Tom Sharpe: Wilt, els alternatius i els terroristes (The Wilt Alternative)
Traducció de Carles Urritz i Carme Geronès
Columna Edicions, 2004
ISBN 84-664-0431-7
Valoració: 3

La família Wilt ha canviat: Henry i Eva són pares de quadrigèmines, viuen a un barri benestant en una casa gran, i Henry és cap d’estudis del departament d’humanitats de l’escola tècnica. Altres coses segueixen com sempre: Eva té el cap ple de pardals i s’apunta a tots els moviments alternatius, i Henry defuig la vida congujal gairebé per sistema.

Eva decideix llogar el pis de dalt a una noia alemanya, de la qual Henry inicialment s’enamora. Però la noia resulta ser una perillosa terrorista internacional, les coses es compliquen, i acaba apareixent, és clar, l’inspector Flint, que va quedar saturat de Wilt al primer llibre.

Igual de mordaç amb la societat que el primer lliurament de la saga, aquesta segona part peca d’això, de ser una segona part: no sorprenen ni el personatge ni l’estil de la història.

Mercè Rodoreda: Quanta, quanta guerra…
Club Editor Jove, 2008
ISBN: 978-84-7329-129-3
Valoració: 3

La mateixa autora va dir-ne una cosa com “un llibre que parla de la guerra sense que s’hi vegi un sol tret”; no era exactament així, però sí que era en aquest sentit: al llibre no hi surten ni els fronts, ni canons, ni bales, ni generals ni soldats.

Adrià Guinart se’n va a la guerra. Però no triga a marxar-ne. I aleshores comença a caminar sense rumb fix. En el seu  particular viatge coneix diverses persones i situacions, unes totalment afectades pel conflicte, altres alienes al mateix.

M’ha costat entrar-hi, perquè (com bé explica Antoni Mora al postfaci), aviat et preguntes “de què va aquest llibre?”, perquè no és una noveŀla clàssicament estructurada.

E. L. Doctorow: Ragtime
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions de 1984, setembre del 2008
ISBN 978-84-92440-08-5
Valoració: 4

Còctel de personatges històrics de l’Amèrica del Nord de principis del segle XX (el financer J. Pierpont Morgan, el fabricant de cotxes Henry Ford, el mag Houdini, l’anarquista Emma Goldman) amb gent desconeguda, com una família benestant i un artista vidu i desconsolat que viu amb la seva filla.

Doctorow se les enginya perquè les vides de tots aquests personatges tinguin punts de contacte, i ho fa amb una prosa senzilla i fresca, que reflecteix el clima sociològic, tecnològic i econòmic del tombant de segle, des del racisme i les rígides convencions morals fins a la producció en cadena dels automòbils.

Siri Hustvedt: Elegia per un americà (The Sorrows of an American)
Traducció de Ferran Ràfols
Editorial Empúries, gener del 2009, primera edició
ISBN 978-84-9787-389-5
Valoració: 3

Erik Davidsen és un psiquiatre divorciat que viu i treballa a la ciutat de New York. El seu pare, mort recentment, havia escrit un diari que ell repassa. Amb la seva germana, la dona d’un important escriptor també mort, investiguen un fet desconegut de la vida del pare. Alhora la germana té un problema relacionat amb seu difunt marit, i la veïna del metge té també una relació estranya amb un home que gairebé l’assetja. Sumeu-hi diversos episodis de la vida professional del metge, que explica algunes de les sessions de psicoanàlisi i tractaments dels seus pacients.

Tots aquests fils argumentals, però, semblen anecdòtics. Em costa trobar exactament el fons del llibre. Segur que hi ajuda el fet que l’he pres i deixat (és a dir, l’he llegit amb intermitències), i que alguns fragments (d’interpretació de somnis, per exemple) els he llegits molt ràpid. Si fem cas a la contraportada “explora amb profunditat la solitud de l’individu, el desmembrament de la família i el desamor”. No ho negaré, però no hauria arribat a aquesta conclusió jo sol.

Tom Sharpe: Wilt
Traducció de Lluís Comes i Arderiu
ISBN: 84-664-0430-9
Valoració: 4

Henry Wilt és un professor d’humanitats en una escola d’arts i oficis britànica, casat amb Eva, una dona hiperactiva i dominant, instaŀlat en una rutina invariable al llarg de les setmanes.

En els passeigs diaris amb el gos imagina maneres de matar la seva dona, essencialment com a distracció. Fins que, arran d’un incident vergonyant (per ell) que s’esdevé en una festa a la que assisteix a contracor, decideix començar a assajar aquest assassinat. Una sèrie de coincidències fa que la policia pensi que veritablement ha mort l’Eva.

Tom Sharpe no necessita massa presentacions, i aquest és un dels seus llibres més coneguts. Amb alguns passatges senzillament hilarants, alhora és una crítica corrosiva a diversos aspectes de la societat britànica.

Julià de Jòdar: El trànsit de les fades
Quaderns Crema
ISBN: 84-7727-344-8
Valoració: 4

Aquest és el segon llibre de la trilogia L’atzar i les ombres. Pren del primer (L’àngel de la segona mort) part dels personatges i l’escenari, el mateix barri obrer de Guifré i Cervantes.

L’obra transcorre durant una Setmana Santa dels anys cinquanta, i explica amb pèls i senyals per què, el Diumenge de Pasqua, en Chuti mata en Boni Caballero d’una ganivetada quan aquest intenta defensar la Lilà de les agressions d’en Chuti, i que després la noia es tira al pou de les orxateres. Tot això es coneix d’entrada, al primer capítol.

En aquesta segona obra, ja lluny de les rancúnies polítiques i personals de la postguerra, el tema central són les passions i desitjos amorosos, les enveges del barri, una mica trasbalsat per l’arribada (com cada any) d’un grup de teatre ambulant i l’estrena, el Dissabte de Glòria, de La malquerida, de Jacinto Benavente.

L’autor hi fa sortir uns quants elements del catàleg badaloní d’actius, alguns amb un petit retoc humorístic: una imaginària fàbrica tèxtil Cul del Mono (però també can Montal i la floristeria Ventura), les festes locals, els micacos i alguna nom de personatge secundari que no sembla triat a l’atzar.

L’obra és escrita amb estil indirecte (els fets són explicats per diverses persones del barri), i l’he trobada més engrescadora, àgil i lleugera que L’àngel de la segona mort, més densa. La recomano.

Les meves adquisicions d’aquesta Setmana:

• Ragtime, de E. L. Doctorow
• Wilt, de Tom Sharpe
• Contra la fam i la guerra, d’Arcadi Oliveres

Els dos primers els portava a la llista, el tercer ha estat la torna.

Quant a l’emplaçament, als voltants del monestir de Sant Cugat del Vallès: jo hauria mirat d’ajuntar una mica més les tres carpes (infantil, no-ficció i ficció), potser totes tres dins del recinte del monestir. Però amb aquest dissabte pre-primaveral que ha fet l’ambient era molt acollidor, i hi havia força gent (sense aglomeracions).

D’acord que el marc de les Drassanes era incomparable, però ha de fer-se tot Barcelona? I prefereixo Sant Cugat que la plaça de Catalunya!