Siri Hustvedt: Elegia per un americà (The Sorrows of an American)
Traducció de Ferran Ràfols
Editorial Empúries, gener del 2009, primera edició
ISBN 978-84-9787-389-5
Valoració: 3

Erik Davidsen és un psiquiatre divorciat que viu i treballa a la ciutat de New York. El seu pare, mort recentment, havia escrit un diari que ell repassa. Amb la seva germana, la dona d’un important escriptor també mort, investiguen un fet desconegut de la vida del pare. Alhora la germana té un problema relacionat amb seu difunt marit, i la veïna del metge té també una relació estranya amb un home que gairebé l’assetja. Sumeu-hi diversos episodis de la vida professional del metge, que explica algunes de les sessions de psicoanàlisi i tractaments dels seus pacients.

Tots aquests fils argumentals, però, semblen anecdòtics. Em costa trobar exactament el fons del llibre. Segur que hi ajuda el fet que l’he pres i deixat (és a dir, l’he llegit amb intermitències), i que alguns fragments (d’interpretació de somnis, per exemple) els he llegits molt ràpid. Si fem cas a la contraportada “explora amb profunditat la solitud de l’individu, el desmembrament de la família i el desamor”. No ho negaré, però no hauria arribat a aquesta conclusió jo sol.

Tom Sharpe: Wilt
Traducció de Lluís Comes i Arderiu
ISBN: 84-664-0430-9
Valoració: 4

Henry Wilt és un professor d’humanitats en una escola d’arts i oficis britànica, casat amb Eva, una dona hiperactiva i dominant, instaŀlat en una rutina invariable al llarg de les setmanes.

En els passeigs diaris amb el gos imagina maneres de matar la seva dona, essencialment com a distracció. Fins que, arran d’un incident vergonyant (per ell) que s’esdevé en una festa a la que assisteix a contracor, decideix començar a assajar aquest assassinat. Una sèrie de coincidències fa que la policia pensi que veritablement ha mort l’Eva.

Tom Sharpe no necessita massa presentacions, i aquest és un dels seus llibres més coneguts. Amb alguns passatges senzillament hilarants, alhora és una crítica corrosiva a diversos aspectes de la societat britànica.

Julià de Jòdar: El trànsit de les fades
Quaderns Crema
ISBN: 84-7727-344-8
Valoració: 4

Aquest és el segon llibre de la trilogia L’atzar i les ombres. Pren del primer (L’àngel de la segona mort) part dels personatges i l’escenari, el mateix barri obrer de Guifré i Cervantes.

L’obra transcorre durant una Setmana Santa dels anys cinquanta, i explica amb pèls i senyals per què, el Diumenge de Pasqua, en Chuti mata en Boni Caballero d’una ganivetada quan aquest intenta defensar la Lilà de les agressions d’en Chuti, i que després la noia es tira al pou de les orxateres. Tot això es coneix d’entrada, al primer capítol.

En aquesta segona obra, ja lluny de les rancúnies polítiques i personals de la postguerra, el tema central són les passions i desitjos amorosos, les enveges del barri, una mica trasbalsat per l’arribada (com cada any) d’un grup de teatre ambulant i l’estrena, el Dissabte de Glòria, de La malquerida, de Jacinto Benavente.

L’autor hi fa sortir uns quants elements del catàleg badaloní d’actius, alguns amb un petit retoc humorístic: una imaginària fàbrica tèxtil Cul del Mono (però també can Montal i la floristeria Ventura), les festes locals, els micacos i alguna nom de personatge secundari que no sembla triat a l’atzar.

L’obra és escrita amb estil indirecte (els fets són explicats per diverses persones del barri), i l’he trobada més engrescadora, àgil i lleugera que L’àngel de la segona mort, més densa. La recomano.

Les meves adquisicions d’aquesta Setmana:

• Ragtime, de E. L. Doctorow
• Wilt, de Tom Sharpe
• Contra la fam i la guerra, d’Arcadi Oliveres

Els dos primers els portava a la llista, el tercer ha estat la torna.

Quant a l’emplaçament, als voltants del monestir de Sant Cugat del Vallès: jo hauria mirat d’ajuntar una mica més les tres carpes (infantil, no-ficció i ficció), potser totes tres dins del recinte del monestir. Però amb aquest dissabte pre-primaveral que ha fet l’ambient era molt acollidor, i hi havia força gent (sense aglomeracions).

