Votació sobre una venda a ebay:

Només puc votar “positiva”?

Això no serveix per a res!

Ingredients per a 2 persones:

• 2 calamars petits
• 100 g d’arròs bomba
• Unes quantes trompetes de la mort (fresques o seques)
• 0,5 l de brou de verdures
• 1 tomàquet madur no gaire gros
• 1/2 ceba grossa, o 1 de petita
• Sal i pebre
• 2 dits de vi blanc

Talleu la ceba i enrossiu-la; afegiu-hi el tomàquet per fer un sofregit, a foc lent, ben confitat. Compte amb el tomàquet, el plat queda desgraciat si n’hi poseu massa: les trompetes i el calamars són de gust suau, i si el tomàquet domina malament rai.

Netegeu les trompetes (o hidrateu-les si són seques). Si són molt grosses, talleu-les una mica.

Poseu el brou a escalfar.

Talleu els calamars i coeu-los una mica a la paella on fareu l’arròs, amb un bon raig d’oli, una mica de sal i pebre.

Afegiu-hi progressivament el sofregit, les trompetes, l’arròs i el vi; barregeu bé després de cada ingredient, i espereu un minut i mig o dos abans de posar-hi el següent.

Poseu-hi brou ja calent fins que tota la massa quedi coberta, que l’arròs no es vegi. Si es beu tot el brou afegiu-n’hi una mica.

Tasteu-lo al cap de 10 o 12 minuts; afegiu-hi una mica de sal si cal. Quan sigui cuit traieu-lo del foc, deixeu-lo reposar un parell de minuts i ja us el podeu menjar.

Jo el coc uns 15 minuts, però depèn de l’arròs i del gust de cadascú.

Ben curiós, l’adjectiu novell: deriva de la mateixa paraula llatina que nou, però alhora si la dividim en dues parts és no-vell. I ja està bé, perquè si no és vell és que és nou.

M’he empassat gairebé d’una tirada els sis capítols de Germinal, a Filmin, basada en la novel·la homònima de Émile Zola, sobre una vaga de minaires de carbó la segona meitat del segle XIX.

La recomano.

No descarto buscar el llibre (crec que no he llegit res de Zola).

Avui ha obert un nou negoci al bell mig del carrer de Mar de Badalona, als números 47-53.

Repasso la història d’aquest local fins on sé; és un fidel reflex de la transformació de les nostres ciutats i societat.

• A finals dels anys 1960 / principis dels 1970 es construeix l’edifici actual, sobre el que ja era la botiga Deulofeu (popularment coneguda com “Ca la Quima Llaunera”), que s’havia incendiat. Aquests magatzems, propietat de la família Deulofeu-Arquer, eren un referent a Badalona en objectes de regal, decoració, electrodomèstics i llistes de noces (els pares se l’hi van fer). Els baixos del nou edifici foren ocupats pel mateix negoci, que va plegar definitivament arran d’un segon incendi que va esdevenir-se el migdia del dissabte 29 de setembre de 1979. (Vegeu La Vanguardia del 30/09/1979, pàgina 44, que no enllaço perquè no és https).
• Al cap d’un temps s’hi van instal·lar els magatzems Europrix, que venien una mica de tot; recordo haver-hi comprat sobretot articles de papereria. He trobat aquesta notícia, que comenta la sol·licitud de fallida voluntària de la societat, l’any 1984.
• Els següents a ocupar el local van ser Inditex, amb Zara. Trobo de nou a El País la notícia del tancament, l’any 2013. A mi aquest tancament em va saber greu, pel que simbolitzà de menysteniment d’una de les artèries comercials naturals de la ciutat en contraposició al centre comercial artificial, el Màgic. Amb els anys Inditex va tancar tots els establiments del carrer de Mar.
• El local ha estat buit del 2013 ençà. Avui hi han obert un “Elim Home”. No és pas una botiga de moda masculina, sinó un lloc on venen qualsevol cosa per a la llar que els càpiga als prestatges. I 100 metres més amunt, on hi havia hagut el cinema Verbena, hi ha una botiga on hom diria que tenen el mateix.

Si veieu alguna imprecisió o podeu aportar dades addicionals deixeu-me un comentari!

Ampliat el 13/8/2022 amb el que m’ha explicat la mare del primer incendi i algun retoc d’estil.

He seguit la campanya que s’ha muntat a les xarxes per deixar Netflix.

I m’he donat d’alta a Filmin.

Però miro enrere: quan vaig marxar de casa els pares vaig estar ben bé mig any sense televisor. Diria que no en conservo cap trauma, d’aquella temporada. Certament hauria de poder passar sense cap d’aquests serveis.

Fa uns mesos vaig donar-me d’alta a la T-Mobilitat. D’aleshores ençà he portat a sobre una T-Casual per si fallava el sistema nou (quan vaig apuntar-m’hi estava tot una mica verd, encara):

Aquesta setmana he gastat el viatge que em quedava, i ja no en compraré cap més.

I llenço la pila de targetes usades que guardava:

Ahir vaig anar a l’oficina de TMB de Pl. Univesitat, on em van rectificar la data de naixement i ja tinc usuari web. La propera càrrega serà al mòbil.

Al sistema encara li falta molt per estar enllestit: ara només admet títols d’1 zona; i quan el van plantejar es parlava de post-pagament, descomptes per volum de viatges, coses que ara mateix no es veuen enlloc.

El concurs Eufòria no m’interessa gens.

Això no em fa ni mala persona ni mal català, oi?