Arxiu de la categoria: Llibres

Ressenyes de llibres

Antoni Munné-Jordà: Entre Sant Peters i Sant Pau

Antoni Munné-Jordà: Entre Sant Peters i Sant Pau
Ed. Males Herbes, 2023
ISBN 978-84-126624-1-2
Valoració: 3

Un nen viu al carre Sant Pau de Barcelona, amb el pare, un venedor catalanista de productes d’adrogueria que, paradoxalment, va ser a la División Azul. La mare va morir quan el nen era petit. A mida que el noi creix pren consciència política, es distancia del pare (que mai li arriba a explicar per què va anar a la guerra), forma part de diversos grups polítics durant el franquisme tardà i la transició, pren diverses drogues sense caure en addiccions fortes, alhora que ens descriu els canvis del Raval fins el final dels anys 80.

L’he llegit de pressa, però sense gaire entusiasme.

Frank Herbert: Els fills de Dune

Frank Herbert: Els fills de Dune
Títol original: Children of Dune
Duna Llibres, 2024
Traducció de Lluís Delgado
ISBN 978-84-128385-3-4
Valoració: 2

Tercer i darrer llibre de les cròniques de Dune.

En Paul Atreides s’ha endisat al desert voluntàriament i s’ha fet fonedís, i Dune és governat per l’Alia, la seva germana. D’altra banda els dos fills d’en Paul, en Leto i la Ghanima, creixen i prenen consciència del llegat que pesa sobre ells: pensaments de diverses generacions d’avant-passats se’ls fan presents en estats de semiconsciència.

I el planeta ha esdevingut ja molt verd, i l’escassedat d’aigua ja és història, atès que els plans que s’explicaven al primer llibre han tirat endavant.

Amb l’ajut (no em queda clar fins a quin punt conscient, planificat) de l’àvia Jessica els dos bessons ideen un pla per canviar el destí del planeta.

És un dels llibres que més m’ha costat d’acabar. Li sobren pàgines, sobretot de la primera meitat: massa elucubracions (per no fer servir una expressió obscena) sobre la presciència, la consciència i altres fenòmens que s’inventa l’autor.

Un error: vaig començar-lo pensant que era el segon llibre de la trilogia, però és el tercer. Em falta el del mig. Ara mateix no m’il·lusiona gens llegir-lo, però tard o d’hora ho faré. És una mica més breu, això també hi ajudarà.

Homer: Ilíada

Homer: Ilíada
Bernat Metge Universal, 2ª edició (juliol 2022)
Traducció de Pau Sabaté
ISBN 978-84-9859-402-7
Valoració: 4

La Llibreria Mitja Mosca de Badalona ha organitzat una lectura guiada de la Ilíada, amb l’hel·lenista Raül Garrigasait com a guia, i m’hi he apuntat.

Hom creu que l’obra és del segle VIII a. C., per bé que les primeres còpies manuscrites de què es té constància són d’uns 3 segles després, amb (altament probable) transmissió oral els primers segles.

La narració es centra en uns dies de la guerra de Troia, quan ja fa 10 anys que dura, i arranca amb Aquil·les irat, que desisteix a seguir lluitant contra els troians perquè Agamèmnon, el rei dels aqueus (grecs) li pren Briseida, una dona que formava part del botí de guerra que li havia estat atorgat.

És una obra en vers (no rimat), monumental, amb un catàleg de personatges inabastable, i una sintaxi sovint entortolligada, que m’imagino que és fidel a l’original. Desconec si en grec clàssic (amb les declinacions) és més entenedor, però en català m’ha calgut llegir 2 o 3 vegades alguns fragments perquè el subjecte i l’objecte estan en ordre no natural i d’entrada m’hi he perdut (qui diu que ha fet què a qui?)

Amb el que he gaudit més és amb les comparacions que són com petits contes o històries en sí. Mireu, per exemple, aquesta del cant IV:

Quan anava a primera fila, al costat del pit dret va encertar-lo
i la llança de punta de bronze li va sortir per l’espatlla.
Va caure a terra, enmig de la pols, talment un pollancre
que creix en una marjal que cobreix d’aiguamolls molta terra
i és llis, perquè creixen les branques a dalt de tot de la copa,
i ve un constructor de carros i amb el ferro que brilla com flama
el tala tot d’una, per fer-ne, arquejant-lo, una corba de roda,
i queda abatut per terra, a la riba del riu, ressecant-se.

I com aquesta n’hi ha unes quantes desenes.

No tinc criteri per avaluar la qualitat de la traducció, llevat que em sembla una feinada de nassos.

En definitiva, una obra que probablement sense que m’estiressin una mica no hauria gosat llegir; i que un cop acabada m’ha fet adonar del poc que conec el món clàssic grec no-científic, que no deixa de ser l’origen cultural de la nostra civilització.

Nic Pizzolatto: Galveston

Nic Pizzolatto: Galveston
Ediciones Salamandra, 1ª edició, novembre de 2014
Traducció de Carles Andreu Saburit
ISBN 978-84-16310-01-2
Valoració: 4

Roy Cady és un sicari de Nova Orleans, que fa la feina bruta d’un gàngster de baixa volada. Un dia li diagnostiquen un càncer i, arran d’una mala jugada del seu cap per una dona, es veu obligat a fugir de la ciutat.

