Homer: Ilíada
Bernat Metge Universal, 2ª edició (juliol 2022)
Traducció de Pau Sabaté
ISBN 978-84-9859-402-7
Valoració: 4
La Llibreria Mitja Mosca de Badalona ha organitzat una lectura guiada de la Ilíada, amb l’hel·lenista Raül Garrigasait com a guia, i m’hi he apuntat.
Hom creu que l’obra és del segle VIII a. C., per bé que les primeres còpies manuscrites de què es té constància són d’uns 3 segles després, amb (altament probable) transmissió oral els primers segles.
La narració es centra en uns dies de la guerra de Troia, quan ja fa 10 anys que dura, i arranca amb Aquil·les irat, que desisteix a seguir lluitant contra els troians perquè Agamèmnon, el rei dels aqueus (grecs) li pren Briseida, una dona que formava part del botí de guerra que li havia estat atorgat.
És una obra en vers (no rimat), monumental, amb un catàleg de personatges inabastable, i una sintaxi sovint entortolligada, que m’imagino que és fidel a l’original. Desconec si en grec clàssic (amb les declinacions) és més entenedor, però en català m’ha calgut llegir 2 o 3 vegades alguns fragments perquè el subjecte i l’objecte estan en ordre no natural i d’entrada m’hi he perdut (qui diu que ha fet què a qui?)
Amb el que he gaudit més és amb les comparacions que són com petits contes o històries en sí. Mireu, per exemple, aquesta del cant IV:
Quan anava a primera fila, al costat del pit dret va encertar-lo
i la llança de punta de bronze li va sortir per l’espatlla.
Va caure a terra, enmig de la pols, talment un pollancre
que creix en una marjal que cobreix d’aiguamolls molta terra
i és llis, perquè creixen les branques a dalt de tot de la copa,
i ve un constructor de carros i amb el ferro que brilla com flama
el tala tot d’una, per fer-ne, arquejant-lo, una corba de roda,
i queda abatut per terra, a la riba del riu, ressecant-se.
I com aquesta n’hi ha unes quantes desenes.
No tinc criteri per avaluar la qualitat de la traducció, llevat que em sembla una feinada de nassos.
En definitiva, una obra que probablement sense que m’estiressin una mica no hauria gosat llegir; i que un cop acabada m’ha fet adonar del poc que conec el món clàssic grec no-científic, que no deixa de ser l’origen cultural de la nostra civilització.
