Nic Pizzolatto: Galveston
Ediciones Salamandra, 1ª edició, novembre de 2014
Traducció de Carles Andreu Saburit
ISBN 978-84-16310-01-2
Valoració: 4

Roy Cady és un sicari de Nova Orleans, que fa la feina bruta d’un gàngster de baixa volada. Un dia li diagnostiquen un càncer i, arran d’una mala jugada del seu cap per una dona, es veu obligat a fugir de la ciutat.

En aquest viatge l’acompanya una jove prostituta que es veu mig obligat a protegir, i que li fa replantejar-se algunes situacions. Vol fer sortir la noia de la vida que porta, i alhora ha de lluitar amb la seva malaltia i l’abús de l’alcohol.

Bons personatges, densos, complexos.

Se n’ha fet una pel·lícula dirigida per Mélainie Laurent, que (encara) no consta a la Viquipèdia en català.

Llibre distret, el recomano.

Julià de Jòdar: La pastoral catalana
Raval Edicions, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-8256-620-7
Valoració: 3

L’Erina i en Pau decideixen en un tres i no res d’anar a Miami durant les vacances. A Miami hi viu l’Àurea, una amiga de joventut de l’Erina, que hi va anar darrera d’en Jack, un enigmàtic (o poc clar) membre d’una agència estatal americana.

Pels correus que s’intercanvien, l’Erina pensa que l’Àurea està en una situació d’embolic mental, vital i emocional, i que necessita el seu suport.

Aquest és l’argument per iniciar una reflexió de la societat catalana, i en part de l’americana, sempre des de la visió mordaç de l’escriptor, un veterà observador/activista des de posicions d’esquerra.

El llibre no ha envellit bé… o més ben dit a la política catalana han passat tantes coses els darrers 15 anys que ha quedat desfasat: els errors o inaccions de les esquerres durant la transició queden molt, molt lluny. Per diversos motius l’he deixat pendent i l’he llegit aquest any.

Com a anècdota, aquest llibre el vaig comprar dues vegades: el primer exemplar el vaig perdre, me’l vaig deixar al tren.

Oriol Canals: NO dormiràs
Rosa dels Vents, primera reimpressió, octubre del 2024
ISBN 978-84-19756-46-6
Valoració: 4

Enmig d’un concert al Palau de la Música Catalana un dels músics de l’orquestra (inexplicablement absent fins aquell moment) traspassa la lluerna del sostre de l’edifici penjat d’una soga.

Aquest és el primer de diversos fets que alteren la meteòrica carrera de direcció d’orquestra d’en Víctor Alemany, el titular de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona. A partir d’aquest moment altres esdeveniments alteren el que hom esperava que fos una gira mundial de la formació.

Per tot això es tensen les relacions entre en Víctor i els seu cercle de confiança, i amb la direcció administrativa de l’orquestra.

La sergent dels Mossos Martina Roca serà l’encarregada de treure’n l’entrellat.

Entretinguda.

Ferran Torrent: El jo que no mor
Columna, primera edició, febrer del 2025
ISBN 978-84-664-3288-7
Valoració: 4

Any 1966 a València. En Regino és un pintor-retratista ben connectat a la ciutat, un esperit una mica lliure. Els retrats són la tapadora d’altres activitats menys legals, com la falsificació de pintures i documents.

Ava Gardner arriba a la ciutat d’incògnit, on coneix Regino gràcies a Manuel Estornell, el director de l’hotel Metropol. Alhora conflueixen a la ciutat un català exiliat a la Unió Soviètica que hi busca un antic nazi protegit pel franquisme, i agents del Mossad que també el volen capturar.

Afegiu-hi una mica de tràfic de drogues, un sinistre ex-militar, una mica de corrupció i ja teniu tots els ingredients per passar una bona estona.

Fresc i amè com tots els llibres de Ferran Torrent. Diria que va una mica més enllà, amb una trama més elaborada que en altres novel·les.

