Alessandro Baricco: Mr. Gwyn (Mr. Gwyn)
Traducció d’Helena Aguilà Ruzola
La Magrana, novembre de 2011
ISBN 978-84-8264-599-5
Valoració: 4

Jasper Gwyn és un escriptor (sí, una altra d’escriptors!) amb uns quants llibres publicats que, de cop, publica un article amb 52 coses que no farà mai més; les dues últimes són publicar llibres i escriure llibres.

A partir d’aquest moment dirigeix els seus esforços a pensar a què es vol dedicar. Finalment decideix escriure retrats de persones, amb una tècnica que crea el mateix. Tot això sota la pressió del seu antic editor, que no entén res. Amb el temps, però, sorgeixen algunes complicacions, amb algun gir final que (en part) pot ser intuït a mig llibre.

Novel·la molt fresca, amb capítols curts, llenguatge directe i precís, lectura molt agradable i agraïda. La recomano.

Joël Dicker: La veritat sobre el cas Harry Quebert (La Vérité sur l’Affaire Harry Quebert)
Traducció d’Imma Falcó
La Campana, 2013
ISBN 978-84-96735-86-6
Valoració: 4

Marcus Goldman és un escriptor d’èxit, que ha publicat la seva primera novel·la i està en crisi de creativitat. Està força pressionat pel contracte amb l’editor, que el lliga a crear fins a cinc obres. Quan és a punt de llençar-ho tot per la finestra el seu antic amic i mestre, Harry Quebert, també escriptor, que viu a una petita població de la costa est nord-americana, a la ciutat d’Aurora (New Hampshire), és acusat d’haver mort, trenta anys enrere, una noia de setze anys.

Marcus inicia pel seu compte una investigació, que el portarà a descobrir què havia passat al poble l’estiu del 1975.

Amb diversos girs sobtats, alguns insinuats, altres imprevistos, la lectura és molt amena. A més del gran fil conductor (els fets del 1975) hi ha un parell o tres de fils paral·lels: la relació d’amistat dels dos escriptors, els consells que l’escriptor veterà dóna al jove (com a introducció de cada capítol), i com Marcus aconsegueix vèncer els problemes amb el seu editor.

Moisès Broggi: Memòries (1908-2005)
Edicions 62, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-297-6373-7
Valoració: 3

Arran de la defunció de Moisès Broggi, a finals del 2012, i davant del fet que en coneixia ben poques coses, vaig pensar que en podria llegir les memòries. Ho he fet aquest estiu.

La part més interessant per mi ha estat l’evolució de la cirurgia, en general, disciplina que en els anys de vida de Broggi va experimentar una evolució espectacular. De manera més particular són interessants els detalls sobre els tractaments de ferides de guerra i la creació d’hospitals i quiròfans molt a prop dels fronts de guerra, per permetre l’atenció ràpida dels ferits.

He trobat també curiosa la seva participació a diversos organismes internacionals, sobretot l’Associació Internacional de Metges per la Prevenció de la Guerra Nuclear.

Jordi Sierra i Fabra: Dos dies de maig (Dos días de mayo)
Rosa dels Vents, març del 2013
ISBN 978-84-01-38868-2
Valoració: 3

Miquel Mascarell s’ha casat amb la Patro. Mentre ella és uns dies fora de Barcelona per visitar un familiar malalt, l’ex-inspector s’assabenta de la mort de Mateu Galvany, el seu superior a la policia republicana, i un bon company i amic d’abans de la guerra. El Mateu ha mort atropellat, però la filla creu que no ha estat un accident, i li demana al Miquel que li trobi l’explicació.

Comencen dos dies d’anar amunt i avall, per estirar el fil de les pistes que té, ben poques i febles. Si bé el vell policia físicament nota el pas dels anys i les xacres de la dura postguerra, la seva perspicàcia i l’habilitat romanen intactes, o fins i tot potenciades per la implicació personal en els fets que investiga. Aquests dos dies el porten a topar una altra vegada amb el sinistre comissari Amador. Tot això amb el general Franco a punt d’arribar a Barcelona.

Molt engrescador, com tots els de la sèrie, em sembla que me l’he llegit en menys del que dura la investigació.

