Ara la moda és crear un mode fosc per les aplicacions de mòbil i d’ordinador. Els he trobat sempre descansats, i quan puc els faig servir.
Temps era temps totes les pantalles eren negres, i vam rebre amb alegria els WYSIWYG amb què vam passar del WordPerfect per a DOS al Word de Windows. O del Lotus 123 a l’Excel.
Tot torna, com deien les àvies?
Per acabar aquesta setmana el concert per violí de Felix Mendelssohn, amb Liviu Prunaru, i la simfonia Tità de Gustav Mahler, al Palau de la Música, amb l’Orquesta Camera Musicae i la direcció de Tomàs Grau.
El Palau no era ple ni de bon tros, i no m’ho acabo d’explicar. El programa era molt atractiu, l’OCM és una orquestra de primera i els preus són raonables.
He dedicat una hora d’aquesta tarda a canviar el quadre elèctric de casa.
Quan vaig comprar el pis (l’any 2000) ja era vell:
Uns anys enrere vaig haver de canviar el ICP perquè saltava sense motiu. Ara volia posar un PIA de 20 A per la cuina (en comptes del de 15 A, el cablejat ho suporta). Però he fet un cop de cap i he canviat també aquest diferencial ronyós i els altres dos PIA:
Curiosament no he trobat PIA de 5 A per l’enllumenat (n’hi havia prou, sobretot amb bombetes de baix consum). I he mantingut 10 A pels endolls, tot i que 16 A és l’estàndard i una mica més raonable. No descarto que ara sí que em salti el PIA si faig servir una estufa elèctrica (molt de tant en tant), i que abans no saltés perquè estés espatllat.
Tot i que els PIA funcionen tant si el corrent entra per dalt com per baix, he seguit la convenció de fer-lo entrar per dalt, malgrat que això m’ha complicat el cablejat (els cables cap a la instal·lació són a dalt). I he recuperat el blau pel neutre i el marró per la fase (negre hauria estat més coherent però m’he despistat en fer la compra). Encara que la sortida cap a la instal·lació no distingeix fase de neutre.
Podria haver tret el ICP perquè el comptador electrònic ja en té un. No descarto fer-ho més endavant.
Queden dues coses: tapar el forat que hi ha entre el diferencial i els PIAst i retolar bé els interruptors.
Per acabar, un avís: ningú sense coneixements hauria de fer aquestes coses. L’electricitat és perillosa.
Coure-ho al forn durant 20-25 minuts, que no vagi massa fort.
Sospito que els autors de llibres de cuina estan conxorxats perquè després de Cuinar és fàcil comprem el Cuinar per a sapastres i el Prou frustracions a la cuina.
Per què no em diuen ben clar a quants graus s’ha de posar el forn, i si l’escalfor ha de venir de dalt, de baix, o de tots dos llocs? Si el forn té ventilador, haig d’engegar-lo?
Cada vegada que reconnecto altaveus provo que estigui tot bé amb aquest vídeo:
Llegit el darrer Bernie Gunther (en parlaré d’aquí a uns dies) descobreixo consternat que Philip Kerr es va morir fa cosa d’un any i mig.
Havia vist a algun lloc que no hi hauria cap més llibre amb aquest personatge, però no en sabia el motiu.