John Steinbeck: El raïm de la ira (The Grapes of Wrath)
Traducció de Mercè López Arnabat
Edicions 62, 1993 (dins de Les millors obres de la literatura universal segle XX)
ISBN 84-287-9704-9
Valoració: 5

La terra d’Oklahoma, castigada sovint per tempestes de sorra que malmeten les collites, no és prou rendible i els propietaris decideixen fer fora els parcers i treballar la terra amb jornalers i maquinària, de manera que els Joad es veuen obligats a deixar les terres que treballaven i anar cap a Califòrnia, on creuen que hi ha pler de feina i sous alts. Són un grup de tres generacions:

• Una parella d’avis
• Els dos adults que fan de caps de família, Ma Joad i Pa Joad
• Sis fills i un gendre: tres homes joves, una noia en estat i el seu marit, i un nen i una nena petits
• El germà de Pa Joad i un antic predicador que s’hi afegeix a darrera hora

Després de malvendre tot el que poden inicien la travessia amb un camió vell. Durant el viatge troben un munt de gent que fa el mateix que ells; sovint la solidaritat és l’únic que els permet, a uns i altres, trampejar les adversitats. Amb dificultats i algunes pèrdues la família arriba a Califòrnia, on la realitat és lluny del somni: molts jornalers per a poca feina, que sempre és temporal i a preu fet, en competència directa amb els altres treballadors.

En destaco l’habilitat per transmetre els estats d’ànim, i algunes descripcions intenses, gairebé rabiüdes, com la tempesta de sorra del principi i l’aiguat del final. Conté nombrosos exemples de la crueltat del mercat, el gran engranatge del sistema capitalista. Malgrat els 80 anys d’edat la història és vigent del tot. La noveŀla fou guardonada amb el premi Pulitzer.

La casualitat ha fet que el llegeixi poc després de Temps de segona mà, i la conclusió és depriment: la humanitat accelera el desenvolupament tecnològic a uns nivells inimaginables fa un segle, però és incapaç de proporcionar uns mitjans de subsistència i unes condicions de vida dignes per a tothom. Això és un fracàs com a civilització.

A rellegir d’aquí a uns anys.

Svetlana Aleksiévitx: Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Time: Second hand)
Traducció de Marta Rebón
Raig Verd editorial, 2015
ISBN 978-84-943854-6-9
Valoració: 4

L’estil d’Svetlana Aleksiévitx és peculiar i original, es pot resumir com a “periodisme noveŀlat”: aquests llibres sobre l’antic imperi soviètic han estat escrits a partir de centenars d’entrevistes, que l’autora transcriu, ordena i lliga per tal d’explicar la Història, sempre des del punts de vista de les vivències de les persones. A Temps de segona mà – La fi de l’home roig tracta el període de la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, en dues parts.

La primera part, 1991-2001- L’apocalipsi com a consol comença amb la iŀlusió del socialisme de rostre humà, amb Gorbachov, una finestra d’esperança per dotar de respecte pels drets humans i llibertat el sistema hereu de les fèrries dictadures estalinistes i postestalinistes. Molta gent orgullosa d’haver aturat el cop d’estat del 2001 per pressió popular, fet que va portar a la desintegració del PCUS i de la Unió Soviètica mateix.

La segona part, 2002-2012 – L’atractiu de la buidor es centra en les grans desigualtats i misèria que ha generat el capitalisme a Rússia i a altres repúbliques, la progressiva pèrdua de pes en l’escena internacional i el ressorgiment d’antigues rivalitats entre comunitats, que els anys de dictadura comunista i de moviments forçats de població no van poder suprimir.

Pot un poble per assimilar i viure, de la nit al dia, amb llibertat, quan de fet no n’ha tingut mai? Està capacitat un gran país per passar en pocs anys d’un sistema d’economia planificada a un capitalisme extraordinàriament dur? Són preguntes que la mateix autora es fa.

El llibre està format per diverses històries independents, la qual cosa permet llegir-lo a trossos.