Patrick Radden Keefe: L’imperi del dolor (Empire of Pain. The Secret History of the Sakler Dynasty)
Traducció de Ricard Gil
Edicions del Periscopi
ISBN 978-84-17339-73-9
Valoració: 3

La família Sackler fou la propietària de Purdue Pharma, comercialitzadora de l’OxyContin, un opiaci per combatre el dolor que és considerat un (segons el llibre, sembla que el principal) dels causants de la crisi dels opiacis als Estats Units de Nord-Amèrica: més enllà de combatre el dolor aquests medicaments poden provocar addicció fins i tot seguint les prescripcions mèdiques, i són usats com a drogues directament en usos descontrolats.

El llibre es centra en com els tres germans Arthur, Mortimer i Raymond Sackler van ser educats, la seva formació com a metges, la incansable activitat de l’Arthur en incomptables iniciatives empresarials i filantròpiques (només com a exemple, van finançar la instaŀlació del temple de Dendur al MET) i la seva implicació i responsabilitat en la comercialització agressiva i enganyosa de l’OxyContin.

Durant decennis la família es va mantenir públicament al marge de Purdue Pharma, tot i que en controlava el dia a dia. Diverses accions judicials van treure a la llum el paper que hi tenien, i la família va acabar repudiada (vegeu, seguint amb el MET, aquesta nota de premsa del desembre del 2021).

És la història de la cobdícia extrema feta maldat.

El llibre és més un treball d’investigació (622 pàgines, ben explicat, sense diàlegs més enllà de breus cites), i amb una bona documentació de fonts al final.

Paul Auster: Baumgartner
Traducció d’Ernest Riera
Edicions 62
ISBN 978-84-297-8176-2
Valoració: 4

Seymour Baumgartner és un professor universitari de filosofia, vidu de l’Anne, que va morir ofegada al mar uns anys enrere.

Arran d’un parell d’accidents domèstics (una cremada amb un pot oblidat al foc i una caiguda per l’escala del soterrani) en Sy comença a revisar tota la seva vida amb l’Anne, i pren decisions sobre què vol fer amb els anys que li queden. Aquesta anada i vinguda en el temps és constant a tota la noveŀla, sempre a cavall entre els records d’un temps passat feliç i potser idealitzat, i projectes que l’iŀlusionen per al futur.

Si faig cas d’aquest blog feia 10 anys ben bé que no obria un Auster. Aquest el recomano i no només perquè és el darrer llibre d’un dels escriptors nord-americans més rellevants de finals del segle XX i principis del XXI.

Kent Haruf: El vincle més fort (The Tie that Binds)
Traducció de Marta Pera Cucurell
Edicions del Periscopi
ISBN 978-84-17339-67-8
Valoració: 4

En Roy Goodnought i l’Ada Twamley emigren des d’Iowa al comtat de Holt, a Colorado, per colonitzar terres que encara no tenen propietari, a finals del segle XIX. A Holt hi tenen dos fills, l’Edith i en Lyman.

El veí de l’Edith, en Sanders Roscoe, uns trenta anys més jove que ella, ens explica la vida de l’Edith, marcada pel caràcter extremament esquerp (per dir-ho suau) d’en Roy, la mort prematura de l’Ada i altres fets que la lliguen d’una manera inexorable a viure gairebé aïllada a la granja familiar.

Narració àgil, molt detallista en alguns moments (aquest punt no m’ha acabar d’agradar), escrita abans que la Trilogia de Holt (vegeu Kent Haruf: Plainsong i Kent Haruf: Eventide; no he llegit Benedicció).

Aina Fullana Llull: Els dies bons
Edicions Bromera
ISBN 978-84-1358-211-5
Valoració: 3

En Xavier és un manacorí que viu una joventut marcada per les drogues i la gresca. En fer-se gran el seu comportament canvia poc, fins i tot quan coneix (i es casa) amb la Martina i té dos fills.

La vida d’aquesta família marcada pels tripijocs, enredades i la vida al límit del Xavier, explicada per ell (infantesa, joventut i maduresa), i després per la seva dona, la Martina, i per la filla, l’Adriadna, que ens transporta a un ambient de disbauxa continuada i drogoaddicció de finals del segle XX de Mallorca.

Aquesta obra té el Premi València de narrativa de la Institució Alfons el Magnànim i el Premi Crítica dels escriptors valencians.