Arxiu de la categoria: Informàtica i comunicacions

Notes sobre programació, sistemes operatius, comunicacions

Envàs gegant

Envàs de cartutxs de tinta
Envàs de cartutxs de tinta

Paquet Epson T0715 de 4 tintes per a la impressora. Cada cartutx ben envasat al buit (correcte), i tot dins d’un paquet de plàstic més gran. Tan gran que pràcticament dobla el volum dels cartutxs que conté.

Per què aquest malbaratament? Amb una capsa tan grossa el transport, la mateixa capsa  l’emmagatzematge són més cars. L’únic estalvi que se m’ocorre pot ser logístic: un únic model de capsa, que serveixi per aquests cartutxs i per altres més grossos. Però per uns quants centenars de milions que en deuen fer cada any…

Els consumidors hauríem de ser més primmirats amb aquestes coses, i consumir aquells models/fabricants que siguin més curosos amb detalls com aquest.

Tkinter

Tot i fer servir Python des de fa anys per petits desenvolupaments particulars (i una vegada professional, havia d’analitzar el log d’una aplicació, no recordo què hi buscava), fins fa pocs dies no m’havia atrevit amb Tkinter, que és l’entorn GUI estàndard de fet per Python.

Es basa en Tk (entorn que tampoc conec), i està adaptat a Python 3.x, cosa que no passa amb altres entorns (com WxPython, que es basa en WxWidgets, també molt usat, però que només funciona amb Python 2.x).

Fins ara l’he fet servir per una única aplicació molt senzilla, però ha esdevingut el meu entorn d’elecció per a tasques no web.

Google desktop

Arran de la reinstaŀlació d’un Windows he vist que Google ha deixat de treballar en Desktop (des de fa bastants mesos, m’havia passat del tot per alt).

El principal avantatge  Desktop és que indexa(va) els fitxers de l’ordinador i també el correu de Gmail. No he trobat cap programa que indexi els dos mons, per tant he tornat a fer servir l’indexador de Windows pels fitxers. El correu ja el trobaré amb la barra de cerca del mateix Gmail.

Diaris de tot el món

He estat uns dies a Madeira. A l’hotel de Funchal em van oferir de fer-me arribar el diari, i em van treure una llista força àmplia de diaris de tot el món. En català només hi havia La Vanguardia, i el vaig triar sense pensar gaire en les diferències horàries ni en el temps de transport que hi ha des de la península fins l’arxipèlag.

Tal com podria haver suposat em van donar una còpia impresa localment del diari que s’edita a Barcelona. El servei l’ofereix NewspaperDirect; imprimeixen el diari sencer en blanc i negre, en fulls de mida A3, que grapen per la part esquerra.

Tot i estar prou avesat a llegir notícies i qualsevol tipus de document en una pantalla, la lectura del diari sobre el paper després d’esmorzar ha estat un dels petits plaers d’aquests dies. Per què la sensació de llegir el diari en paper és diferent a fer-ho per mitjans electrònics? Hi veig dos motius: el primer és el de costum o familiaritat amb l’ordre de la informació (l’editorial, el columnista A, les pàgines de catàstrofes financeres o el temps són sempre al mateix lloc), i t’ho trobes on ha de ser sense haver d’anar-ho a buscar. El segon pel fet que, amb paper, llegeixes el diari i res més, t’hi centres més.