Des de fa unes setmanes l’estació de tren de Badalona fa de terminal de la línia R4 sud. Els trens d’aquesta línia surten de les vies 3 i 4, i travessen tot Barcelona (Clot Aragó, Arc de Triomf, Catalunya, Barcelona Sants). Pel cap baix 9 de cada 10 dels que agafem el tren a Badalona cap al sud ens quedem a Barcelona. Per tant ara tenim més trens per fer aquest trajecte, i no van tan plens.

Però a l’estació no hi ha ni un trist horari de la R4 sud; quan arribes a l’andana no saps quin tren cap a Barcelona sortirà abans (per la via 2 -la de sempre-, la 3 o la 4, on s’aturen els trens de la R4), i és clar, anunciar per la megafonia quin és el proper tren amb una mica de temps per arribar-hi (un parell de minuts abans que surti) és un acudit impensable.

Aquesta tarda intentaré combinar horaris de la R1 i la R4 sud per anar cap a Barcelona, i els penjaré a l’estació.

Renfe i Generalitat: penseu una mica més en els clients, usuaris, viatgers o el que siguem.

Avui és 25 d’abril, aniversari de la Revolució dels Clavells portuguesa. La cançó Grándola Vila Morena va ser triada com a consigna per a l’aixecament militar contra la dictadura.

Una mica més a l’est esperaven (jo no n’era pas conscient) el hecho biológico inevitable.

Unes quantes fotografies del volcà Eyjafjälla: More on Eyjafjallajokull, del Boston Globe, i Volcanic Ash Blankets Europe i Icelandic volcano part two, a The Sacarmento Bee.

(M’acabo d’adonar que aquest apunt m’ha quedat en esborrany uns quants dies. I veig també com n’és, de volàtil, l’actualitat: avui ja ningú parla del ditxós volcà.)

Aquest maig (és clar!) torna El joc de Badalona. La inscripció ja és oberta!

Després de l’expectació aixecada per la sentència (finalment fallida) respecte a la constitucionalitat de l’Estatut, potser ens ho hauríem d’agafar d’una altra manera.

Els diaris en el seu moment van consensuar un editorial. Jo els agrairia un nou esforç d’unanimitat: no parlar-ne més fins que hi hagi sentència. M’és ben bé igual qui sigui el nou ponent, si els magistrats dormen o mengen, quin dia i a quina hora es reuniran. I em sembla que no sóc l’únic, que a molts se’ns en refot.

Petites onades al llac Enol (Covadonga), el passat 29 de març.

Quarts de nou del vespre a l’estació de Sants. Tren cap a La Garriga aturat a la via 8, possiblement espatllat. A la mateixa via, a la part central de l’estació, un tren amb destinació a Terrassa. Cap indici de quan passaran els trens de la C1 (perdó, ara se’n diu R1). Al cap d’una estona entra un nou tren a la mateixa via 8, al final, amb destinació a Arenys de Mar.

Pugem a aquest tren, que no es mou (ni pot, és clar, té 2 trens més al davant). Per la deficient megafonia anuncien un tren cap a Blanes a la via 10. Alguns passatgers hi van. Altres no. Ningú sap quin tren sortirà abans. En resum: un merder així recorda les millors èpoques de l’estació de Rodalies de la Barceloneta.

Senyors administradors de rodalies: en primer lloc, reviseu els protocols: en un entorn com Rodalies, on no hi ha marge d’error, per què han entrat no un, sinó dos, trens a la via 8 quan n’hi havia un d’espatllat al davant? Per què és impossible treure un tren espatllat? No hi ha manera de desfrenar-lo i remolcar-lo amb una màquina de maniobres que hi hagi a prop?

I, finalment, la informació segueix essent deficient: incomprensible (ja sigui per problema de la megafonia o de la persona que parla), i insuficient: quan sortiran els propers trens cap a les diferents destinacions, i per quina via.

Solució: tornar a casa amb altres mitjans.