Ildefonso Falcones: L’església del mar (traducció de Carles Urritz)
Rosa dels vents
ISBN 84-01-38692-6
Valoració: 3

A hores d’ara aquesta noveŀla ja no necessita presentació; per tant, em limitaré a constatar que m’ha decebut! Potser l’expectativa era massa elevada.

Què no m’ha agradat? En primer lloc la manera com insereix la descripció dels detalls de la societat en el transcurs de la noveŀla: alguns personatges donen explicacions, per mi forçades en el context, per tal de fer conèixer aquests detalls. Sembla que l’autor s’obligui a explicar-ho tot, i això el fa poc àgil, i en ocasions poc clar; per exemple, els embolics polítics tenen tants detalls que fàcilment t’hi perds, sobretot si, com és el meu cas, conec molt poc la història de l’època.

Tampoc he notat diferència entre el llenguatge suposadament educat d’eclesiàstics en comparació amb el de les persones amb menys instrucció. Això donava per a molt, però parla igual un bisbe que una prostituta!

No puc pas qüestionar la fidelitat del retrat de l’època, evidentment la intenció principal de l’autor. Però com a noveŀla la trobo bastant fluixa.

He llegit la traducció catalana. Vaig dubtar molt en comprar el llibre, atès que normalment prefereixo les versions originals.

Teresa Pàmies: Cap de setmana a ciutat
Ara Llibres, SL
ISBN 84-96201-46-5
Valoració: 2

Teresa Pàmies va coŀlaborar al programa de Catalunya Ràdio El pont de les formigues, que s’emetia cada dissabte al matí. En aquestes coŀlaboracions feia recomanacions sobre activitats culturals que podien fer-se el cap de setmana a Barcelona, essencialment. El llibre recull la transcripció d’una cinquantena d’aquestes recomanacions fetes entre els anys 1999 i 2001.

Però el temps passa, i no té sentit publicar aquest llibre el 2005. I més encara si comptem que el medi no és el mateix, que un text pensat per ser radiodifós no té per què ser idoni per a ser llegit. Ho salva només la riquesa d’algunes descripcions, d’una escriptora que no necessita pas presentació. Moltíssimes de les recomanacions, no obstant, són d’exposicions temporals, la qual cosa fa que perdi moltíssim interès.

J.D. Salinger: El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye)
Traducció al català d’Ernest Riera i Josep M. Fonolleras
Editorial Empúries
ISBN 84-7596-808-2
Valoració: 2

Holden Caulfield és un estudiant de 17 anys a qui fan fora de Pencey, un institut amb força reputació, per haver suspès 4 de les 5 assignatures el primer trimestre.

Surt de l’institut un parell de dies abans que s’acabi el trimestre, sense que ho sàpiguen els seus pares, i torna a New York, on comença a vaguejar pels carrers i locals, sense rumb ni idees gens clares. Mentrestant recorda tot de coses que han passat els darrers anys, i progressivament es nota que detesta pràcticament la globalitat del món: el que no és fastigós fa vomitar, tothom que l’envolta és hipòcrita i tot és insuportable.

Potser vol ser el retrat d’una persona desequilibrada, però no és reeixit: reiteratiu, torna una i altra vegada sobre les mateixes coses. Em sembla que li sobren 100 pàgines.

Ken Follet: Alto riesgo (Jackdaws)
Traducció al castellà de José Antonio Soriano
Editorial DeBOLS!LLO
ISBN 84-9759-330-8
Valoració: 3

Obra de la “fàbrica Follet” ambientada (com, per exemple, Vuelo final) a la Segona Guerra Mundial, publicada originalment l’any 2001.

En els dies immediatament previs al desembarcament de Normandia els aliats intenten deixar fora de servei tants mitjans de comunicació dels alemanys com poden, incloses les línies i centrals de comunicacions telefòniques. El punt neuràlgic de les comunicacions entre el nord de França i Alemanya és a un castell de Sainte-Cécile.

Després d’un frustrat assalt a plena llum del dia els anglesos ideen una estratègia totalment diferent, una infiltració a les instaŀlacions del castell, amb importants riscos: una planificació contra rellotge, un equip molt poc entrenat i un oficial del contraespionatge alemany que els complica força tots els moviments.

Com és habitual, una prosa fàcil però engrescadora, amb pinzellades de relacions humanes entre l’acció. No cal dir com acaba, l’autor és especialment poc hàbil en això… des de les pàgines inicials hom sap com s’acabarà la noveŀla, i pel mig hi ha els detalls de quan, qui, i com s’esdevenen els fets.

Paul Auster: Brooklyn Follies
Henry Holt and Company, LLC
ISBN: 0-8050-7714-6
Valoració: 3

Nathan Glass és un home jubilat, amb una situació personal ben poc confortable: amb un càncer estabilitzat, divorciat i mig barallat amb la filla, es troba pràcticament sol al món i decideix instaŀlar-se a Brooklyn per passar-hi els darrers dies de la vida.

