Enric González: Historias de Nueva York
RBA Libros
ISBN 84-7871-690-4
Valoració: 3

Enric González és periodista, i va arribar a New York a mitjan any 2000, per fer-se càrrec de la corresponsalia del diari a aquesta ciutat. Posteriorment va ser traslladat a Washington, i més tard a Roma.

El llibre és un recull de vivències -des de la peripècia amb el número de la Seguretat Social reciclat o l’aventura de trobar pis- fins a com va viure l’atac al WTC el setembre del 2001. Pel mig, de tot: història i descripcions informals dels diferents barris de la ciutat, recomanacions de restaurants i bars, i una pila de personatges històrics, amb les seves anècdotes, grandeses i misèries.

És obvi que no és el mateix visitar una ciutat que viure-hi, i en un lloc com New York és encara més evident: el turista mira però no sempre hi veu, difícilment hom pot captar l’essència i vitalitat d’una ciutat vivint-hi uns quants dies en un hotel.

El recomano per a una tarda (143 pàgines) com la que sembla que farà avui!

Andrea Levy: Petita illa (Small island. traducció de Dolors Udina)
Enciclopèdia Catalana – Proa a tot vent
ISBN 84-8437-912-4
Valoració: 4

Relat de la vida de diverses persones -jamaicans uns, que s’emmirallen en la Mare Pàtria, Anglaterra, anglesos de soca-rel d’altres-: la infantesa i joventut, després la segona guerra mundial, amb el lògic estroncament de projectes, trasllat cap a una Anglaterra orgullosa i poc acollidora amb els immigrants, encara que siguin de les colònies.

L’originalitat de l’obra és que cadascun dels personatges explica una part dels fets, de manera que s’entrellacen els punts de vista.

No hi busqueu altes dosis d’acció: el llibre és ple d’emocions, punts de vista sobre altres persones, idees, descripcions de projectes.

El recomano.

Emili Teixidor: Pa negre
Columna Edicions
ISBN 84-664-0374-4
Valoració: 4

Narració dels anys de tardana infantesa i inici de l’adolescència de l’Andreu, un nen que viu en un ambient rural just acabada la guerra civil espanyola. El sue pare és a la presó per motius polítics i la mare apassionada i alhora presonera per l’amor que sent pel marit i per la necessitat de guanyar-se la vida com a assalariada en una fàbrica.

El noi explica bàsicament la seva vida amb els oncles i l’àvia, una família de masovers a la plana de Vic, i els jocs i baralles amb els cosins. Amb el temps, i precipitat per circumstàncies familiars, descobreix la sexualitat i el món dels adults, ple de mitges veritats i mitges mentides, dividit en vencedors i vençuts, rics i pobres, sans i malalts, lliures i presoners, camp i ciutat, pagesia i indústria.

Emili Teixidor descriu magistralment un ambient rural de temps definitivament històrics a les nostres terres, amb un conjunt de girs i frases fetes que no recordo haver llegit en una noveŀla. Val a dir que moltes d’aquestes expressions les he sentides a les àvies o als pares. M’ha fet una especial gràcia veure-hi escrit quan jo em mori, merda pels vius, que no havia sentit mai fora de la meva família.

M’ha costat entrar-hi, el llibre ha estat començat uns quants mesos (però no és culpa d’Emili Teixidor!). Després la lectura ha estat plaent, fluïda i llaminera.

Mark Twain: Els diaris d’Adam i Eva (The Diaries of Adam and Eve)
Traducció al català d’Ernest Riera
Angle Editorial
ISBN 84-96521-54-0
Valoració: 3

La imaginació de l’autor ens trasllada a l’origen de la humanitat: un Adam que viu sol al paradís, de cop li arriba Eva, un ésser xerraire, que posa nom a totes les coses (fins i tot al mateix Adam). Comença, d’alguna manera, el conflicte de gèneres ja en aquest món sense mal, sense dolor, sense mort.

Molt ponderat pels límits de tolerància dels nostres dies -la mordacitat i irreverència amb què podria tractar-se el tema avui és molt superior a la del llibre, escrit fa més d’un segle-, conté unes pinzellades d’humor i d’amor gens menyspreables. El llibre conté extractes de diaris i autobiografies dels dos personatges, junt amb algun altre.

No m’ha acabat de convèncer certa ordenació d’esdeveniments i explicacions. Hi ha massa alternances entre temps (present i passat), i no trobo ben resolta del tot la successió de punts de vista (primer Adam, després Eva, en forma d’extractes dels diaris, l’autobiografia, etc., al final torna Adam).

