He estat uns dies a Menorca. Adjunto un vídeo d’ocells en vol, una tarda de la setmana passada. Enregistrat des de la Naveta des Tudons.

M’afegeixo, tard, a l’homenatge que des de la xarxa s’ha fet a Montserrat Roig, en el vintè aniversari de la seva mort. Copio un fragment de Digues que m’estimes, encara que sigui mentida.

Qui primer em va parlar de les regles va ser Salvador Espriu. Jo tenia quinze anys, era ignorant i una mica pedant. Estudiava art dramàtic a l’Escola Adrià Gual. En Ricard Salvat dirigia La primera història d’Esther i els savis em deien que, l’obra, era un gran monument a la llengua literària, però jo no n’entenia ni un borrall. Hi feia el paper d’«una altra dona» de Sinera. La meva actuació durava un minut. Havia de sortir a l’escenari tot cridant:

«- Glorificat toqueu maitines, si som a Corpus! Aparella el confetti, les auques, serpentines i ginesta.»

I prou. Aleshores seia en una butaca i esperava que l’assaig tornés a començar. Crec que el poeta estava iŀlusionat en veure que li representaven una obra. Venia moltes nits, a l’hora de l’assaig, i també seia en una butaca. Ens avorríem junts. Una nit, s’adonà que jo existia, i em va preguntar:

– I vostè, senyoreta, també vol fer teatre?

– No ho sé… M’agradaria escriure… potser.

Em va mirar amb gravetat d’hipocondríac i, després d’un silenci, fa ver:

– Doncs miri, senyoreta, si vol escriure ha de tenir en compte dues coses. La primera, procuri sempre ser sincera davant el full en blanc. La segona, no m’usi, si us plau, els «llur», «àdhuc», «d’antuvi», «quelcom» i procuri estalviar-me els adverbis acabats en «ment»!

Arran de les sínies, un terrissaire em va explicar fa uns anys d’on ve l’expressió fer catúfols.

Fer catúfols s’aplica a les persones grans quan els comencen a minvar les facultats mentals. Els catúfols de les sínies són tradicionalment cilíndrics, fets per tant amb torn, i no cal pas que siguin perfectament simètrics ni ben fets. Per això els donaven a fer als terrissaires grans, que havien perdut l’agilitat a les mans.

Diria que em vaig passar uns 10 segons davant dels botons fins que vaig trobar el 3. No segueix cap ordre esperat.

El Monasterio de Rueda, d’origen cistercenc (el mateix orde que Poblet), és al municipi de Sástago, a la comarca de la Ribera Baixa de l’Ebre, a uns 25 Km de Casp. Per fer arribar l’aigua de l’Ebre al monestir hi van fer un assut (una petita desviació del riu per facilitar prendre’n aigua), una sínia i un aqueducte.

Des de l’estiu del 2008 hi ha una reproducció de la sínia que havia estat en funcionament fins a principis de segle XX. És una de les més grans d’Europa: més de 16 metres de diàmetre, i un centenar llarg (112, llegeixo en algun lloc) de catúfols.

Aquest cap de setmana hi he fet una escapada, i us en deixo un vídeo. Se sent remor de l’aigua i d’una estació de bombeig que hi ha a tocar.

31/10: He retocat una mica el vídeo, he esborrat l’anterior i he incorporat el nou al youtube.

M’ha arribat per correu electrònic una proposta de vot en blanc al senat, com a via per demanar la supressió d’aquesta càmera.

Però per informar-me una mica més sobre la institució (quants senadors hi ha?) he entrat a la web del Senado de España, i m’ha caigut l’ànima als peus, té un disseny del segle passat:

• La pàgina principal és un menú amb fotografies, mal posades
• Títols amb ombres, que es llegeixen molt malament
• Ús abusiu de majúscules i negretes per als títols
• Els colors de fons de les pàgines canvien segons la secció visitada
• Sense cap opció (que jo hagi vist) de sindicació de continguts (rss)

Hi ha alguna part en català.

La del Congreso de los Diputados és una mica més moderna, però res de l’altre món, tampoc. Ja de pas he anat a la del Parlament de Catalunya, és molt millor (massa espessa pel meu gust).

La del Senado no cal que l’arreglin, el poden dissoldre definitivament. Hi votaré en blanc.

15:35: Rectifico, hi ha canal RSS per a les notícies.

Gràcies a Diari d’un llibre vell vaig saber de l’exposició de part de la coŀlecció Sirvent de màquines d’escriure a Santiago de Compostela.

Com que aquest setembre he estat per allí, m’he arribat a la Cidade da Cultura de Galicia (lloc on possiblement no hauria anat) i l’he visitada.

Hi ha moltes curiositats, les que més m’han cridat l’atenció són:

• La considerada primera màquina d’escriure, la Sholes & Glidden del 1873, integrada en un moble similar als de les màquines de cosir antigues.
• La Hermes pocket, una màquina molt compacta i que semblava molt ben acabada.
• Les màquines per escriure música (em sembla que n’hi ha 3)
• Una màquina d’escriure Toshiba amb 1.172 caràcters ideogràfics japonesos.
• Les màquines de tipus índex: en comptes de tenir una tecla per cada lletra tenen un mecanisme mòbil (l’índex) per assenyalar la lletra que vols escriure. Això les fa molt compactes, però segurament molt més lentes.
• Una Royal daurada (de veritat), igual a la que va fer servir l’escriptor Ian Fleming.

Si aneu a Santiago i us fa una mica de gràcia el tema, us aconsello que hi aneu.

Per cert, a la mateixa Cidade da Cutura podeu veure una breu exposició que explica aquest macrocomplex cultural (encara en construcció). Depenent des d’on arribeu a Santiago veureu una construcció molt nova i gran en una muntanya, és això… (És a l’est de la ciutat).

16/09: Podeu descarregar-vos el fullet de l’exposició.