No sé d’on treu Google Maps els plànols de les diferents ciutats. En el cas de Badalona el plànol del barri del Gorg ja inclou el canal, que encara s’ha de començar a construir.

Coincidint amb l’edició en paper del nou diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, la mateixa institució l’ha fet accessible a la web.

L’he fet servir molt poc encara, però respecte a l’anterior versió el nou diccionari té més possibilitats de cerca (per trossos de paraules, per exemple, molt interessant pels addictes als mots encreuats) i ja és plenament utilizable amb navegadors diferents de l’Explorer. A la versió anterior l’scroll vertical dels articles no funcionava amb el Firefox. També han millorat molt la usabilitat general, fent un ús més lògic i pràctic de l’espai disponible.

Des d’aquí, la meva modesta felicitació als responsables de l’IEC.

Dit sigui com a simple espectador, aquesta vegada ens hem de treure el barret davant de l’elevada participació a la primera volta de les eleccions franceses. Al contrari del que (em sembla) que va passar fa set anys, els ciutadans han cregut que el seu vot era important.

Lamentable estat (pràcticament iŀlegibles!) d’alguns rètols de carrers a Badalona. En aquest cas, a la cantonada de la riera Martí Pujol amb el carrer Sant Joaquim.

Cal dir que a la mateixa riera una mica més amunt n’hi ha que són prou nets (o nous) per ser llegits; potser és degut a l’alta humitat provinent del mar, però aquest parell fan veritable llàstima!

21:05: retallo la imatge, l’original era massa gran.

Acabo de fer una volta -curta- per Castella (Ávila, Salamanca, Segovia), amb cotxe, sense problemes d’espai. El nombre de dispositius electrònics que he arribat a portar fa feredat:

• Telèfon mòbil
• Càmera fotogràfica
• GPS
• Ordinador personal
• Lector de targetes Compact Flash

A això cal afegir-hi 3 cables carregadors-transformadors (me’n podria haver estalviat un, ben mirat, puc carregar el telèfon amb l’ordinador). I encara vaig estar temptat d’agafar un telèfon de recanvi i una càmera antiga (amb sensor químic, altrament dit peŀlícula).
Continua la lectura de Viatger modern →

Un dels avantatges d’aquest hivern poc fred és que tots haurem estalviat una mica en calefacció. Heus ací el gràfic de consums que m’acaben d’enviar en la darrera factura del gas:

Vist en perspectiva la reducció em sembla fins i tot poca.

En tot cas, el fet que les temperatures no hagin baixat tant ha reduït les emissions de gasos; si aquests són les causants del “canvi climàtic”, a l’hivern hi ha certa autoregulació del sistema. No pas a l’estiu, en què les (hipotètiques) altes temperatures faran augmentar el consum d’electricitat.

He posat cometes a “canvi climàtic” perquè sóc dels que no acabo de creure’m que tinguem prou coneixements i dades estadístiques per saber exactament què està passant, i si aquest hivern càlid i sec és realment producte del canvi climàtic o bé ha estat una excepció: les causes, són humanes o bé naturals? Hem ajuntat causes cícliques amb causes humanes? Em sembla que el fenomen és prou complex per reduir-lo a titulars que puguem entendre els que no en som experts. Tenim aparells de mesura, xarxes meteorològiques i estadístiques que no teníem fa 100 anys, que és un temps molt petit en termes geològics…

Aquesta setmana he tornat a maleir l’invent de l’empaquetat de plàstic amb què sovint hem de lluitar quan comprem objectes d’allò més quotidià: si ho vols fer servir de seguida i no tens unes bones tisores o ganivet a mà ja has begut oli; et costarà 10 minuts obrir-ho, això si no et claves un tros de plàstic als dits.
Continua la lectura de Retractilats →

Telefónica té, des de “sempre”, un servei de rellotge, el 093. Feia anys que no hi trucava i avui ho he fet i, oh sorpresa, diuen alternativament l’hora en català i castellà.

Seria interessant veure l’evolució de l’ús d’aquest servei al llarg dels darrers 30 anys. Atès que el nombre de rellotges que envolten qualsevol persona ha crescut notablement (ara mateix, a un metre de circumferència des d’on escric en compto 4, i si dono una petita volta per casa en trobo fàcilment 6 més), i que la majoria tenen una bona precisió i no s’aturen, no hi ha gaire necessitat de recórrer a una font horària de referència. Enrera queden els temps en què teniem 1 rellotge per persona que s’aturava perquè ens oblidàvem de donar-li corda!