John Williams: August (Augustus)
Traducció d’Albert Torrescasana
Edicions 62, gener del 2013
ISBN 978-84-297-7009-4
Valoració: 3

El llibre arrenca pràcticament amb el magnicidi de Juli Cèsar, que al testament adopta el seu nebot Octavi, i el nomena hereu. La primera part de llibre relata les peripècies d’Octavi, al costat de Mecenes i Agripa, per assolir el poder de Roma. Tenen com a adversaris Brut i Cassi, els instigadors i autors de la mort de Cèsar, i també l’ambiciós i impulsiu Marc Antoni. Derrotats els primers, arriba l’aliança amb Marc Antoni i Lèpid, per formar el segon triumvirat. Més tard la tensió entre Marc Antoni i Octavi torna a créixer, i Marc Antoni és definitivament derrotat a Egipte.

La segona part és més centrada en la vida privada i, en part, en l’obra de govern en una Roma pacificada però encara amb part de la corrupció que havia provocat l’assassinat de Juli Cèsar.

La tercera part és una llarga carta del mateix Octavi a Nicolau Damascè, escrita pocs dies abans de morir, on revisa diversos actes de la seva vida.

Tot el llibre és en forma de correspondència entre els diversos personatges. Sobretot al principi es noten canvis d’estil segons qui escriu la carta. Després t’hi acostumes.

Malgrat que l’autor no garanteix la fiabilitat històrica (… alguns dels errors que figuren en aquest llibre són deliberats. He modificat l’odre de diversos esdeveniments, he recorregut a la invenció quan les dades eren incompletes o dubtoses…) recomano la lectura a tothom que vulgui una aproximació alternativa a aquest període de la història. Aproximació que pot complementar-se amb un parell de sèries de televisió: els primers capítols de la impressionant (encara avui) Jo, Claudi, i la més moderna Roma.

Jonas Jonasson: L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra (Hundraåringten som klev ut genom fönstret och fösvann)
Traducció de Lluís Solanes
La Campana, maig de 2012
ISBN 978-84-96735-65-1
Valoració: 3

El dia que fa cent anys l’Allan Karlsson decideix sortir de l’habitació de la residència per la finestra, i començar a caminar. S’escapa de la festa que li han preparat, i de l’antipàtica i intolerant infermera Alice.

Arriba a l’estació d’autobusos. Un jove li demana si li pot vigilar la maleta mentre va al lavabo. Quan arriba l’autobús el jove encara és fent les seves necessitats, i l’home puja a l’autobús amb la maleta. I aquí comença una peripècia que porta de corcoll tant la policia com una banda de criminals.

Si bé l’Allan ha tingut una vida ben agitada, atès que com a expert en explosius va prendre part d’una manera o altra a les guerres mundials, i fins i tot a la guerra civil espanyola, i ha conegut fins i tot Churchill, Franco, Roosvelt i Stalin, ara està de tornada de tot i contempla el present amb gran sornegueria.

Una obra que m’ha recordat les Wilt de Tom Sharpe; però la segona meitat del llibre esdevé reiterativa.

Paul Auster: Invisible (Invisible)
Traducció d’Albert Nolla
Edicions 62, desembre del 2009
ISBN 978-84-297-6363-8
Valoració: 4

Adam Walker, estudiant de literatura de la universitat de Colúmbia, coneix una parella de francesos, en Rudolf Born (que és professor a la mateixa universitat) i la Margot. Entre tots tres s’estableix una relació estranya: mentre l’enigmàtic Rudolf li encarrega una revista literària, l’Adam se sent molt atret per la Margot; en absència del Rudolf l’Adam i la Margot viuen un idiŀli apassionat. Quan en Rudolf torna s’esdevé un fet que trabalsa els principis de l’Adam, en Rudolf i la Margot se’n tornen a París, i la relació es perd.

Es tornen a trobar a París al cap d’uns mesos, i l’Adam intenta restablir, a la seva manera, l’ordre moral sotraguejat pels fets tràgics de New York.

L’obra és escrita pel mateix Adam, ja gran i malalt, en tres temps: un primer capítol de New York, un segon capítol centrat a New York i París, i un tercer capítol reconstruït per un amic escriptor a partir d’unes notes que deixa l’Adam abans de morir-se.

És una història dins d’una història, en un d’aquests jocs de dimensions personals i temporals que tant agraden a Auster. És una noveŀla? Una autobiografia? O una noveŀla d’un home que s’inventa una noveŀla a partir dels seus records?