Notes sobre programació, sistemes operatius, comunicacions
Potser fa una parell d’anys que vaig deixar de fer servir Producteev, perquè van canviar-ho tot de dalt a baix, i l’API va deixar de funcionar.
Des de fa una setmana faig servir Todoist. Té clients per moltíssimes plataformes, i la versió gratuïta sembla prou potent. D’altra banda, veig que té una API que em permetrà recuperar una utilitat externa per a creació de tasques.
Una mica empipat.
Tinc una impressora multifuncional (impressora, escànner, fax, fotocopiadora) de l’any 2007. Funciona bé. Però no he trobat els drivers per a 64 bit, això fa que imprimeixi “pàl·lid”, i no puc controlar-ho.
Ara el Vuescan se m’ha actualitzat, a una versió de 64 bit, no funciona amb l’escànner. He tornat a la versió antiga de 32 bit.
En aquest cas no és un problema d’obsolescència programada, sinó l’extraordinari ritme de creació de nous productes (a vegades són els antics una mica retocats, només) que, combinada amb la pressió de preus, fa que els fabricants deixen de mantenir els productes antics.
No tinc cap ganes de canviar d’impressora, aniré tirant com pugui amb el que tinc. Però em veig a venir que tard o d’hora sortirà una altra pega que em forçarà a fer-ho.
Actualització 4/1/2015: L’autor de Vuescan m’ha contestat el correu que li havia enviat i m’ha dit on trobar la versió nova de 32 bit; és a dir, segueix mantenint-les.
A la feina sempre dic que els “multi” (multiempresa, multiidioma, etc.) són perillosos, perquè sovint tenen requeriments ocults que costen de veure d’entrada.
Un exemple, aquesta mala traducció de la llista de països:
Surten desordenats perquè (molt probablement) tenen la lògica que munta la llista en funció de l’ordre en anglès.
He dedicat moltes hores a configurar l’Eclipse per a fer desenvolupaments per Android.
Partia d’un Eclipse ja configurat, només calia instal·lar l’SDK d’Android i els plugins per l’entorn de desenvolupament. Cap problema aparent amb l’SDK, però els plugins no funcionaven: La creació d’un projecte no acabava i, de fet, no generava cap fitxer, només l’estructura de directoris.
Després de provar moltes coses he eliminat tot el que hi havia a la carpeta /lib/ext del JDK que no fos del Java d’origen, Doncs era això, possiblment un conflicte amb una versió antiga d’alguna utilitat (sospito d’ant).
Ara em falta només aconseguir que funcioni l’emulador. No sé per què no aconsegueixo de crear dispositius de prova! I
Ah, tot això només per aprendre’n una mica.
El mode d’edició “a pantalla completa” o “sense distraccions” de WordPress és fantàstic: tota la pantalla en blanc, perquè et centris només a escriure.
No és res nou (molts editors de text tenen modes “a pantalla completa”, també el mateix Word, i eines com OmnWriter es basen en aquest model) però fins ara pràcticament no l’havia fet servir en WordPress.
Vaig seguir gairebé per casualitat la primera votació per la designació de la ciutat que organitzarà els jocs olímpics del 2020.
Procediment desconcertant: hi ha 2 grups de boles, un amb números i l’altre amb les ciutats, i escullen alternativament una bola de cada per assignar un número a les ciutats. Queden així:
2 – Tokio
4 – Madrid
8 – Istambul
Aquest número és el que han de pitjar els electors en els dispositius de votació.
Per què no 1, 2 i 3 i un únic grup de boles per decidir a quina ciutat li correspon cada número? El procediment usat no dóna pas més aleatorietat. Teatre?
Però, encara més, per què no una pantalla tàctil amb els noms de les ciutats, simplement? Amb, si cal, un sistema alternatiu amb teclat físic per persones amb limitacions de visió.
És curiós que, després de tantes versions de Windows, el sistema encara s’instal·li amb l’opció d’ocultar les extensions dels fitxers, si són “conegudes”.
Cada vegada que instal·lo un Windows és de les primeres coses que canvio.
Com deia ahir, he canviat de gestor de passwords. N’hi ha molts, i amb diversos enfocaments, però no n’he trobat cap que complís del tot les meves necessitats. I això que estava disposat a comprar el programa escollit.
Partia d’un requeriment innegociable: haig de poder sincronitzar passwords entre l’ordinador (Windows) i el telèfon (Android).
Els que he mirat són:
SplashID
És el que feia servir fins ara, i des dels temps de la Palm Treo.
3 problemes:
A banda del problema dels caràcters, el sincronisme entre Android i Windows funcionava bé, i les opcions de configuració són excel·lents: et pots configurar tots els tipus de registres que vulguis, i especificar-ne els camps.
1password
És un dels més usats, però:
Cal assenyalar que s’integra molt bé amb els navegadors, i és capaç d’emplenar i fins i tot recollir usuaris/passwords automàticament.
Lastpass
També té una bona integració amb els navegadors.
Dashlane
D’altra banda té una interfície d’usuari molt ben acabada, i un resum estadístic dels passwords emmagatzemats: com són de segurs, etc.
B-Folders
Compleix les meves necessitats: sincronitza molt bé amb Android (inclosos caràcters amb accents), no requereix de sistemes externs i tampoc de pagaments periòdics, i per això me l’he quedat. La interfície per Android és força còmoda.
La integració amb els navegadors és particular (només amb Explorer, i dins d’una finestra del mateix programa). Gairebé mai deixo que els navegadors m’omplin els formularis, per tant no és una limitació rellevant.
És un pèl car, però té manteniment actiu, i els seus autors diuen que treballen per millorar les capacitats de configuració/definició de diferents tipus de registres. Quan surti la següent versió (4) us ho explicaré.