Idea una sèrie de rutines i d’entreteniments per no caure en la desídia. Un dia, però, troba en Tom, un nebot de qui feia temps que no sabia res, treballant en una llibreria. A partir d’aquí s’encadenen una sèrie d’esdeveniments inesperats que tenen com a protagonistes aquests dos homes i també l’amo de l’establiment on treballa en Tom.

M’he endut certa decepció amb el llibre. L’obra és una mica complexa, i no se n’acaba de sortir del tot. No em convenç com queda tot plegat, no és l’Auster d’altres obres (vaig llegir en algun lloc arran d’una de les noveŀles anteriors que Auster s’està “estovant”). Hi ha els habituals cops d’efecte, amb prou fets inesperats, però el resultat final és massa ideal. Possiblement és fet expressament a causa del que explica a la darrera pàgina del llibre, però no m’ho esperava pas. És clar que, qui sóc jo per dir amb quines intencions s’ha d’escriure un llibre!

En definitiva, recomanable però una mica més fluix del que és habitual en l’autor.

Wilkie Collins: L’hotel encantat (The haunted hotel)
Traducció al català de Roser Berdagué
Editorial Columna
ISBN 84-7809-686-8
Valoració: 3

Wilkie Collins és un autor anglès de la segona meitat de segle XIX, i és molt conegut per La dama de blanc i La pedra lunar, que fa uns anys van ser reeditats i van tenir foça èxit. Aquest llibre és posterior als altres dos.

Un lord anglès trenca de cop el seu compromís amb una dona per casar-se amb una altra, decisió gens entesa ni compartida per la família ni pels cercles de l’alta societat britànica. A partir d’aquí s’esdevenen una sèrie de fets inexplicables, uns a Anglaterra, altres a Venècia, que tenen com a protagonistes principalment la dona del lord i l’antiga promesa, amb la coŀlaboració de diversos membres de la família i del servei.

Argument una mica simple, si bé dosificadament desenvolupat, però li manca una mica de ritme. Tot i que és força curta (200 pàgines) no engresca tant com La dama de blanc, ni molt menys. L’edició no és massa bona, faltaria una revisió (alguna falta d’ortografia, alguna sangria incoherent) tot i que és un dels pocs llibres on he trobat el dígraf “ŀl” tractat com indiquen els tipògrafs: la separació entre les dues eles de la ela geminada ha de ser la mateixa que si no hi hagués el punt!

Jesús Moncada: La galeria de les estàtues
Editorial La magrana
ISBN 84-8264-504-8
Valoració: 5

Segona noveŀla de Jesús Moncada (escrita el 1992); recull essencialment uns deu dies del final de novembre i principi de desembre del 1957, emmarcats per tant a la Catalunya franquista. Centrat en una dotzena de personatges l’autor ens narra uns fets realment senzills (el que passa en aquests deu dies es pot escriure en una pàgina), però per trobar l’explicació dels quals cal remuntar-se força anys enrere.

I és en aquesta memòria de fets anteriors que Jesús Moncada munta un bon trencaclosques de situacions i coincidències, algunes de les quals són absolutament inesperades i impensables (no hi ha pistes per a esbrinar-ho). Tampoc cal; és suficient (i necessari!) gaudir de la lectura, pàgina rere pàgina.

Per mi li sobren unes cinquanta pàgines (i no pas les del final!). Li costa una mica massa entrar en matèria, les intencions de l’autor (mostrar que la tria de personatges no és casual, que tots tindran un paper tard o d’hora, i que estan més o menys relacionats per diferents fets anteriors als centrals de l’obra) no s’intueixen fins molt avançada la lectura.

Em sembla que és la més fluixa de les tres noveŀles de Moncada. No em malinterpreteu, però: la recomano absolutament!

Jostein Gaarder: Maya (Maya)
Traducció al català d’Anne-Lise Cloetta i Anna Casassas
Editorial Empúries
ISBN 84-7596-724-8
Valoració: 2

Intent fallit de noveŀla cosmològica (a la mateixa portada ja diu que és una Noveŀla sobre la història de l’univers.

S’hi barregen fantasies personals amb un discurs ecologista, problemes íntims amb una crítica a la humanocentricitat, en un intent no reeixit de fer una noveŀla completa i sòlida.

Li reconec certs mèrits (la conversa amb un gecònid, un rèptil sense especificar del subordre dels saures, entre els quals destaca el dragó comú), però està allargassat, l’autor n’abusa. També es fan pesats els diàlegs entre el José i la Maya, dos dels personatges; potser m’ha faltat paciència per entendre’n el contingut.

Un altre dels recursos és certa confusió entre ficció i realitat, que acaba essent, per mi, una petita presa de pèl.

En resum, poc engrescador.