Autor: Francis Veber
Director: Àngel Alonso
Intèrprets: Paco Morán i Joan Pera en els papers principals, i Rosa Serra, Carlos Mestanza, Enric Boixadera i Enric Llort en els secundaris.
Teatre Condal, fins el 28/01/2007

Aquest cap de setmana he anat a veure Matar al presidente, que ja havia estat representada fa temps pels mateixos Paco Morán i Joan Pera. És una comèdia d’embolics, ben adaptada a la nostra societat (per exemple, l’espectacle és en castellà i fan servir el català com un recurs còmic més, inserint catalanades que, òbviament, no eren al text original). La parella d’actors no necessita presentació: amb La extraña pareja van constituir-se com a parella còmica “estable”, ara ja fa uns quants anys.

En aquest cas qui té un paper més lluït és Paco Morán, que broda un assassí a sou, fred i calculador, que acaba perdent els nervis per culpa d’un depressiu representant comercial, protagonitzat per Joan Pera. El paper d’aquest és més complicat: ha de representar un home feble i desesperat, amb certes inconsistències en el propi personatge, tot dins d’un marc còmic.

Altament recomanable si voleu passar una estona molt divertida. Hi ha moments en què els mateixos actors perden l’aplom i estan a punt d’arrencar a riure.

Acabo d’esborrar uns 200 comentaris absurds (adreces a sites de dubtosa legalitat), la majoria ficats en un únic article de fa uns mesos.

Confio no haver esborrat cap aportació interessant. Ara mateix, però, no deixo consultar ni afegir comentaris. Més tard incorporaré una solució per evitar aquest problema.

Ja sé que el món sense problemes de seguretat és una utopia, que en tots els ordres de la vida hi ha comportaments incívics i iŀlegals, perquè són inherents a la condició humana. Però emprenya.

18:20: Reactivats els comentaris, ara amb control (preguntes senzilles) per evitar comentaris automàtics. Més endavant afegiré el control de comentaris abans de publicar-los.

Acabo de carregar la pàgina dels resultats provisionals, amb Opera, automatitzant la recàrrega cada minut.

A les 20:20 hi ha escrutat els volts corresponents a 616 censats, i ja hi ha com a mínim una mesa de cada província, atès que estan repartits tots els escons. Òbviament no és pas significatiu, es tracta de poc més d’una deumiŀlèsima de l’electorat (0,01%).

A un quart tocat de 10 el conseller de governació, Xavier Sabaté, fa una roda de premsa al Parlament. Mentre el parla sembla que s’aturi l’actualització de l’escrutini. Per què compareix per explicar el resultat amb el 53,53% escrutat? Amb uns resultats consultables en directe, un escrutini que avança vertiginosament, i del qual informen puntualment els mitjans de comunicació, la roda de premsa no té ni cap ni peus. I si per fer-ho ens deixa sense actualització de dades, és lamentable. Cal revisar l’escenificació dels processos!

Un altre exemple: el mostratge de CiU, que es fa públic a dos quarts i mig de 10 tampoc és notícia. Mentre parla Duran i Lleida l’escrutini real és ja del 86%.

Avui he anat a Castelló amb tren. He agafat l’Euromed que ha sortit a les 9 de Sants.

Quan portàvem un quart d’hora de camí el tren s’ha aturat, i també s’han apagat els llums. Transcorreguda una mitja hora un home passa pels vagons i ens informa que el tren ha quedat inútil (literalment). Al cap d’una estona ens avisen que vindrà una màquina des de Sant Andreu per a remolcar-nos, però no ens poden donar una previsió de temps. Primer sembla que tornarem a Sants, però quan arriba la màquina s’atura a El Prat de Llobregat. Finalment canviarem de tren a aquesta estació, i pugem a l’Euromed que ha sortit de Barcelona a les 11 del matí, i al que segurament han ampliat les places. En total, dues hores i mitja de retard.

En general els passatgers ens ho hem pres amb molta tranquiŀlitat, amb admirable resignació. Els empleats del tren han fet el possible per informar-nos sobre les alternatives (com tornar a Barcelona, per exemple), però tant la primera informació com la previsió de resolució ens l’haurien d’haver explicat una mica abans.

Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, tot i que a hores d’ara ja no és notícia que hi hagi problemes al “corredor del mediterrani”.

Avui he patit els problemes de la denunciada deficient senyalització de les carreteres. Havia d’anar fins a Capellades, a l’Anoia. Cal deixar l’autovia a la sortida 559, retolada com a Igualada Sud / Vilafranca del Penedès. No em pregunteu per què m’esperava trobar un rètol que digués Capellades, i com que no hi és m’he passat la sortida de llarg.

A partir d’aquí em pregunto quin criteri fa servir la Dirección General de Tráfico per a retolar les sortides de les carreteres. És que creuen que tothom va amb GPS? Que tothom té els mapes al cap? Que ningú es despista? Massa sovint no hi ha referències clares de les poblacions properes a les sortides. Per què no ho pensen com “cap a quines poblacions (fins a 20 o 30 quilómetres a banda i banda més les poblacions importants una mica més llunyanes) té sentit anar des d’aquesta sortida”?

No crec pas que les administracions ens hagin de resoldre tots els problemes, ja assumeixo que m’havia d’haver mirat bé l’itinerari abans de sortir de casa. Però les carreteres costen un dineral, i la qualitat percebuda pel ciutadà creixeria moltíssim si la senyalització fos millor.

El salvapantalles de SuSE 10.1 (amb KDE) té algun problema, i no s’activa (sembla un problema força generalitzat, segons he pogut llegir). La solució que donen a diversos llocs és actualitzar a KDE 3.5.4, i no m’hi he amoïnat massa atès que la desconnexió del monitor sí que funcionava.

Finalment ha sortit un pegat disponible des de l’actualitzador de software que ho soluciona.

S’ha creat força soroll arran de la notícia que publicava Vilaweb fa uns dies, segons la qual, citant fonts de Nite, el català és la segona llengüa més utilitzada en els blogs.

A la mateixa notícia es contrasta aquesta informació amb la de Technorati, en què el català no apareix a les 10 primeres posicions dels idiomes més utilitzats en els blogs. Però tampoc Technorati és massa de fiar: busqueu-hi, per exemple, Vuescan, surten 1.003 articles. Restringiu l’idioma a l’espanyol… i s’hi referencia un article d’aquest mateix blog. Ho he provat amb 2 blogs més escrits en català, i el resultat és el mateix!

Si no ho heu fet encara, us recomano que proveu el Google Reader, un integrador de fonts RSS, que pot a més ésser integrat dins de la pàgina personal de Google.

Com tantes altres coses de Google, és encara en fase de laboratori, i hi introdueixen canvis constants.