D’acord que el marc de les Drassanes era incomparable, però ha de fer-se tot Barcelona? I prefereixo Sant Cugat que la plaça de Catalunya!

Paul Preston: La Guerra Civil espanyola (A Concise History of the Spanish Civil War)
Traducció de Jordi Ainaud
Editorial Base
ISBN: 978-84-85031-61-0
Valoració: 3

Paul Preston és un conegut hispanista i historiador britànic, i aquesta és una versió revisada de la primera història de la Guerra Civil que va escriure fa més de vint anys.

Comença explicant els precendents (la història d’Espanya des de l’inici del segle XX fins a la instauració de la Segona República), després dedica un capítol a la República, els detalls i autors de l’alçament militar, i com va desenvolupar-se la guerra. Com diu el mateix autor no és una visió descriptiva, més aviat interpretativa, i es centra molt més en l’evolució política de cada un dels bàndols, l’ascens de Franco, els enfrontaments entre les diferents forces d’esquerra, la coŀlaboració internacional (de l’Alemanya i Itàlia feixistes i la Rússia comunista) que en una relació de fets, dates i batalles. Amb una visió potser no totalment imparcial (l’autor ja explica que és antifranquista).

Per cert, hi he trobat un parell d’errades de coherència (una confusió Madrid-Barcelona i un canvi de dates) que faré arribar a l’editorial.

Xavier Roig: La dictadura de la incompetència
La Campana
ISBN: 978-84-96735-06-4
Valoració: 3

Assaig sobre la situació econòmica, política i social de Catalunya i Espanya en aquest globalitzat segle XXI.

La tesi de l’autor és clara: els nostres polítics són bàsicament mediocres, les administracions públiques estan sobredimensionades i actuen de forma defensiva, essencialment amb l’objectiu de no perdre l’statu quo obtingut, i els ciutadans ens estem acostumant que ens resolguin tots els problemes perquè “hi tenim dret”.

En conseqüència, una societat d’individus sense iniciativa, sense capacitat d’espavilar-se. I en un entorn especialment canviant, amb la progressiva competència dels països emergents (atès que la globalització és un fenomen imparable -que l’autor defensa fermament), té un futur poc engrescador.

No tinc ni dades ni coneixements per opinar a fons sobre aquestes qüestions. Comparteixo amb l’autor la idea que  hem “dimitit” una mica de les nostres responsabilitats individuals, delegant-les en les administracions; tampoc costa coincidir amb ineficiència a l’atenció al ciutadà per part de les administracions públiques. Però en la defensa de les societats d’actitud més liberal no acaba d’explicar exactament què hem de fer per evitar que es continuïn produint escàndols i males pràctiques financeres com les que, en aquests moments, ens estan portant tants problemes: precisament s’ha demostrat que les administracions (de molts països, de tradicions molt diferents) són necessàries per regular i per fer complir les regulacions!

És un xic provocador en alguns moments, però això és bo per a rumiar una mica sobre els problemes, val la pena donar-hi un cop d’ull.

Pere Calders: La ciutat cansada
Edicions 62
ISBN: 978-84-297-6145-0
Valoració:3

Aquesta obra va ser escrita per Pere Calders al seu exili de Mèxic, i no va ser mai publicada; de fet per l’autor no estava acabada.

Una ciutat (podeu extendre-ho a un país, civilització, etc.) basada en uns ferms i indiscutits pilars morals de cop rep una forta sotragada: uns ciutadans són trets de casa per ampliar una fàbrica i inicien una marxa per la ciutat (aŀlegoria de qualsevol tipus de rebeŀlió), que acaba esdevenint un veritable maldecap per les autoritats, que espantades per les proporcions que pren l’esdeveniment, no fan sinó que aquest es magnifiqui.

La noveŀla té alguns tocs d’humor i ironia, i força situacions absurdes que encaixen bé en aquest univers, aquest món paraŀlel creat per l’autor. L’estil és sobri, les descripcions breus, i en determinats moments sembla més aviat una obra de teatre. Globalment n’esperava més, però tampoc no sé precisar què m’ha decebut.