Una fotografia que m’ha arribat per WhatsApp i que m’he passat a l’ordinador no té cap dada EXIF, ni la data / hora.
D’entrada m’ha xocat, després he vist que no està mal pensat, per privacitat. Desconec qui ho esborra: el sistema operatiu en posar-la al xat, l’aplicació WhatsApp o el meu telèfon en rebre-la o desar-la. Tampoc no sé amb quin telèfon va ser feta.
He passat la base de dades de fotografies a Sqlite. Fins ara havia fet servir Sqlite molt poc.
El canvi ha estst fàcil perquè tinc l’aplicació amb Sqlalchemy. He pogut canviar noms de columnes tocant només el fitxer de configuració (definició d’entitats Sqlalchemy). Traspàs de dades amb select de MySQL i insert a Sqlite.
L’aplicació funciona de meravella, i podria deixar-la així, però segueixo amb MySQL. Sqlite no em fa el pes per dos detalls, irrellevants en una aplicació com aquesta:
I potser ho passo a Firebird.
Actualització 1/10/25: Descarto Firebird, la creació de la base de dades amb Sqlalchemy no funciona.
M’he dedicat una part de les vacances a ordenar fotografies, fins que m’he cansat del sistema que tenia muntat a mitges amb CherryPy i MySQL: m’hi falta la part de les persones, les cerques i per la incorporació de fotos faig servir un altre programa en TKinter.
Miro opcions amb altres entorns, acabo amb PyQt6.
Amb els anys hauré passat per:
Segueixo amb MySQL, tot i que més endavant ho passaré a Sqlite.
Tinc la base feta (edició de les dades d’una foto). Em falten moltíssimes coses, però amb aquesta base ja és cosa d’anar completant les funcionalitats a mida que tingui humor i temps per fer-ho.
M’agrada PyQt6.
Si bé tradicionalment els arrossos es fan amb una paella, també es poden fer amb una cassola alta:
La paella va molt bé si diverses persones en mengen directament, sense plats. També té un petit avantatge en l’evaporació de l’aigua. Amb la cassola una mica alta hom guanya una mica de netedat a la cuina.
Aquesta cassola (nova) és una Kuhn Rikon; se’ls coneix sobretot per les olles de pressió, però també tenen cassoles i paeles d’acer inoxidable que van molt bé.
Nic Pizzolatto: Galveston
Ediciones Salamandra, 1ª edició, novembre de 2014
Traducció de Carles Andreu Saburit
ISBN 978-84-16310-01-2
Valoració: 4
Roy Cady és un sicari de Nova Orleans, que fa la feina bruta d’un gàngster de baixa volada. Un dia li diagnostiquen un càncer i, arran d’una mala jugada del seu cap per una dona, es veu obligat a fugir de la ciutat.
En aquest viatge l’acompanya una jove prostituta que es veu mig obligat a protegir, i que li fa replantejar-se algunes situacions. Vol fer sortir la noia de la vida que porta, i alhora ha de lluitar amb la seva malaltia i l’abús de l’alcohol.
Bons personatges, densos, complexos.
Se n’ha fet una pel·lícula dirigida per Mélainie Laurent, que (encara) no consta a la Viquipèdia en català.
Llibre distret, el recomano.
Trobo això a Els fills de Dune:
Julià de Jòdar: La pastoral catalana
Raval Edicions, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-8256-620-7
Valoració: 3
L’Erina i en Pau decideixen en un tres i no res d’anar a Miami durant les vacances. A Miami hi viu l’Àurea, una amiga de joventut de l’Erina, que hi va anar darrera d’en Jack, un enigmàtic (o poc clar) membre d’una agència estatal americana.
Pels correus que s’intercanvien, l’Erina pensa que l’Àurea està en una situació d’embolic mental, vital i emocional, i que necessita el seu suport.
Aquest és l’argument per iniciar una reflexió de la societat catalana, i en part de l’americana, sempre des de la visió mordaç de l’escriptor, un veterà observador/activista des de posicions d’esquerra.
El llibre no ha envellit bé… o més ben dit a la política catalana han passat tantes coses els darrers 15 anys que ha quedat desfasat: els errors o inaccions de les esquerres durant la transició queden molt, molt lluny. Per diversos motius l’he deixat pendent i l’he llegit aquest any.
Com a anècdota, aquest llibre el vaig comprar dues vegades: el primer exemplar el vaig perdre, me’l vaig deixar al tren.
Oriol Canals: NO dormiràs
Rosa dels Vents, primera reimpressió, octubre del 2024
ISBN 978-84-19756-46-6
Valoració: 4
Enmig d’un concert al Palau de la Música Catalana un dels músics de l’orquestra (inexplicablement absent fins aquell moment) traspassa la lluerna del sostre de l’edifici penjat d’una soga.
Aquest és el primer de diversos fets que alteren la meteòrica carrera de direcció d’orquestra d’en Víctor Alemany, el titular de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona. A partir d’aquest moment altres esdeveniments alteren el que hom esperava que fos una gira mundial de la formació.
Per tot això es tensen les relacions entre en Víctor i els seu cercle de confiança, i amb la direcció administrativa de l’orquestra.
La sergent dels Mossos Martina Roca serà l’encarregada de treure’n l’entrellat.
Entretinguda.