Feia temps que volia canviar els llums del capçal de l’habitació. Els que tenia eren molt grans, i tot i ser articulats, no m’anaven bé per llegir perquè quedaven massa baixos.

Requeriments:

• No halògens; m’agrada la claror que fan els halògens, però fan massa calor.
• Acceptar bombetes de baix consum.
• Articulats, que em permetin llegir al llit,
• Mida tirant a petita, a l’habitació no li sobra cap pam.

Sense fer-ne una obsessió, durant uns mesos he anat entrant a diverses botigues de llums, però no he trobat res que em convencés, fins que aquesta setmana he trobat aquests llums a Leroy-Merlin de Montigalà, que fan servir bombetes GU10 de baix consum.

Ah, per les instruccions d’instaŀlació sembla que muntis una central nuclear:

• Un fusible de 10A debe imprescindiblemente proteger el circuito de alimentación.
• Este producto es un aparato de clase I: Deben conectar le (sic) a tierra.
• Queda, únicamente, autorizado a sustituir las bombillas.

Sorprenent, com a mínim!

A més de desactivar el servei de dades, hi ha una altra manera de desactivar la sincronització del correu de la blackberry: quan es veu la llista de correus, accedir a Opciones/Configuración del correo/Enviar correo electrónico al dispositivo, i aquí posar no.

Així es pot tenir el servei de dades actiu però no es rep el correu. Si ho hagués fet així hauria tingut millors vacances: per fer una consulta web he connectat el servei de dades, i he acabat tenint un disgust per un correu de la feina.

Em sap greu encetar una conversa (o monòleg) pròpia d’ascensor, però aquesta nit promet ser d’autèntic insomni. I no perquè com, fa 40 anys, un gran esdeveniment (sortida d’astronautes per arribar a la lluna) ens commini a quedar-nos desperts, sinó per una extraordinària calor i xafogor.

Això és el que marca el termòmetre del menjador; i el de l’habitació com a molt està 1 grau per sota.

Un comentari de Ferran Falcó sobre el salt tecnològic que l’equip de govern impulsa a l’Ajuntament de Badalona em porta a una reflexió: per què les administracions catalanes s’han embolicat a crear un Agència Catalana de Certificació, i uns certificats “nostres”, els idCat?

No li vegi cap sentit a no voler fer servir els de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, i el mateix Documento Nacional de Identidad. D’acord, són emesos per tercers, però quin és el problema?

Per mi crear els idCat i l’Agència Catalana de Certificació són una manera com una altra de malgastar. Seria molt millor haver gastat fins a l’últim d’aquests cèntims a impulsar l’ús de les tecnologies als diferents àmbits de l’administració. Això ens farà guanyar competitivitat (que no n’anem gens sobrats). Tenir una agència pròpia, no ho crec. A no ser que les agències estatals siguin un veritable desastre… però a mi em van ver el DNI en 15 minuts. I tots en tindrem, tard o d’hora, de DNI electrònic.

Llegeixo a El Heraldo de Aragón que aquesta setmana s’ha posat en funcionament el sistema de canalitzacions i obres diverses d’enginyeria per portar aigua del riu Aragón (més concretament, des de l’embassament de Yesa) fins a la ciutat de Saragossa, uns 150 Km més al sud.

No era des d’Aragó mateix que s’oposaven rotundament que es fes servir aigua de l’Ebre per abastir Barcelona? No era això una declaració de principis del tipus “transvassaments d’aigua, no”?

Parlo des del desconeixement més profund de la legislació i de política hídrica. Però no deixa de xocar-me.

No sé si és l’habitual, però aquests dies l’embassament de Yesa té un color d’aigua blau turquesa realment espectacular. Al llarg d’aquesta setmana en posaré alguna fotografia.

26/7/2009: Heus ací la fotografia, feta a quarts de quatre de la tarda del 22 de juny: