I tot això, quan ho pagarem?

Les quantitats de recursos públics que s’estan destinant a evitar que el sistema financer s’ensorri maregen, senzillament. Una part són avals, però altres són despesa directa.

Els darrers anys hem viscut en una espècie de roda creditícia còsmica. Ara aquest deute l’estan assumint (en subsidis d’atur, en inversions extraordinàries en infraestructures, en compra de crèdits de dubtós cobrament, etc.) els governs. I això només té una solució: més impostos i menys serveis socials en el futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.