Timur Vermes: Ha tornat (Er ist wieder da)
Traducció de Pilar Esterlich i Arce
Columna Edicions, primera edició en digital, setembre de 2013
ISBN 978-84-664-1764-8
Valoració: 3

En ple segle XXI Adolf Hitler torna a Alemanya, com si hagués estat hivernat o adormit durant una seixantena d’anys, amb l’edat que tenia l’any 1945, quan hom suposva que havia mort. D’entrada hi ha un xoc important per a la persona: el país on és no s’assembla gens al que ell va deixar. El segon problema és la identitat: si bé diu a tort i a dret que és Hitler, tothom creu que és un actor molt ben caracteritzat.

El personatge veu de seguida les possibilitats les nous mitjans de comunicació: de manera força fàcil va a parar a un programa de televisió, on comença a guanyar popularitat.

El llibre conté algunes situacions còmiques, i força referències sarcàstiques a la política i societat actuals. Hi ha notes aclaridores respecte a diverses situacions històriques, ja sigui de l’època del nacionalsocialisme o de l’actual.

Terenci Moix: Terenci del Nil
RBA llibres, 2012
ISBN 978-84-8264-558-2
Valoració: 3

Quan Terenci Moix va guanyar el premi Planeta vaig començar a llegir No digas que fue un sueño. El vaig trobar tan recarregat que ho vaig deixar córrer de seguida.

Arran del desè aniversari de la seva defunció, esdevingut aquesta primavera, vaig decidir donar-li una segona oportunitat, i he començat per aquest llibre. La fascinació de Terenci Moix per Egipte era ben coneguda, i en aquest llibre hi recull les experiències d’un jove escriptor, enfant terrible de les lletres catalanes, ben precàries a finals dels anys seixanta del segle xx.

El llibre fou escrit després de dos viatges a Egipte, en una temporada de poc turisme arran de la guerra dels sis dies. Com a fil conductor hi ha la figura de Semenkhare i la ciutat de Tell-El-Amarna, des d’on Akenaton va regnar i va organitzar el culte a Aton. Sembla que el va succeir breument Semenkhare, que n’era el germà o el fill. En morir va pujar al tron Tutankhamon.

Terenci aprofita per carregar contra els turistes típics, deixa a l’alçada del betum el famós espectacle de llum i so de Gizeh, i se li escapa algun moc cap a la societat catalana, que ha quedat una mica desfasat.

Recomanable, més com a curiositat que res. També tinc a punt L’any que va morir Marilyn, escrit una mica abans que aquest.

Richard Ford: Canadà (Canada)
Traducció de Josefina Caball
Empúries | Anagrama, setembre 2013 (edició digital)
ISBN 978-84-9787-907-1
Valoració: 4

Un matrimoni (una professora d’institut i un exmilitar) amb dos fills bessons d’uns quinze anys viuen en un poble tranquil dels Estats Units, prop d’una base militar on l’home havia estat destinat. Per raons diverses estan poc integrats a la comunitat. Les aspiracions del noi són estudiar, i la noia es deleix per sortir de l’entorn opressiu en què viu.

En un moment de necessitat de diners els pares atraquen un banc. Cinquanta anys després dels fets, el fill escriu el llibre explicant-ne els fets, amb tres blocs clars: una primera part on descriu l’ambient de la seva adolescència amb els pares, les motivacions que els porten a fer l’atracament i la relació amb la germana. La segona part es centra en els mesos posteriors als fets, en què va a Canadà. I la tercera, ja gran quan escriu el llibre, explica per què ho fa.

M’agrada més ara que n’estic la ressenya que mentre el llegia. M’ha deixat bon regust, però mentre el llegia se m’ha fet un pèl llarg. S’ha parlat força d’aquest llibre, em sembla que sobrevalorant-lo una mica.

Ferran Sáez Mateu: Les ombres errants
La Magrana, 2012
ISBN 978-84-8264-575-9
Valoració: 2

Unes setmanes abans del hecho biológico inevitable un militar falangista retirat és assassinat Barcelona. La novel·la en desvetlla amb petites pistes les motivacions, circumstàncies i autoria d’aquest fet.  Per això es remunta, fins i tot, a alguns fets del principi de la guerra civil espanyola, a través de diversos personatges que, d’una manera o altra, acaben involucrats en els fets.

Alessandro Baricco: Mr. Gwyn (Mr. Gwyn)
Traducció d’Helena Aguilà Ruzola
La Magrana, novembre de 2011
ISBN 978-84-8264-599-5
Valoració: 4

Jasper Gwyn és un escriptor (sí, una altra d’escriptors!) amb uns quants llibres publicats que, de cop, publica un article amb 52 coses que no farà mai més; les dues últimes són publicar llibres i escriure llibres.

A partir d’aquest moment dirigeix els seus esforços a pensar a què es vol dedicar. Finalment decideix escriure retrats de persones, amb una tècnica que crea el mateix. Tot això sota la pressió del seu antic editor, que no entén res. Amb el temps, però, sorgeixen algunes complicacions, amb algun gir final que (en part) pot ser intuït a mig llibre.

Novel·la molt fresca, amb capítols curts, llenguatge directe i precís, lectura molt agradable i agraïda. La recomano.

Joël Dicker: La veritat sobre el cas Harry Quebert (La Vérité sur l’Affaire Harry Quebert)
Traducció d’Imma Falcó
La Campana, 2013
ISBN 978-84-96735-86-6
Valoració: 4

Marcus Goldman és un escriptor d’èxit, que ha publicat la seva primera novel·la i està en crisi de creativitat. Està força pressionat pel contracte amb l’editor, que el lliga a crear fins a cinc obres. Quan és a punt de llençar-ho tot per la finestra el seu antic amic i mestre, Harry Quebert, també escriptor, que viu a una petita població de la costa est nord-americana, a la ciutat d’Aurora (New Hampshire), és acusat d’haver mort, trenta anys enrere, una noia de setze anys.

Marcus inicia pel seu compte una investigació, que el portarà a descobrir què havia passat al poble l’estiu del 1975.

Amb diversos girs sobtats, alguns insinuats, altres imprevistos, la lectura és molt amena. A més del gran fil conductor (els fets del 1975) hi ha un parell o tres de fils paral·lels: la relació d’amistat dels dos escriptors, els consells que l’escriptor veterà dóna al jove (com a introducció de cada capítol), i com Marcus aconsegueix vèncer els problemes amb el seu editor.

Moisès Broggi: Memòries (1908-2005)
Edicions 62, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-297-6373-7
Valoració: 3

Arran de la defunció de Moisès Broggi, a finals del 2012, i davant del fet que en coneixia ben poques coses, vaig pensar que en podria llegir les memòries. Ho he fet aquest estiu.

La part més interessant per mi ha estat l’evolució de la cirurgia, en general, disciplina que en els anys de vida de Broggi va experimentar una evolució espectacular. De manera més particular són interessants els detalls sobre els tractaments de ferides de guerra i la creació d’hospitals i quiròfans molt a prop dels fronts de guerra, per permetre l’atenció ràpida dels ferits.

He trobat també curiosa la seva participació a diversos organismes internacionals, sobretot l’Associació Internacional de Metges per la Prevenció de la Guerra Nuclear.