Notes sobre programació, sistemes operatius, comunicacions
Entre altres coses faig servir Producteev (sincronitzat amb Astrid per a Android) per a la llista de la compra. I per fer més ràpida la creació de la llista he estat provant-ne l’API.
És potent, i amb Python (i el fantàstic urllib.parse.urlencode()) la invocació dels serveis https esdevé senzilla. L’única feina una mica engorrosa ha estat crear la signatura de la crida (un MD5 dels paràmetres, els seus valors i la clau privada de desenvolupador).
He instaŀlat el lector Kindle per Android, per poder llegir un llibre concret (no editat a Espanya, per tant m’hauria costat trobar-lo en paper, i Amazon el té). El procés ha estat:
Realment fàcil.
El Kindle per Android queda lluny (en opcions de configuració) del programa Aldiko que faig servir per llibres epub amb gestió de drets d’Adobe, però és acceptablement bo.
Aquesta setmana Google ha canviat l’aspecte del reader i gmail: tot una mica més espaiat i més blanc.
Tal com l’havien deixat, el reader no m’agradava gens: els títols de les entrades eren en negreta i de color negre, era com agressiu, incòmode, una sensació difícil de descriure. Però aquest matí mateix els títols són blaus. Diria que només han fet aquest petit canvi, però l’aspecte del lector ha millorat molt.
Tampoc no m’acaba d’entusiasmar com ha quedat el gmail, però potser és només qüestió de temps.
Res, els problemes del HTC Desire segueixen, l’he portat a reparar. He desviat les trucades al de la feina, i consultaré eventuals SMS amb la Treo 680, que encara funciona!
No he entès mai per què les operadores no permeten desviar els SMS, a més de les trucades.
Fins ara feia servir poc gmail, però he decidit portar-hi tot el correu personal. He redirigit la resta d’adreces personals (menys una) a gmail, i deixaré definitivament el correu al núvol. Sí, encara tenia el correu al meu ordinador.
I aprofito per copiar-hi correus antics, així tinc un únic arxiu de correu. El correu de gmail pot accedir-se per IMAP, i les etiquetes apareixen (potser són) carpetes. Per tant, des del thunderbird mateix és fàcil afegir-hi missatges antics.
Uns dies de desconnexió.
Ahir rebo un SMS convidant-me a obtenir la targeta d’embarcament al mòbil. Va, ho faig, el procés és senzill (tampc intento canviar de seient). M’envien un MMS amb un codi bidi, i em diuen que a l’aeroport d’on surto abans haig d’escannejar el codi a una lectora (m’expliquen clarament on és). En altres aeroports pots anar directament a la cua del control de seguretat.
Avui arribo a la màquina, li ensenyo el codi, em respon amb un “piip” i em quedo esperant que em doni o digui alguna cosa, però res. O sigui que he acabat al mostrador tradicional de facturació, amb una targeta impresa per intermediació humana.
I això de portar la targeta d’embarcament al mòbil em fa una mica de respecte, perquè la fiabilitat telèfon com a suport (bateria que s’esgota, cau a terra i queda inservible, és objecte de robatoris) encara la veig molt lluny del paper (que també pot perdre’s, i pot quedar inservible amb una tassa de cafè).
Mai he entès per què alguns fabricants s’entesten a posar les icones dels seus programes a l’escriptori de l’usuari.
I Adobe és especialment pesat amb això. Per què cada instaŀlació i actualització d’Acrobat Reader hi insisteix. Ningú no executa, mai, aquest programa de forma autònoma. Tothom ho fa a partir d’un fitxer, ja sigui del propi ordinador o de la web.
Si, com a mínim, ho preguntessin abans de fer-ho… Són ganes de notorietat!
Estic acabant la configuració d’un ordinador nou per a uns familiars, i segurament els propers dies em tocarà donar-los suport.
He decidit provar el VNC viewer per a Android. Tot i les limitacions de la pantalla del telèfon, funciona, i m’imagino que aviat tindré compensats els 6 € que en fan pagar.