El llibre es llegeix molt ràpid (141 pàgines amb lletra grossa, amb un espai interlineal generós), perfecte per una tarda d’hivern. Llàstima que Mark Twain no visqui el 2007 per reescriure’l, més lliure de rigideses morals, perquè els personatges ho permetrien.

Ildefonso Falcones: L’església del mar (traducció de Carles Urritz)
Rosa dels vents
ISBN 84-01-38692-6
Valoració: 3

A hores d’ara aquesta noveŀla ja no necessita presentació; per tant, em limitaré a constatar que m’ha decebut! Potser l’expectativa era massa elevada.

Què no m’ha agradat? En primer lloc la manera com insereix la descripció dels detalls de la societat en el transcurs de la noveŀla: alguns personatges donen explicacions, per mi forçades en el context, per tal de fer conèixer aquests detalls. Sembla que l’autor s’obligui a explicar-ho tot, i això el fa poc àgil, i en ocasions poc clar; per exemple, els embolics polítics tenen tants detalls que fàcilment t’hi perds, sobretot si, com és el meu cas, conec molt poc la història de l’època.

Tampoc he notat diferència entre el llenguatge suposadament educat d’eclesiàstics en comparació amb el de les persones amb menys instrucció. Això donava per a molt, però parla igual un bisbe que una prostituta!

No puc pas qüestionar la fidelitat del retrat de l’època, evidentment la intenció principal de l’autor. Però com a noveŀla la trobo bastant fluixa.

He llegit la traducció catalana. Vaig dubtar molt en comprar el llibre, atès que normalment prefereixo les versions originals.

Teresa Pàmies: Cap de setmana a ciutat
Ara Llibres, SL
ISBN 84-96201-46-5
Valoració: 2

Teresa Pàmies va coŀlaborar al programa de Catalunya Ràdio El pont de les formigues, que s’emetia cada dissabte al matí. En aquestes coŀlaboracions feia recomanacions sobre activitats culturals que podien fer-se el cap de setmana a Barcelona, essencialment. El llibre recull la transcripció d’una cinquantena d’aquestes recomanacions fetes entre els anys 1999 i 2001.

Però el temps passa, i no té sentit publicar aquest llibre el 2005. I més encara si comptem que el medi no és el mateix, que un text pensat per ser radiodifós no té per què ser idoni per a ser llegit. Ho salva només la riquesa d’algunes descripcions, d’una escriptora que no necessita pas presentació. Moltíssimes de les recomanacions, no obstant, són d’exposicions temporals, la qual cosa fa que perdi moltíssim interès.

J.D. Salinger: El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye)
Traducció al català d’Ernest Riera i Josep M. Fonolleras
Editorial Empúries
ISBN 84-7596-808-2
Valoració: 2

Holden Caulfield és un estudiant de 17 anys a qui fan fora de Pencey, un institut amb força reputació, per haver suspès 4 de les 5 assignatures el primer trimestre.

Surt de l’institut un parell de dies abans que s’acabi el trimestre, sense que ho sàpiguen els seus pares, i torna a New York, on comença a vaguejar pels carrers i locals, sense rumb ni idees gens clares. Mentrestant recorda tot de coses que han passat els darrers anys, i progressivament es nota que detesta pràcticament la globalitat del món: el que no és fastigós fa vomitar, tothom que l’envolta és hipòcrita i tot és insuportable.

Potser vol ser el retrat d’una persona desequilibrada, però no és reeixit: reiteratiu, torna una i altra vegada sobre les mateixes coses. Em sembla que li sobren 100 pàgines.

Ken Follet: Alto riesgo (Jackdaws)
Traducció al castellà de José Antonio Soriano
Editorial DeBOLS!LLO
ISBN 84-9759-330-8
Valoració: 3

Obra de la “fàbrica Follet” ambientada (com, per exemple, Vuelo final) a la Segona Guerra Mundial, publicada originalment l’any 2001.

En els dies immediatament previs al desembarcament de Normandia els aliats intenten deixar fora de servei tants mitjans de comunicació dels alemanys com poden, incloses les línies i centrals de comunicacions telefòniques. El punt neuràlgic de les comunicacions entre el nord de França i Alemanya és a un castell de Sainte-Cécile.

Després d’un frustrat assalt a plena llum del dia els anglesos ideen una estratègia totalment diferent, una infiltració a les instaŀlacions del castell, amb importants riscos: una planificació contra rellotge, un equip molt poc entrenat i un oficial del contraespionatge alemany que els complica força tots els moviments.

Com és habitual, una prosa fàcil però engrescadora, amb pinzellades de relacions humanes entre l’acció. No cal dir com acaba, l’autor és especialment poc hàbil en això… des de les pàgines inicials hom sap com s’acabarà la noveŀla, i pel mig hi ha els detalls de quan, qui, i com s’esdevenen els fets.