Pierre Lemaître: Couleurs de l’incendie
Albin Michel, 2018
ISBN 978-2-226-42688-8
Valoració: 3
El funeral de Marcel Péricourt, un banquer parisenc, mobilitza les més altes autoritats i la burgesia francesa. I s’hi esdevé un tràgic accident: el nét del difunt, Paul, cau (o es llença?) per una finestra, fet que el deixa paralític de cintura en avall.
El testament designa com a hereva Madeleine, la filla del difunt, mare del Paul. De fet ja la coneixem de refiló, és l’ex-dona d’Henry d’Aulnay-Pradelle (que segueix a la presó), i germana d’Édouard, dos dels protagonistes de Au revoir là-haut. I dos homes queden decebuts: Charles Péricourt, germà del difunt i polític més aviat mediocre, que sense els diners de Marcel no hauria pas arribat a diputat; i Gustave Joubert, el fidel administrador de la banca i temps enrere promès amb Madeleine, que esperava alguna cosa més que un agraïment simbòlic després d’anys de servei.
I amb aquests ingredients i mitja dotzena més de personatges Pierre Lemaître desenvolupa una trama d’aliances i venjances. Amb, és clar, algun gir sobtat de trames argumentals i evolució del caràcter dels personatges al llarg dels anys, entre les dues guerres mundials, amb el rerefons històric del naixement del nazisme a Alemanya.
Una mica menys d’èpica que al primer llibre de la trilogia, si bé amb personatges (potser) més elaborats, menys primaris. Val a dir, però, que fa quatre anys del primer llibre, i alguns detalls no els recordo.
Llegit en format electrònic; en català la publicarà Bromera, amb el títol “Colors de l’incendi”; estarà disponible el març del 2019, pel que llegeixo a “L’illa dels libres“.