En aquest viatge l’acompanya una jove prostituta que es veu mig obligat a protegir, i que li fa replantejar-se algunes situacions. Vol fer sortir la noia de la vida que porta, i alhora ha de lluitar amb la seva malaltia i l’abús de l’alcohol.

Bons personatges, densos, complexos.

Se n’ha fet una pel·lícula dirigida per Mélainie Laurent, que (encara) no consta a la Viquipèdia en català.

Llibre distret, el recomano.

Julià de Jòdar: La pastoral catalana

Julià de Jòdar: La pastoral catalana
Raval Edicions, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-8256-620-7
Valoració: 3

L’Erina i en Pau decideixen en un tres i no res d’anar a Miami durant les vacances. A Miami hi viu l’Àurea, una amiga de joventut de l’Erina, que hi va anar darrera d’en Jack, un enigmàtic (o poc clar) membre d’una agència estatal americana.

Pels correus que s’intercanvien, l’Erina pensa que l’Àurea està en una situació d’embolic mental, vital i emocional, i que necessita el seu suport.

Aquest és l’argument per iniciar una reflexió de la societat catalana, i en part de l’americana, sempre des de la visió mordaç de l’escriptor, un veterà observador/activista des de posicions d’esquerra.

El llibre no ha envellit bé… o més ben dit a la política catalana han passat tantes coses els darrers 15 anys que ha quedat desfasat: els errors o inaccions de les esquerres durant la transició queden molt, molt lluny. Per diversos motius l’he deixat pendent i l’he llegit aquest any.

Com a anècdota, aquest llibre el vaig comprar dues vegades: el primer exemplar el vaig perdre, me’l vaig deixar al tren.

Oriol Canals: NO dormiràs

Oriol Canals: NO dormiràs
Rosa dels Vents, primera reimpressió, octubre del 2024
ISBN 978-84-19756-46-6
Valoració: 4

Enmig d’un concert al Palau de la Música Catalana un dels músics de l’orquestra (inexplicablement absent fins aquell moment) traspassa la lluerna del sostre de l’edifici penjat d’una soga.

Aquest és el primer de diversos fets que alteren la meteòrica carrera de direcció d’orquestra d’en Víctor Alemany, el titular de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona. A partir d’aquest moment altres esdeveniments alteren el que hom esperava que fos una gira mundial de la formació.

Per tot això es tensen les relacions entre en Víctor i els seu cercle de confiança, i amb la direcció administrativa de l’orquestra.

La sergent dels Mossos Martina Roca serà l’encarregada de treure’n l’entrellat.

Entretinguda.

Ferran Torrent: El jo que no mor

Ferran Torrent: El jo que no mor
Columna, primera edició, febrer del 2025
ISBN 978-84-664-3288-7
Valoració: 4

Any 1966 a València. En Regino és un pintor-retratista ben connectat a la ciutat, un esperit una mica lliure. Els retrats són la tapadora d’altres activitats menys legals, com la falsificació de pintures i documents.

Ava Gardner arriba a la ciutat d’incògnit, on coneix Regino gràcies a Manuel Estornell, el director de l’hotel Metropol. Alhora conflueixen a la ciutat un català exiliat a la Unió Soviètica que hi busca un antic nazi protegit pel franquisme, i agents del Mossad que també el volen capturar.

Afegiu-hi una mica de tràfic de drogues, un sinistre ex-militar, una mica de corrupció i ja teniu tots els ingredients per passar una bona estona.

Fresc i amè com tots els llibres de Ferran Torrent. Diria que va una mica més enllà, amb una trama més elaborada que en altres novel·les.

Patrick Radden Keefe: L’imperi del dolor

Patrick Radden Keefe: L’imperi del dolor (Empire of Pain. The Secret History of the Sakler Dynasty)
Traducció de Ricard Gil
Edicions del Periscopi
ISBN 978-84-17339-73-9
Valoració: 3

La família Sackler fou la propietària de Purdue Pharma, comercialitzadora de l’OxyContin, un opiaci per combatre el dolor que és considerat un (segons el llibre, sembla que el principal) dels causants de la crisi dels opiacis als Estats Units de Nord-Amèrica: més enllà de combatre el dolor aquests medicaments poden provocar addicció fins i tot seguint les prescripcions mèdiques, i són usats com a drogues directament en usos descontrolats.

El llibre es centra en com els tres germans Arthur, Mortimer i Raymond Sackler van ser educats, la seva formació com a metges, la incansable activitat de l’Arthur en incomptables iniciatives empresarials i filantròpiques (només com a exemple, van finançar la instaŀlació del temple de Dendur al MET) i la seva implicació i responsabilitat en la comercialització agressiva i enganyosa de l’OxyContin.

Durant decennis la família es va mantenir públicament al marge de Purdue Pharma, tot i que en controlava el dia a dia. Diverses accions judicials van treure a la llum el paper que hi tenien, i la família va acabar repudiada (vegeu, seguint amb el MET, aquesta nota de premsa del desembre del 2021).

És la història de la cobdícia extrema feta maldat.

El llibre és més un treball d’investigació (622 pàgines, ben explicat, sense diàlegs més enllà de breus cites), i amb una bona documentació de fonts al final.