva, sense seguir les normes o acords establerts. Per exemple, tots érem a taula a les dues i tu, “anchas Castilla”, arribes a quarts de quatre. Sort que no t’hem esperat per començar a dinar! L’he sentida així, informalment, incrustada en frases en català.
És clar que deriva d’ancha es Castilla, i sembla que té origen en la reconquesta, quan Castella era molt poc poblada i, per tant, era fàcil anar al propi aire sense que ningú se n’assabentés; d’altra banda, les grans extensions planes donen força a aquesta expressió.
Deixo quatre fotografies d’aquests paisatges amplis, fetes aquest setembre al la zona de Carrión de los Condes – Villada – Sahagún, a Castilla y León.
Gràcies a Diari d’un llibre vell vaig saber de l’exposició de part de la coŀlecció Sirvent de màquines d’escriure a Santiago de Compostela.
Com que aquest setembre he estat per allí, m’he arribat a la Cidade da Cultura de Galicia (lloc on possiblement no hauria anat) i l’he visitada.
Hi ha moltes curiositats, les que més m’han cridat l’atenció són:
Si aneu a Santiago i us fa una mica de gràcia el tema, us aconsello que hi aneu.
Per cert, a la mateixa Cidade da Cutura podeu veure una breu exposició que explica aquest macrocomplex cultural (encara en construcció). Depenent des d’on arribeu a Santiago veureu una construcció molt nova i gran en una muntanya, és això… (És a l’est de la ciutat).
16/09: Podeu descarregar-vos el fullet de l’exposició.
M’he assabentat de la defunció de l’artista Josep Grau Garriga, autor de la reixa-portalada de l’ermita dels Sants Metges Cosme i Damià, de Sarral, a la Conca de Barberà.
L’ermita fou obra de l’arquitecte Josep Puig i Torné, i es va construir amb l’esforç de tot el poble a finals dels anys seixanta / principis dels setanta del segle XX.
I he consultat l’arxiu fotogràfic, ja vaig publicar tot el que en tinc.
La setmana passada vaig rebre un correu electrònic de caràcter comercial i a la signatura diu:
Cualquier opinion expresada en este correo electronico es propia del autor y no constituye de modo necesario las de la Empresa. Nada de lo contenido en este correo electronico puede comprometer a la Empresa en cualquier contrato u obligacion.
A banda dels accents que falten, és fort! El correu és a nom d’un empleat de l’empresa i és del domini de l’empresa. Res del que m’escriguin els pot comprometre? Per què se’n renten les mans? L’empresa no es responsabilitza de les accions dels seus treballadors?