M’ha agradat la sèrie Godless, a Netflix.

Un western amb tots els ets i uts, amb personatges sòlids, un conflicte inevitable que s’atansa a mida que passen els episodis, herois previstos, herois imprevistos, i una mica de tendresa.

Amb el temps he après que, a la cuina, d’alguns ingredients millor que en falti que no pas que en sobri.

Un d’aquests és el tomàquet: un excés desgracia un plat (guisat, arròs…) sense remei.

Se’n parla poc, dels efectes destructius de l’excés del tomàquet.

Aquestes són les entrades del blog més visitades l’any 2021, excloses la primera pàgina i les de categories:

Podeu comparar-ho amb l’any 2020, “Fer catútols” segueix al capdamunt.

I aquesta és l’entrada número 1.000 del blog (125 pagines de 8 entrades).

Acolorim aquest 2022!

Fem-lo roig, del roig de les albades, les roses i les cireres; i blau, el del cel, les geleres i el mar… no pas el de les mascaretes! I verd, ben verd, de respecte per la natura i d’esperança.

Molt bon any!

Publicat el 7 de desembre a Cinco Días:

DE CADA 10 USUARIOS, 6 UTILIZAN GOOGLE CHROME; CASI 2 SAFARI; CASI 4 FIREFOX Y 3 EDGE

I ho publiquen i ningú no s’adona que ni quadra, que 6 + gairebé 2 + gairebé 4 + gairebé 3 suma entre 12 i 15, i que això és molt més gran que 10.

El text de l’article dona la clau de l’error:

En concreto, según los datos de StatCounter, de cada 10 usuarios, el 64.51% utilizan Google Chrome; el 18.84% Safari; el 3.6% Firefox y el 3.56% Edge.

Han passt malament del percentatge al “tant per deu” pel Firefox i l’Edge.

I hi ha un error de fons: parlar de percentatges i “tant per deu” alhora: tal com està la frase ve a dir “de cada 10 usuarios, de cada 100 usuarios 65,51 usan Google Chrome…”.

Obro una secció de “pífies de matemàtiques elementals”? En porto unes quantes!

The Oil Crash és un blog d’Antonio Turiel, físic i matemàtic i investigador de l’Institut de Ciències del Mar, on publica articles d’ell mateix i de coŀlaboradors sobre la situació energètica globlal.

Ni un bri d’optimisme. La tesi dominant és que la progressiva escassedat de combustibles fòssils no podrà ser compensada per les energies renovables, i per tant ens encaminem a una crisi salvatge.

Tot i que el coneixement que tinc d’aquest problema és baix, em fa gràcia veure-hi reflectides algunes idees que ja he comentat alguna vegada:

• Quan analitzem les fonts d’energia renovables, comptem també els costos energètics de producir els dispositius per generar l’electricitat? És a dir, per fer una turbina eòlica i instal·lar-la a 10 km mar endins cal força energia. L’energia que produirà aquest giny durant la seva vida útil, és superior a la de producció i instaŀlació? Durant molts anys m’ho he plantejat de les centrals nuclears; m’ho pregunto sovint en veure la càpsula gegant de formigó que tanca el rector de Vandellòs II: quant ha trigat la central a produir tanta energia com la que va caldre per fer el ciment/formigó/ferros d’aquesta estructura? (No he buscat mai informació al respecte).
• Els sistemes de producció i emmagatzematge de l’energia elèctrica (cèluŀles fotoelèctriques i bateries especialment) requereixen de minerals, alguns molt escassos. Fa temps que em pregunto si hi ha materials per fer bateries per a tothom (penseu en “tots els cotxes”, només).

Aquest cap de setmana he acabat de veure la sèrie “el joc del calamar”.

Per mi, ni fu ni fa. Argument bèstia i trencador, sí, però passat el primer xoc se m’ha fet lenta, m’hi he adormit diverses vegades.

A principis de novembre vaig rebre per correu postal certificat la liquidació de l’impost d’emissions de diòxid de carboni del cotxe.